Ara si que l’hem feta bona!

Zequi Castellano. Mestre i periodista

La veritat és que, el món de la festa grossa del cap i casal i rodalia, esperava amb caneletes que des d’Etiòpia arribara la notícia definitiva. Aquella que ha de fer d’aquesta disbauxa típica per antonomàsia de València, el millor del món; el centre de l’univers, allò que ens ha de posar en el mapa de les festes que es fan i desfan (em sona molt aquesta cançoneta que els del Botànic deien que s’havia acabat).

Han fet Patrimoni de la Humanitat, una festa on les revistes especialitzades encarregades de difondre-la, no acostumen a brillar per la lucidesa, ni per la penetració de les plomes que l’abasteixen (excepcions comptades a banda). Un alt percentatge del seu contingut és tan trivial, tan fastuosament anodí, que fa plorar les pedres.
S’ha de dir que el binomi “València igual a falles” no es correspon amb la realitat. Els darrers 40 anys, s’han utilitzat les falles com a cortina de fum que tapa o entela la vista, i els ciutadans i ciutadanes del cap i casal, no se n’adonen. Mistificació, ambigüitat i superxeria, mesclades, en formen l’essència, sense oblidar-nos del poc rigor en la indumentària i la manca de suport a la cultura comuna dels valencians i les valencianes.

No hi ha dubte que la gent posseeix una irrefrenable propensió a prendre partit extrem quan se li n’ofereix la menor oportunitat i supose que, a partir del moment en que es conega de maneta universal la decisió de la UNESCO, el poble valencià -en general i generalitzant- entrarà en discussions vicentines sobre aquest o aquell altre aspecte de la festa fallera.

Quan les xifres de partícules cancerígenes superen cada 19 de març totes les recomanacions de la OMS, ens recordarem d’aquesta declaració de la UNESCO i hi haurà massa gent que mirarà cap a una altra part. Tira, avant; tot fa festa!! Però la realitat és que fa massa temps que les falles van perdre el seu sentit popular per entrar en una competició irracional, per sumar-se als seguidor de la vedella d’or.

Resulta massa fàcil agrupar les persones al voltant d’una festa i hi ha bona mostra d’això arreu el panorama peninsular. Les nostres comissions falleres, no han deixat mai de seguir aquella recomanació franquista de “faça vosté com jo; no es clave en política” i, d’aquesta manera, hi ha agrupacions que han deixat fer a les persones que mantenen que no s’ha de fer política, perquè s’aplique una política conservadora, carrinclona i amb massa olor a naftalina.