Fatiga tertuliana i social

14/04/2021

Permeteu-me que comence de manera poc usual aquest article d’opinió, amb algunes preguntes, un any després de la pandèmia. ¿Que és el que hem aprés realment? Però més enllà d’això, ¿quina serà la propera plaga que ens caurà damunt? ¿Està preparada la humanitat per a afrontar l’arribada de nous virus?

En tan sols un any, la societat ha passat de viure amb estupor l’encomana virulenta del virus, a la fabricació massiva de vacunes i pel mig, una cursa accelerada per aïllar el virus, seqüenciar el genoma, publicar la informació i dissenyar les mesures per aturar l’expansió. S’ha vist com en aquesta situació de desequilibri entre humans i patògens, els primers han estat molt decidits, davant l’amenaça que suposaven els segons.

Però mentre s’observa com els científics han cooperat, podem dir en termes generals que, els polítics han fracassat a l’hora de crear una aliança contra el virus i acordar un pla global, per culpa de la complexitat de pobles, nacionalitats, estats i sensibilitats polítiques existents, bona prova de la pluralitat social i cultural dins d’un planeta que necessita superar la divisió entre les cultures i començar a cosir la pau, l’estabilitat i el desenvolupament.

La cultura, en la seua diversitat, conté un gran valor en favor del desenvolupament i la cohesió social i la pau; així ho proclama la doctrina de les Nacions Unides. La diversitat cultural és una força motriu de desenvolupament econòmic, però també un mitjà per gaudir d’una vida intel·lectual, afectiva, moral i espiritual enriquidora.

Doncs bé, ara que comença a pintar de més color el futur pròxim, convindria protegir de possibles atacs la infraestructura digital que tant ens ha salvat de la pandèmia. No ho dic jo; ho diuen els economistes i sociòlegs més prestigiosos del Planeta. Però a més, s’ha d’invertir més en els sistemes públics de salut i crear un poderós sistema transnacional per prevenir pandèmies futures.

No tinc cap mena de dubte que, després d’aquesta experiència de tot un any, tenim el coneixement i les eines per entrebancar futures pandèmies i estic persuadit que si no les evitem en el futur, sols serà atribuïble a les posicions polítiques; aquelles que no entenen de cogoverrnances i de respecte. Aquelles que sols veuen en la “unidad de la pàtria” un futur que fa anys que ha passat de pantalla.

També per superar les pandèmies s’han de respectar les singularitats dels pobles i deixar que les nacionalitats i territoris prenguen cartes dins d’aquesta realitat que s’ha de resoldre des de posicions polítiques i sanitàries de quilòmetre zero, sense que això supose una total descoordinació, sinó tot el contrari: una acció comuna, des del respecte a les cultures, les geografies i les organitzacions dels territoris.

Ara mateix s’observa com, en mig de tanta pandèmia, es comença a observar un esgotament contagiós: la fatiga tertuliana; aquella que practica un continu tir al plat contra els polítics, sense cap mirament i sense fer distincions. Una cosa és que la mal anomenada “classe política” s’haja aigualit en relació amb altres moments històrics, però una de ben diferent és que a la ràdio, la televisió, el paper o els diaris digitals es mostre una sobredosi d’opinadors ferotges, que no fan altra cosa que anar de cacera d’alcaldes, diputats, consellers o ministres, sense distingir plomatge o espècie. Ens cal més objectivitat a partir d’ara, per tal de no afegir al virus pandèmic una nova malaltia endèmica lligada al pensament únic.