Federació, federació!

Tomàs Escuder. Escriptor

No vull ser pessimista. No ho sóc. Ni políticament ni personalment.  I a més, crec que els valencians fa temps que no havíem estat tan bé des del punt de vista de la representació política. Tant a la Generalitat com a les Corts de l’estat. Això és un punt per a l’optimisme.

Així doncs, no ho sóc de pessimista. Però feta aquesta afirmació pose el fre i mire pel voltant. I què es veu? Doncs que cada dia que passa, els valencians i les valencianes  perdem un llençol en la bugada. Que si ara el grup del Congrés no té grup, que si perdem la veu, que si la sinistra FLA ens sotmet, que si es propicien més les infraestructures península enllà i no ací… Ja em dirà el lector si no anem sempre de bòlit i marginats pels poders centrals de tot tipus….

No entrarem ací perquè no ens podem allargar tant ara, en les accions a prendre o les idees a llençar per la lluita del poder. No farem sinó proposar una idea. Senzilla i antiga. De resultats certs allà on s’ha posat en pràctica, de provada eficàcia , d’harmonitzadora praxis política…

Lluitar i acabar construint una federació. Aquesta és la paraula. Què simbolitzant els anhels expressats des de fa temps, amb major o menor fortuna, amb més o menys intensitat, el poble valencià ha manifestat per tindre la possibilitat d’un autogovern.

Una federació què, segons diu qualsevol diccionari o la wikipedia, és una unió d’estats. O, de vegades, de regions autònomes. Però el nostre propòsit ací és el de parlar d’unió d’estats. No de regions.

Hem de ser reivindicatius, mentre no puguen fer altra cosa, de la forma d’estat que és una federació. I en dos territoris. Per una banda al si de la Unió Europea, per una altra al si de l’Estat espanyol.

Vivim en uns temps en els quals la supervivència del poble valencià com a tal no pot sinó passar per aquesta forma política. En un estat centralista, amb una Catalunya més o menys independent, on aniríem a parar nosaltres? Al sí d’una Espanya més aferrissada que mai a la seua tremolosa unitat? Però perifèrics no ho dubtem. Seríem un apèndix més marginal encara com resultat de les forces centralistes més desfermades. I amb tot el pes del seu poder, intransigent i dur, sobre una “región” susceptible de crear problemes. Mal camí per recórrer!

I en l’entorn europeu?  El corrent actual sembla anar cap a una intensificació del poder dels estats en contra d’una major i qualitativament millor unió. Els recents esdeveniments fan que les tendències dels estats siguen cap a un enfortiment de la seua política estatal. Dins aquesta dinàmica les regions , els possibles futurs  estats federats al si d’una Unió Europea, tindrien poc de paper. I menys una com la nostra, mai considerada “històrica” en el context espanyol.

La nostra marginació ha de tindre un contra-mur. Utilitzar conceptes i unitats polítiques com els “Länder” alemanys, per exemple, pot ser un bon camí. Un recorregut fet ja per estats exitosos on la combinació d’eixos “Land” i el govern federal donen resultats molt bons.

I és que, dins unitats polítiques majors, i que no siguen federacions el nostre paper no serà sinó subaltern i marginal.

Si en algun moment històric el concepte “República” va significar un avanç i encara avui significa progrés social i polític, ara cal que se li afegisca el de “federal”.

Amb el benentès que en eixa federació, tant estatal com europea, els valencians exigirem ser considerats com els altres. No menys.