La revista degana en valencià

Feina post-sinodal

04/08/2021

Ha acabat el Sínode Diocesà de València sense massa pena ni glòria. La major part de propostes d’actuació venen condicionades a la creació de més organismes diocesans que es preocuparan de posar en funcionament els desigs i les ànsies de canvi que apareixen en les conclusions. D’entre totes les propostes votades, la que ha tingut més vots en contra és la de posar a l’abast de les comunitats cristianes els textos litúrgics i de pastoral en la nostra llengua. Una vegada més farem tard a servir el nostre poble, almenys una part, com ell vol ser servit. La por o la indiferència o la ignorància abunden entre un clergat –era majoria entre els participants de l’assemblea sinodal– que no cerca acostar-se a una part del nostre poble, que sembla refusar una Església que no el comprén ni el serveix com ell espera.

També podem posar en el mateix sac la decisió política de suprimir l’emissió de la missa dominical en valencià que durant el temps de la pandèmia començà a emetre el canal televisiu autonòmic. Tan sols és una decisió política? Amb quina autorització eclesial comptava el celebrant per emprar uns textos que no tenen reconeixement oficial? Continuarem esperant, ad nauseam, però esperant, sabedors que tenim la raó i el dret.

Vaig anar fa poc a fer unes gestions a l’arquebisbat i mentre esperava vaig trobar una publicació humil però enjundiosa, que en dirien els castellanoparlants. Es tracta de la publicació quinzenal Siempre p’alente. Quincenal navarro católico, amb un destacat en portada que deia «Covadonga, nueva reconquista» amb una foto de fons de la cova de la Santiña asturiana. Posat a llegir, ben aviat vaig entendre que parlaven de les eleccions autonòmiques a Madrid i que consideraven que la victòria dels partits de dreta era el començament d’una nova reconquesta i que, evidentment, aquella victòria no era ni més ni menys que la continuació de la defensa de la unitat catòlica d’Espanya aconseguida al tercer Concili de Toledo en temps dels visigots. La darrera pàgina tanca amb informació sobre un documental que presenta el bisbe de Conca de fa uns anys com un model de bisbe fidel al Concili Vaticà II i al qual han donat la raó els últims papes. El documental està produït per El Hogar de la Madre (HM). Ignore si hi ha alguna persona encarregada de controlar les publicacions que es poden llegir en aquell lloc –el més emblemàtic del bisbat amb la catedral i la basílica de la patrona–, però algú hauria d’evitar possibles identificacions entre l’arquebisbat i alguns grups que volen reformar l’Església sempre mirant cap arrere.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top