Felip Vé del segle XXI

Foto: Juanfran Pérez Llorca. 

Les xarxes socials en van plenes i quan bastim aquest article d’opinió, encara no s’ha
investit l’empresari de Finestrat com a “indigne” successor del parroquià del Ventorro,
aquell que actuant des de la segona fila, va aconseguir donar-li tot el poder a l’extrema
dreta espanyolista, aspirant a ocupar uns escons al legislatiu valencià que ha acabat
llevant i posant president des dels despatxos de Madrid, allà on encara pensen que
“València és la tierra de las flores de la luz y del amor”.
Encara no ha pres possessió el de Finestrat i circula per la xarxa de xarxes, una seua
imatge cap per avall, simulant aquell històric retrat, antecessor de l’actual monarca de la
casa dels Borbons, que tant de mal li va provocar a la vila dels socarrats a principis del
segle XVIII.
Circula per Internet una seua imatge cap per avall, en juste preu a haver-li rigut totes les
gràcies a l’anterior president amagat darrere d’una cadireta de les Corts, per evitar ser
cridat a declarar per la justícia ordinària. Cap per avall, per haver estat l’artífex del
“pacte de la tovallola” entre la dreta valenciana i la ultradreta espanyolista i carrinclona,
per fer president el seu antecessor.
Un personatge aquest, de segona fila des que va arribar a la política militant l’any 2003,
on va fer de regidor de l’Ajuntament del seu poble, per a ofrenar noves glòries al seu
alcalde, Honorat, fins que el 2015, el va substituir i va ser elegit com a diputat, lloc on
va conéixer Mazón i on també li va fer d’escuder i on (des d’aleshores) que no ha parat
de pujar dins l’escalafó orgànic i el de polític conservador.
Tothom sap qui és l’empresari de Finestrat i coneix les seues martingales per ajudar el
primer de la fila, a aconseguir els seus objectius i, per això, la militància valenciana ha
apostat per aquell que va fer de Mazón president de la nostra Generalitat, amb el suport
dels vots del partit que porta nom de diccionari, en compte d’acceptar el nom de la dona
amb qui confia la Junta Directiva Nacional.
Si no és mal fan les coses d’ací fins al 27 de novembre, el de Finestrat, haurà heretat un
cadiral tacat de fang i el traspàs de més de 230 persones i farcit de bona cosa de
mentides, de nyaps i de descrèdit. Això li passa ni més ni menys, per haver aplaudit en
tot moment, el que ha inventat de manera compulsiva el “Quixot alacantí”, que li ha fet
creure que aquells molins eren gegants i que es trobava al corrent de tot el que passava
el 29 d’octubre de 2024.
Segurament, l’empresari de Finestrat pensa que ha heretat “l’Ínsula Baratària”, però el
que haurà de gestionar a partir del 27 de novembre (si és que arriba a palmes beneïdes
per la ultradreta espanyolista) és el menyspreu d’una ciutadania que se sent enganyada i
que sap que el govern que dissenyarà, té els mateixos vímets (o molt semblants) als que
disposava la panera del parroquià del Ventorro.
Sols convé manifestar un desig davant d’aquesta herència: que el seu somriure
permanent no siga excusa per a congelar la recuperació d’un país, que ja no confia en
els seus governants i que ha manifestat per passiva, per reflexiva i per mode plusquamperfet, que vol votar i que ell ocupa el cadiral, conculcant des del primer
moment, la democràcia participativa.