Tens 0 productes a la teua cistella
El 24 de maig de 1941, més de dos anys després que acabara la Guerra d’Espanya, va ser afusellat a Paterna el doctor Joan Baptista Peset i Aleixandre, un dels més grans intel·lectuals valencians del segle XX, i rector de la Universitat de València entre 1932 i 1934. Peset vas ser detingut, empresonat i jutjat pel règim feixista que el va condemnar a mort per la seua connivència amb la República espanyola. De res va servir una demanda de clemència in extremis elevada al mateix Franco, que la va desestimar.
Recordem ara aquest fet perquè enguany, la Universitat de València ha convidat el rei dels espanyols, Felip VI, a presidir l’acte d’obertura del curs acadèmic que ara comença i la commemoració del 525é aniversari de la fundació de la Universitat de València. O bé l’equip rectoral d’aquesta universitat no té memòria, cosa que dubtem, o bé no té vergonya. Hem de recordar-los que aquest Borbó, i el mateix que son pare, mai han condemnat el règim de Franco i la seua dictadura, i que només aquest fet ja els fa còmplices i encobridors de l’assassinat de qui fou rector de la Universitat. Cal també recordar-los que Peset va guanyar tots i cadascú dels seus càrrecs (catedràtic, rector, etc.) a través d’un esforç ingent d’investigació i recerca que el va portar a ser un dels intel·lectuals més il·lustres que ha donat el nostre poble. Igualment, va guanyar el seu escó a les Corts d’Espanya a través d’uns comicis democràtics i lliures. La diferència rau en el fet que Felip VI, i per extensió son pare, Juan Carlos, no ha guanyat mai res a través d’un procés democràtic, i que, per tant, no té cap legitimitat. El seu estatus com a monarques dels espanyols es basa en un factor tan antidemocràtic i anacrònic com és el poder hereditari, i en un fet tan oprobiós com haver sigut entronitzats a dit pel mateix dictador que va fer afusellar el doctor Peset.
Els espanyols mai han pogut triar la seua forma de govern perquè la constitució en què es vol bastir el seu poder ja imposava aquesta monarquia, que de retruc, ens és imposada als valencians. Per tant, en poc dies, veurem a l’hereu il·legítim d’aquella dictadura, boixí intel·lectual d’un franquisme mai condemnat, presidir l’obertura d’un curs d’una Universitat, el rector de la qual va ser afusellat pels seus acòlits.
Si l’actual rectora de la Universitat de València, la doctora Maria Vicenta (Mavi) Mestre, li queda un mínim de dignitat democràtica i d’orgull nacional hauria d’aprofitar l’avinentesa per a, des del faristol, recordar-li al Borbó que els valencians no tenim rei, que ell no té cap legitimitat per a estar segut on i és, i que el primer que hauria de fer és demanar perdó per les morts causades pel règim dictatorial que va entronitzar la seua nissaga, entre elles, la del mateix rector de la Universitat. Tot seguit hauria de convidar el Borbó a abandonar el paranimf, lloc que només està reservat a persones d’alta dignitat (en aquest punt també caldria bandejar al repugnant Mazón, que també hi serà). Qualsevol altra solució no seria digna de la Universitat de tots els valencians.
