La revista degana en valencià

Feliu Ventura, finalista del Premi Cerverí amb un cant coral a la memòria de la dana

“Quan el cel es tornà negre”, una dansà compartida amb La Maria, Titana, Miquel Gil, Pep Gimeno “Botifarra” i Vicent Torrent, opta al guardó que reconeix la millor lletra de cançó en català. El cantautor de Xàtiva continua, a més, la gira de presentació del seu últim disc, Tot el que hem guanyat perdent.

La música també és memòria. I, de vegades, també és denúncia, consol i compromís. Això és precisament el que representa Quan el cel es tornà negre, la cançó de Feliu Ventura que ha estat seleccionada entre les deu finalistes del Premi Cerverí a la millor lletra de cançó, convocat per la Fundació Prudenci Bertrana en el marc dels Premis Literaris de Girona.

La peça forma part de Tot el que hem guanyat perdent, el darrer treball discogràfic del cantautor xativí, i pren com a punt de partida la tragèdia provocada per la dana que va assolar el País Valencià. Lluny de limitar-se a la crònica dels fets, la cançó esdevé un exercici de memòria col·lectiva que dona veu al dolor, a la solidaritat i a la necessitat de preservar el record d’allò viscut.

Per reforçar aquest caràcter comunitari, Ventura converteix la composició en una autèntica dansà coral, interpretada al costat de La Maria, Noèlia Llorens “Titana”, Miquel Gil, Pep Gimeno “Botifarra” i Vicent Torrent, sis veus que simbolitzen diferents generacions de la música valenciana i que conflueixen en una mateixa voluntat de dignificar la memòria del poble.

Un premi que reivindica la literatura de les cançons

El Premi Cerverí és un dels guardons més singulars dels Premis Literaris de Girona, ja que reconeix exclusivament el valor literari de les lletres de les cançons en català. Creat l’any 1996, el premi posa en relleu la música com una forma d’expressió poètica i literària, reivindicant els compositors i compositores que converteixen les paraules en una eina artística amb identitat pròpia.

El guardó s’atorga mitjançant votació popular, oberta fins al 6 de setembre a través del portal de Catalunya Ràdio. El nom de l’obra guanyadora es farà públic el 15 de setembre, durant la cerimònia dels Premis Literaris de Girona.

La presència de Quan el cel es tornà negre entre les finalistes suposa també un reconeixement a una manera d’entendre la cançó d’autor compromesa amb el territori, la llengua i la realitat social.

Feliu Ventura, una veu imprescindible de la cançó valenciana

Nascut a Xàtiva el 1976, Feliu Ventura és una de les figures més sòlides de la cançó d’autor contemporània als Països Catalans. Hereu de la tradició iniciada per Raimon —també xativí—, ha construït al llarg de més de dues dècades una trajectòria marcada per la coherència artística, el compromís social i una escriptura d’una gran sensibilitat poètica.

Els seus treballs han abordat qüestions com la memòria democràtica, els drets humans, les desigualtats socials, la defensa de la llengua i la identitat col·lectiva, sempre des d’una mirada que combina la reflexió íntima amb la dimensió política de la cultura.

Amb Tot el que hem guanyat perdent, Ventura continua aprofundint en aquesta línia creativa, oferint un disc que parla de les ferides compartides però també de la capacitat de reconstrucció i resistència.

La gira continua

Paral·lelament a aquesta nominació, Feliu Ventura continua la gira de presentació de Tot el que hem guanyat perdent, amb actuacions previstes durant els pròxims mesos a festivals, sales i festes majors d’arreu dels Països Catalans.

Entre les pròximes cites destaquen concerts a Sant Pol de Mar, Rupit, el Miracle (Solsonès), Xàtiva, Cocentaina, Castelló, Manresa o Vilanova i la Geltrú, en una gira que confirma el bon moment creatiu d’un dels referents de la música valenciana actual.

Més enllà dels escenaris, però, la candidatura de Quan el cel es tornà negre recorda que les cançons també poden convertir-se en espais de memòria i de resistència. Quan la música aconsegueix posar paraules al dolor col·lectiu, deixa de ser només una obra artística per esdevenir patrimoni emocional d’un poble.