La revista degana en valencià

Fem realitat els nostres somnis

21/06/2022

Tota una generació d’aquells que vam iniciar l’acció cultural, allà pels anys 80, en poc menys de deu anys ja no treballarem des de les institucions públiques. Vam aprendre el nostre ofici dia a dia amb ganes, saviesa, estudiant, fracassant, arriscant, rient i plorant i lluitant contra els canvis polítics cada quatre anys. Hem estimat la cultura i tot allò que l’envolta: els llibres, el teatre, la dansa, el cinema, la música, la pintura, la fotografia, les festes…

Els tècnics de Cultura i/o programadors veníem de les biblioteques, de les associacions culturals dels pobles, de les carreres universitàries de lletres, de magisteri o de les arts escèniques. Milers de cursos, tallers o convivències per a conformar, a poc a poc, una professió. Hui en dia hi ha estudis i màsters específics sobre la Gestió Cultural que ens fan, els fan, millors. Sense cap dubte. Les arts escèniques han estat el motor de la nostra feina. Com si fórem formiguetes, durant aquests anys hem obert els teatres i els hem omplit d’espectadors i de companyies teatrals i hem aprés tots junts.

La darrera funció que he vist ha estat una producció del Teatre Escalante (1985) al Teatre Principal de València el passat 5 de febrer: Nacho Diago i la seua La màquina de Rube Goldberg (2022). Una aposta des d’una institució pública, l’Escalante, on s’obri sense cap complex a totes les manifestacions artístiques, dins de les arts escèniques. És la primera vegada que es produeix màgia. Sempre s’ha cregut que aquesta disciplina era menor, però més lluny de la realitat perquè la sensibilitat i intel·ligència de Diago fa que aquest muntatge siga divertit, especial, íntim, personal, amb un esguard net i clar: fes realitat els teus somnis! Un missatge clar i ras adreçat a totes i tots i, sobretot, al públic de l’Escalante: les xiquetes i els xiquets.

Fa quaranta anys que estem fent realitat els nostres somnis, treballar per la cultura, però dos anys de pandèmia ens han deixat sense alé. Hem repetit fins a l’esgotament l’eslògan #CulturaSegura per conscienciar els nostres espectadors (i també els nostres polítics) que poden continuar venint a les sales a gaudir del teatre, la dansa, la música, el circ… la màgia. Perquè necessitem el públic per poder continuar programant i no podem no hem d’abandonar la indústria cultural de les arts escèniques: actors, actrius, directors i directores, escriptores, músics, ballarins, tècnics de llums i de so, una professió que s’ha anat construint en tots aquests anys.

La gran majoria d’empreses, per no dir quasi la totalitat, han sobreviscut a la pandèmia i estan amb moltes ganes de mostrar els seus treballs. Una prova la tenim en la propera Mostra de Teatre d’Alcoi d’enguany (23-27 de maig), a la qual s’han presentat prop de 700 companyies. D’aquestes, un centenar són valencianes! Segons comenta el seu director, «aquest any se n’han presentat més que mai». És una molt bona notícia. Denota que les Arts Escèniques Valencianes estan més vives que mai en uns temps tan complicats com els que vivint, encara que caldrà buscar entre totes les parts implicades solucions per poder fer viable tanta oferta. Però, mentrestant, fem realitat els nostres somnis!

Inscriu-te al nostre butlletí

Top