Ferran Puchades: «Un govern valencianista no pot fer seua una llei que no tinga la competència lingüística»

Havíem quedat a primera hora de la vesprada. Feia calor, molta calor, però des del despatx de l’entrevistat es veien molts arbres que ajudaven a refrescar la vista. Ferran ens hi esperava. Amable, és capaç de riure amb molta freqüència, mou el cos, els braços. Ell ha sigut abans cuiner que secretari autonòmic, i això potser li done una visió àmplia de la Justícia valenciana. I recorda amb emoció el seu primer dia al despatx, just al costat de la porta d’entrada a l’antiga presó, on el seu avi va estar tancat, a la galeria segona.

–De secretari judicial a secretari autonòmic de Justícia. Com ha sigut el canvi?

–Per a una persona a qui des que té ús de raó li agrada la política, i a més un nacionalista convicte i confés, és l’oportunitat per a poder dur a la pràctica tots eixos ideals. I a més, com que des de fa 29 anys sóc funcionari de l’Administració de Justícia, crec que puc aportar eixa visió d’obrer de la Justícia. Per tant, la visió professional, la visió valencianista i la política.

–La consellera és fiscal. Els fiscals tenen un caràcter especial?

–Hi ha fiscals de tot tipus, igual que fontaners! [rialles] Però sí, normalment els fiscals tenen una forma de treballar, estan molt centrats en la seua faena…

–En aquest cas, Ferran, secretari judicial, i Gabriela, fiscal, tenen bona relació?

–Sí, tenim una relació política. En aquesta Conselleria, el 90 % de la faena és pura gestió, hi ha molt poca ideologia, molt poca orientació política. En els temes d’orientació política hi ha un acord pràcticament unànime en tot el que ha passat en dos anys, excepte una diferència amb la incorporació de la competència lingüística en la futura Llei de Funció Pública, que hem resolt.

–La destitució de Luis Felipe i de Mª Àngels Garcia va ser una crisi de govern en la Conselleria?

–Crec que cadascuna de les dues coses es van explicar i tenien raons diferents. Àngels va manifestar un desacord en determinades qüestions i va decidir tornar-se’n al jutjat. I el tema de Luis Felipe, supose que és pel que s’ha explicat: que es volia fer una reorganització del treball quotidià de la Conselleria, i en eixe punt un subsecretari és un element clau en el funcionament administratiu.

–En aquesta Conselleria, com en totes, existeix el sistema de mestissatge. Com el valora?

–Sempre conte que abans de les eleccions autonòmiques parlava amb un bon amic, que és militant del PSOE i alt dirigent d’UGT, i vam comentar que un bon sistema seria fer com la «cansalà entreverà», la barreja. Mónica Oltra li diu mestissatge, i jo la «cansalà entreverà». En línies generals, és molt bon sistema perquè tots som partícips de les decisions que es prenen en cada conselleria i tots sabem quines són les coses que estan en marxa, i en un moment determinat podem plantejar el nostre acord o desacord independentment de qui siga el conseller o el secretari autonòmic.

–Quan s’està en una conselleria de mestissatge es nota el suport del partit propi?

–Absolutament. Estic absolutament satisfet amb la resposta tant del Bloc com de Compromís en el funcionament del govern, i en tot allò que jo, com a secretari autonòmic, he necessitat.

–Quina nota posaria a l’Administració de Justícia valenciana?

–És complicat, perquè és una administració molt complexa. Tenim vora 400 òrgans judicials, més de 500 jutges, més de 200 fiscals, més de 500 secretaris judicials i 4.500 funcionaris! Crec que l’Administració de Justícia valenciana funciona bé gràcies sobretot a l’esforç de tots: des de l’últim funcionari fins al magistrat de més alta categoria. Pot funcionar millor, hem de dedicar-hi més recursos, hem de fer un aggiornamento sobretot tecnològic.

–Ha canviat la seua visió després d’estar en aquest càrrec?

–No, però quan estàs al teu jutjat tens una visió més parcial. Des de Conselleria tens una visió més a vista d’ocell i tens més facilitat per a detectar els punts febles de l’administració. Per exemple, quan estàs al teu jutjat veus que el teu local és dantesc, però no saps que n’hi ha de molt més dantescos! I és que tenim greus mancances en molts partits judicials quant a infraestructures.

–Al Seminari d’Ademús vos van posar deures: 5.000 places entre el 2017 i el 2019. Això és possible?

–Ens els hem autoimposat! I sí, és possible. Aquesta no és una previsió política, sinó tècnica. Totes aquestes places estan pressupostades: en alguns casos estan ocupades per interins i en altres no estan ocupades per ningú, però estan en el pressupost. A més, sembla que Montoro obrirà un poc la mànega per facilitar la faena a les autonomies.

–Creu que en dos anys de Govern del Botànic s’ha millorat la Justícia valenciana?

–Hem millorat en algunes coses, com l’atenció a xicotets problemes d’infraestructures. Recorde que l’any passat vaig anar a Llíria i un funcionari em va ensenyar un forat en el sostre; deia que dues setmanes abans havia plogut i li queia l’aigua damunt la taula. El forat el tenia des de feia sis anys! En sis anys ningú havia sigut capaç de tapar el forat, i nosaltres ho vam fer. Estem preparant un pla de dignificació de les seus judicials per a atallar eixes coses que molesten molt en el dia a dia i que de vegades no és un problema de diners, sinó de gestió.

–A banda d’eixes coses tècniques, els valencians podem notar algun canvi?

–Nosaltres som els responsables de recursos humans i materials. L’Administració de Justícia depén de les lleis processals (que no depenen de nosaltres) i del personal (que el posa el Ministeri). La Justícia valenciana, a grans trets, funciona. Vam tindre problemes puntuals, com el de les cues als registres civils, i els vam solucionar instal·lant la cita prèvia. Crec que hem millorat molt en la gestió. Són coses que no donen titulars en premsa, però que les persones noten.

–Realment, en Justícia, la Generalitat no té competències, no? El que podem fer és anar al Ministeri a demanar…

–Clar. Des del 2010 no s’ha creat cap jutjat nou al País Valencià. En 2010 el Ministeri, a proposta de la Generalitat, va fer un decret pel qual es creaven 15 nous jutjats. Es va arribar a publicar en el BOE i la Generalitat va demanar que es retirara perquè no tenia diners per a posar-hi el personal. Quan arribem nosaltres, tornem a demanar 15 jutjats, el Ministeri ens diu que no, i ara en 2017 sembla que ens donarà llum verd per a la creació d’un nombre indeterminat per ara de jutjats.

–La digitalització és una assignatura pendent?

–Existeix un sistema de gestió processal que és el famós Cicerone, que es va crear en 1998. Ara mateix n’estem implantant la versió 19, que ens posa al nivell de la resta de l’Estat quant a la recepció telemàtica d’escrits i demandes. De fet, està implantat en tot el territori valencià a falta del partit judicial de València i Alacant, on començarem al setembre. A finals d’any complirem amb el que el ministre Català va dir «el paper zero». El paper zero no està ni en el País Valencià ni en bona part de l’Estat, començant pel territori gestionat pel Ministeri (11 comunitats autònomes). Però eixa versió 19 porta altres elements per a avançar la implantació de l’expedient judicial electrònic, que és posar la firma digital i el visor per a poder treballar amb dues pantalles. A més, hem pres la decisió de substituir Cicerone, però encara no sabem per quin altre sistema: si per un dels que ja existeix en altres comunitats autònomes com Navarra o si anem cap a un sistema de gestió processal comú per a tot l’Estat.

–Quan sents «administració pública» pega a fugir?

–No. Sóc funcionari des de fa 29 anys. Però sí que és cert que és difícil actuar sobre la funció pública sobretot perquè el Consell té 15.000 funcionaris que hem de gestionar. És complicat perquè et trobes una administració desmotivada, desestructurada, on per exemple des de 2010 no es convoca un concurs de trasllats, on les oposicions eren el Guadiana… A més, amb una administració molt envellida (més de la meitat de la plantilla té més de 50 anys) i precària.

–Veurem una reforma a fons de la funció pública valenciana?

–Tenim la llei a punt de caramel! Crec que entrarà pel setembre l’avantprojecte de la llei en el Consell. La pròxima Llei de Funció Pública Valenciana millora en bona part la que ja tenim, que en el seu moment va ser pionera.

–I segons eixa futura llei, tots els funcionaris han de ser competents lingüísticament en valencià?

–Qui vulga accedir a la funció pública valenciana des de l’entrada en vigor de la futura llei, si s’aprova en els termes que està en l’avantprojecte, haurà d’acreditar el seu coneixement de valencià. La llei vigent diu que et compromets a acreditar-ho, i des del 2010 a cap funcionari han demanat l’acreditació. Nosaltres ja tenim el mecanisme per a demanar-li a tots els funcionaris que aprovaren en 2010 fins ara que ens ho acrediten, i a partir de la tardor ho posarem en marxa. De totes formes, per als docents que es presenten a oposicions ja és obligatori.

–Com s’explica que des d’aquesta Conselleria no es tinguera clar?

–Jo ho tinc claríssim des del minut u. El perquè, és la finestra del costat. Compromís ho va tindre claríssim des del primer moment.

–El requisit de la competència lingüística és la seua lluita en aquest lloc de responsabilitat?

–La meua lluita no: la d’una persona que està posada per un partit, que té un programa. No és la meua victòria, és la meua obligació, és el meu compromís. La Llei de Funció Pública no és la llei d’aquesta Conselleria: és la llei del Govern. I Compromís no podia portar endavant una llei sense la previsió de l’exigència de la competència lingüística. Un govern valencianista no podia tramitar i fer seua una llei que no tinguera la competència lingüística.

–Algun dia serà una realitat que les sentències judicials es publiquen en les dues llengües oficials?

–El nou programa tindrà la possibilitat de les dues llengües. Catalunya porta 30 anys intentant que el català avance en l’Administració de Justícia; han gastat molts recursos i estan reculant. L’Administració de Justícia té unes característiques molt peculiars que fan que no la puguem mirar com l’administració pública valenciana, on tenim molts més instruments i capacitat per tal que el valencià estiga present en el dia a dia. Nosaltres tenim l’obligació de posar tots els recursos necessaris perquè tots els operadors jurídics puguen utilitzar el valencià en l’Administració de Justícia.

–Parla de l’Administració de la Justícia. Si parlem de la Justícia en si, com garantim els drets dels valencianoparlants?

–En aquest cas, des del govern valencià Marzà està fent una tasca molt clara i definida: Decret de Plurilingüisme, Decret d’Usos del Valencià, l’Oficina de Drets Lingüístics… Hem d’avançar per eixa línia, la línia de la dignificació. Fa més que l’alcalde de València, que el president de la Generalitat i quasi tots els consellers s’expressen en valencià que no fer normes coercitives. En aquest país, el nivell de contumàcia és potser més elevat que en altres territoris, però a Catalunya també hi ha notícies de guàrdies civils o jutges que no admeten proves de català. L’Administració de Justícia té un problema central: l’article 231 de la Ley Orgánica del Poder Judicial diu que la llengua dels jutjats i els tribunals serà el castellà; per tant, l’Administració de Justícia espanyola ignora la realitat plurilingüe de l’Estat. I hi ha una cosa tan senzilla com el principi d’immediatesa: si el jutge no sap valencià i no hi ha traductor, no et poden atendre. Això en altres estats plurilingües no passa. Tot el personal públic hauria de conéixer la llengua del territori on treballa!

–Després de dos anys de Govern del Botànic, creu que al País Valencià hem guanyat en llibertats públiques?

–Crec que hem guanyat en el fet de respirar tranquils de matí, obrir la premsa amb la seguretat que no hi ha cap indici de robatori, de pràctiques delictives. Hem guanyat de tindre un govern que realment està al costat de les persones i que té com a eix vertebrador rescatar-les. Això és llibertat, és qualitat democràtica i millora de la convivència. Hi ha molta faena a fer, però jo, com a ciutadà d’aquest país, tinc el descans de saber que hi ha gent honrada i honesta al capdavant de les institucions valencianes.

 

Entrevista publicada al nº429 (setembre de 2017)