Ferran Torrent torna amb “Poder contar-ho”

06/03/2020

FITXA BIBLIOGRÀFICA.

Títol: Poder contar-ho

Autor: Ferran Torrrent

Editorial: Columna

Any: 2019

Si existira el centre d’intel·ligència valencià, de segur que analitzarien a  aquest personatge per ser una espècie única, una mena de miracle de la cultura, més encara al País Valencià, de fet no es descarta que el propi CNI  la CIA o el Mossad, estudien a aquest escriptor, a Ferran Torrent, perquè ell és un del poquets que s’ha dedicat “professionalment”, que ha pogut viure de la seua escriptura.

Després d’una llarga llista de llibre, ha tornat a publicar-ne un altre:  Poder contar-ho, el tercer llibre d’una trilogia: Un dinar un dia qualsevol i Individus com nosaltres. I tornem a l’any 1983, any de l’arribada al poder del PSOE. I ho fa amb un grapat de personatges coneguts pels lectors i lectores de l’escriptor de Sedaví.

I tornem a viure, a veure,  els combats de boxa clandestins, els “garitos” on es jugava a les cartes, la venda d’alcohol, policies més o menys corruptes, com una mena de quadre de la il·legalitat d’aquells anys. El Messié i el Llargo, el gran falsificador Mític Regino, el comissari Tordera, el Gordo Garcia, el periodista Marc Sendra, el detectiu Toni Butxana…, tots personatges habituals de l’escriptor i tots amb una mena de codi ètic que val i funciona entre ells.

Pinzellades d’accions polítiques d’aquell període de l’inici de la transició política i com a centre de la trama apareix l’atracament d’una entitat bancària coincidint amb el període de les falles i a l’hora justa a la primera “mascletà”, fet que va passar en la realitat però deu anys després. Al final, 1500 milions de pessetes és el resultat del robatori.

La preparació de l’atracament, buscar a part de l’equip, les normes estrictes, la visita d’un personatge francés, qui realment tenia la informació i qui decidia finalment. I el periodista Marc Sendra volent saber, descobrir, com es va organitzar aquells deu minuts. Ferran s’ho ha de passar bé escrivint. Se li nota el seu humor, no sé si àcid o no, però s’ho passa bé, de segur.

Amb diàlegs constants, ràpids, va organitzant l’estructura de la novel·la però també torna a convertir a la ciutat de València i algunes zones de l’Horta Sud, en un dels protagonistes fonamentals de l’obra. De fet, Joan Ribó, alcalde de València, faria bé en regalar aquest llibre perquè, també, és una bona forma de “viure” la capital del cap i casal.

I al final, hi ha com una mena de carcassa pirotècnica que clou el text i et fa pensar quin grau de veritat o no, pot haver-hi. Fins a la darrera pàgina del llibre no pots dir que ja ho has vist, llegit, tot, que ja pots contar-ho.

 

Ressenya publicada al número de desembre 459.