Festa de Sant Tomàs d’Aquino, Inquisició i universitaris de la València barroca

El 28 de gener, el món universitari celebra la festa de Sant Tomàs. Tot i que no fou fins al segle XIX que Lleó XIII proclamà formalment el sant com a patró dels estudiants, Tomàs d’Aquino ja era protector dels universitaris a finals del segle XIII, quan distintes universitats europees l’adoptaren com a model d’estudiants i de professors. Uns segles més tard, en la València barroca, el sant era festejat per la comunitat universitària, tot i que, llavors, la festa se celebrava el 7 de març, dia del seu traspàs, i no el 28 de gener, data de la translació del seu cos.

Així, el 2 de març de 1663, mossén Josep Benito acudí a la Inquisició per informar d’un fet que havia escandalitzat els carrers de la ciutat. Aquell matí, el religiós anava a oficiar la missa. De camí, s’aturà davant d’una portalada del carrer de Sant Tomàs. A sobre, penjat, hi havia un foli imprès: una butlla de la Croada.

La butlla de la Croada era un document pontifici que permetia finançar les croades amb la concessió d’indulgències a qui l’obtenia, bé amb la lluita directa, bé contribuint-hi econòmicament. Pel seu caràcter, vinculades a l’efímera vida dels compradors, no se n’han conservat gaires, però aquesta butlla fou un negoci durador que, a més, contribuí modestament a dinamitzar el mercat editorial amb la publicació de distints tractats relacionats, però sobretot amb la impressió de les dites butlles, un negoci que no rebutjaven els impressors més destacats. De fet, la que il·lustra aquest text fou impresa, en català, per Arnau Guillem de Brocar, al taller del qual s’estamparen monuments filològics tals com la Bíblia poliglota complutense.

En 1663, feia temps que aquestes butlles s’imprimien deixant en blanc els espais on s’anotaven les dades del contribuent. Aquella nit, algú n’havia aconseguit un bon grapat i anà escampant-les per València. Per això, mossén Josep Vidal, beneficiat de Sant Salvador, que també havia anat a denunciar-ho, al carrer de la Morera n’havia vist cinc penjades en sengles portals. En alguns dels impresos, on abans deia «por quanto vós disteis dos reales de plata», ara hi posava «Por quanto vós, fulana […] disteis vuestro cuerpo a fulano […], se os conceden estas indulgencias».

Mossén Vidal sospitava que els autors d’aquell escàndol eren uns universitaris que havien penjat els cartells de la festa. Per això hi anà a declarar, també, l’agutzil de l’Estudi General, perquè ell mateix els hi havia acompanyat, com de costum. Aquella nit, no va veure res d’extraordinari. Els estudiants, com cada any, soparen junts i, després, anaren festivament penjant cartells pels carrers de la ciutat, «aunque vio poner unas bulas de la Santa Cruzada sobre algunas puertas de las casas de algunas mugeres de no buena opinión, como en otras ocasiones también lo an hecho los estudiantes por modo de chanza». L’agutzil, però, no sabia llegir, així és que els hi deixà fer. Fins que dos dies després, algú li digué que aquells papers s’havien modificat. Per aquest motiu, horroritzat, acudí al Sant Ofici i delatà els estudiants. La qüestió, tanmateix, no era l’atac misogin que havien patit aquelles dones, sinó el fet que s’havien embrutat, amb paraules deshonestes, uns papers que contenien el segell pontifical. Amb tot, a aquells estudiants, com que eren «menores […] y algunos de calidad», la sentència els fou benigna i només foren «gravemente reprehendidos, advertidos y conminados».

Revista Saó Núm.510, pàg.9. Febrer 2025.