La 8a edició del Festival Dona i Cinema presentarà 43 pel·lícules, la majoria inèdites per al públic valencià

La Secció Oficial de Dona i Cinema presenta 43 pel·lícules, majoritàriament estrenes, amb representació de 19 països.

El Festival se celebrarà del 21 al 28 de febrer entre el CCC Octubre, el Col·legi Major Rector Peset i els Cines Babel.

Aquest matí, en el Centre Cultural La Nau, de la Universitat de València, s’ha presentat la huitena edició de la Biennal Internacional Dona i Cinema – Dona i Cinema – Woman & Film, de la mà de les directores del festival, Giovanna Ribes i Deborah Micheletti, acompanyades en la taula per José Luis Moreno, regidor delegat d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, Ángela Mena, tècnica de la Unitat d’Igualtat del Marítim (Espai Dones) i Ester Alba Pagán, vicerectora de Cultura i Societat de la Universitat de València. Un festival que cada dos anys acosta fins a la capital una bona mostra del cinema fet per dones des d’una aposta per l’inèdit, atrevit i experimental, sempre amb una mirada crítica a la societat i a la nostra pròpia experiència.

Aquesta huitena edició de la Biennal se celebrarà del 21 al 28 de febrer amb una estructura similar a la d’edicions passades. La inauguració, la clausura i les activitats paral·leles se celebren entre el CCC Octubre i el Col·legi Major Rector Peset i als Cines Babel és on es projectarà la Secció Oficial a concurs, en aquesta ocasió, del 24 al 27 de febrer. Com a novetat d’aquesta edició, comptem la nova col·laboració amb l’Aula de Cinema i amb el Centre Cultural – La Nau com a nova seu d’activitats. En aquest cas, el dia 18 de febrer, a les 18 h, es realitzarà la presentació i una projecció especial de part del palmarés de la passada edició. Una oportunitat d’acostar el contingut al públic del Centre Cultural de la Universitat de València.

Des de la Unitat d’Igualtat, Ángela Mena assegura que “continuaran donant suport a projectes que promoguen la igualtat i mostren els treballs fets per dones”. Per part seua, José Luis Moreno, regidor delegat d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, ha recalcat “la importància d’aquest festival” per a la ciutat de València, ja que és “l’únic que tracta el tema de la igualtat des de l’audiovisual en una ciutat amb molts festivals de cinemes” i ha assenyalat que “encara que hem avançat molt, encara fa falta un festival segueix que continue secundant i visibilitzant la realitat de les dones professionals de l’audiovisual” i conclou que “des de l’àrea de cultura continuarem donant suport a la seua realització”.

Com és habitual, a més de les projeccions de la secció oficial, el Festival es completa amb la Secció Paral·lela, que se celebrarà del 22 al 24, amb una programació que contempla debats i trobades que ajuden a reflexionar i fomenten la difusió del cinema fet per dones. Aquestes activitats inclouen el cicle Dones després de la Cambra, i la projecció del festival convidat, que enguany serà Olhares do Mediterrâneo – Cinema no Feminino de Lisboa. Un festival de cinema internacional de pel·lícules realitzades per directores mediterrànies que celebra la seua dotzena edició i que ens portarà fins a València una selecció de curtmetratges de les seues passades edicions. En les paraules de Sara Davis Lopes, una de les seues directores que ens acompanyarà a València: “Un home perseguint el seu somni, una dona buscant el camp de refugiats dels seus ancestres, una xiqueta sense futur, una dona que torna al seu poble buit i dos amics que descobreixen una cosa inesperada. Històries de persones comunes, com tu i com jo”.

Com cada any, el Col·legi Major Rector Peset acollirà una activitat de reflexió i debat. En aquesta edició, “no podem deixar de parlar de l’esdeveniment que ha sacsejat València i transformat la seua comunitat per sempre. Abordarem la pèrdua de la memòria col·lectiva arrasada pel fang i explorarem estratègies per a recuperar-la i reinventar-la a través de l’art i la comunitat”, han explicat.

El guardó d’aquesta edició, dissenyat per Victoria Cano, reflecteix precisament aquest succés en la seua petjada. Amb aquesta peça, es busca reconéixer i premiar a pel·lícules creades per dones creatives, el treball de les quals ofereix un testimoniatge de la realitat a través de la seua mirada. L’obra ha sigut elaborada amb materials com a acer, fusta i coure, els tons càlids del qual, combinats amb la tècnica del gofratge, formen un rostre de color terra -ara negada per l’aigua i el fang de la DANA-, deixant solcs en relleu en la petjada.

Els festivals dirigits per dones: una plataforma clau per a la igualtat de gènere en la cultura

Sobre els festivals especialitzats, Giovanna insisteix en “la importància dels festivals especialitzats en cinema fet per dones”. Malgrat els avanços reeixits en termes d’igualtat de gènere, “encara persisteix una bretxa significativa en totes les indústries creatives, la música, el cinema i l’art, com vam arreplegar en l’Informe sobre l’impacte de les mesures per al foment de la igualtat de gènere, encarregat per l’IVC i realitzat en 2023 per l’Associació”. Les dones continuen enfrontant desafiaments, com la falta de visibilitat, oportunitats i el reconeixement equitatiu en comparació amb els seus col·legues masculins. Aquests festivals “no sols ofereixen una plataforma perquè les dones s’expressen, sinó que també són un acte de resistència enfront de la creixent indignació cap a la seua competència, que sovint és minimitzada o ignorada”. A més, proporcionen un “espai segur on les dones poden compartir experiències”, generar xarxes i contribuir a un canvi real cap a la igualtat de gènere en la cultura i la societat.

L’èxit de convocatòria, amb quasi 400 projectes inscrits d’uns 50 països, incloent-hi l’Afganistan, Bielorússia, Egipte i Armènia, juntament amb la diversitat de veus i temàtiques abordades, la creixent presència de dones en els equips tècnics i el notable augment de llargmetratges de ficció dirigits per elles, demostren que les lluites de les diverses associacions de dones i el treball d’aquesta mena de certàmens, al costat de les mesures per a fomentar la inclusió en l’audiovisual, estan donant resultats. “Encara que el progrés i els avanços no són immediats, és fonamental continuar apostant per aquesta mena d’iniciatives que promoguen la igualtat de gènere de manera efectiva i sostenible”, ens comenta Deborah Micheletti.

Fotograma de ‘Postmarks’, de Natalia Nazarova (Rússia), una de les estrenes que es podran veure.

Una secció oficial inèdita i atrevida

En aquesta edició, la Secció Oficial està composta per 43 pel·lícules dividides en les 6 categories: llargmetratge ficció, llargmetratge documental, curtmetratge ficció i documental, videoart i animació. A més, es presenta molt diversa, respecte a la procedència geogràfica, amb 19 països representats, incloent-hi el Japó, Polònia, Líban, Sèrbia, Colòmbia, Mèxic i el Brasil.

Els passes de la Secció Oficial als Cines Babel es realitzaran a la vesprada. La primera sessió estarà dedicada als curtmetratges en les seues diferents categories, mentre que les dues següents combinaran llargmetratges de ficció i documentals.

La gran majoria dels treballs presentats en aquesta edició seran inèdits per al públic valencià. Respecte als llargmetratges, tant de ficció com de documental, hi ha algunes estrenes en l’àmbit nacional, com és el cas dels documentals “Hard to Break” d’Anna-Maija Heinonen i Krista Moisio (Finlàndia), una enèrgica però íntima coming-of-age de dues joves comptada a través dels seus ulls. O “Fernanda Young” de Susanna Lira (el Brasil), que ens acosta a la història i vida de l’artista, escriptora i actriu brasilera. En ficció també trobem dues estrenes a Espanya amb “Postmarks” de Natalia Nazarova (Rússia) i des de Polònia, “Different Paths To Holiness” de Aniela Astrid Gabryel, una pel·lícula en la qual sis històries entrellaçades tracen un retrat desil·lusionat d’una generació que busca el seu lloc en un món on els valors semblen haver-se desdibuixat. A més, comptem amb l’estrena europea de “El Vaquer” d’Emma Rozanski, un drama edificant sobre l’autodeterminació des de Colòmbia, després d’una brillant gira en festivals llatinoamericans, passant per FICCI a Cartagena i la Mostra de Cinema de Sao Paulo.

“21 HAFTEYE BA’AD” (21 setmanes després), un curtmetratge de la iraniana Nasrin Mohammadpou sobre drets reproductius.

Respecte als curtmetratges, enguany hi ha 14 estrenes nacionals. Entre ells, “Prima che arrivi AL”, una peça de videoart de la italiana Simonetta Barbon que explora l’Alzheimer i la soledat, o la història d’animació de tres amigues de la canadenca Manisa Hope, “The Town Of Dead Dreams”. En les estrenes de curtmetratges de ficció trobem dos projectes de directores iranianes: “Sona” de Zahra Torkamanlou, sobre la pressió social que pateixen les dones per a casar-se, i “21 HAFTEYE BA’AD” (21 setmanes després) de Nasrin Mohammadpou sobre drets reproductius. Tots dos curts han sigut presentats en molts festivals al voltant del món, però serà durant Dona i Cinema quan puguen veure’s per primera vegada a Espanya.

Com hem vist en els últims anys, el cinema fet per dones ha experimentat un canvi progressiu, tant en les noves generacions de directores com en aquelles ja consolidades, alguna cosa que reflectim en la nostra secció oficial. Sempre amb una mirada crítica i el compromís d’abordar temàtiques que representen les nostres experiències i la nostra manera d’estar en el món, aquesta edició destaca la diversitat de narratives i perspectives. Es consolida l’humor com una eina per a la reflexió, igual que el cinema de gènere, que permet abordar veritats incòmodes des d’un enfocament surrealista.

En paraules de Deborah: “Des dels inicis del festival, hem defensat que parlar de cinema fet per dones no implica cenyir-se a unes certes temàtiques o estils, sovint associats amb el reflexiu, intimista o delicat. Més aviat, significa qüestionar un discurs que històricament ha posat en el centre al subjecte hegemònic i obrir espai a altres mirades i maneres de narrar, igual de vàlides i interessants”.

En tancar l’acte, la vicerectora de Cultura de la Universitat de València, Ester Alba Pagán, reitera “la necessitat d’aquesta mena d’activitats que promouen el talent femení en el món de la cultura, un món que en els últims temps es veu encara molt masculinizat”.

Finalment, com en edicions anteriors, el Festival reafirma el seu compromís de donar visibilitat a les professionals valencianes de la indústria del cinema nomenant una padrina. Enguany, el reconeixement recau en l’alacantina Pilar Pérez Solano, directora, productora i guionista amb una destacada trajectòria en el món del documental (Goya a Millor Documental amb “Les Mestres de la República”) i un ferm compromís social. L’homenatge es durà a terme durant la inauguració del pròxim 21 de febrer.