Festival Russafa Escènica, un model

Francis López Sanchis. Gestora tècnica de Cultura

Sempre prenem l’estiu amb ganes, però l’agost s’acaba i la gestió cultural comença i dóna els seus primers fruits al setembre.

I mira per on, en aquest inici de temporada he tingut l’oportunitat de conéixer una proposta que va nàixer l’any 2011 i que, enguany, continua viva. He estat invitada a participar activament en el festival Russafa Escènica 2016, una trobada anual i multidisciplinària d’arts escèniques però amb la participació de les arts plàstiques i de les arts, permeteu-m’ho, costumistes d’aquest antic, i alhora modern i vigent, barri de Russafa. I dic açò últim perquè amb motiu de veure diversos espectacles de format menut i de duració curta (no més de 20 minuts cadascun d’ells), he pogut accedir a espais singulars que, segurament en la meua vida quotidiana, no hauria tingut l’oportunitat de conéixer i de fer-me una idea real del potencial creador i innovador dels locals i comerços que es troben en aquest barri de València.

Aquest festival és un gran aparador escènic en què una estructura distribuïda entre els conceptes de vivers (espectacles menuts i de curta durada, pràcticament tots creats i interpretats per joves actors i actrius que inicien la seua trajectòria en el món actiu de les arts escèniques), els boscos (espectacles amb participació del públic –unes 50 persones per funció– i d’una hora de duració aproximadament) i l’hivernacle (producció pròpia de Russafa Escènica i de format més gran). Tota aquesta oferta ve arredonida amb una sèrie d’activitats paral·leles com ara concerts, exposicions, visites guiades, recitals, cinema i sessions per a professionals escènics en les quals he tingut la sort de participar.

El festival Russafa Escènica m’ha permés compartir opinions i corrents, maneres de gestió amb altres professionals de l’Estat espanyol, cosa sempre enriquidora perquè aprens i, a més a més, desmitifiques alguns dels teus problemes quotidians i que des de la gestió diària semblem una gran muntanya. Però, per a mi, el més important és que m’ha possibilitat conéixer el procés creatiu dels joves actors i actrius i de discutir, en les dues taules de treball a les quals he assistit, els mètodes i les distintes formes de creació, de distribució i de programació dels espectacles.

Creadors i creadores amb programadors i programadores compartint i posant en comú línies de treball, així com maneres de conciliar els interessos comuns. Conciliar sembla una paraula que és exclusiva de l’àmbit familiar; i no solament la família cal conciliar-la. La gestió també, i més quan hi ha iniciatives particulars per part de la ciutadania. L’administració en la gestió de la cultura ha de baixar a la realitat. I compartir la gestió. Hem de beure d’aquestes fonts si volem continuar avançant.

És una llàstima saber que sembla que les autoritats valencianes i les seues línies de gestió no han escoltat i, per tant, recolzat la petició del festival Russafa Escènica de participar en el projecte. Tan sols l’Ajuntament de València ha cedit el Centre Municipal de Joventut de Russafa per a la trobada entre creació i programació. El festival es fa des del barri i per agents actius del barri (artistes, comerços i ciutadania). Eixe és el tipus de gestió que, en aquest segle XXI, hem d’encaminar. La participació de la societat en la gestió cultural passa per ací: per no tindre’n el protagonisme absolut les institucions i cogestionar projectes amb la ciutadania. Un prec als polítics actuals, dels quals considere que tenen sensibilitat i capacitat: escolteu, valoreu, compartiu i apreneu, que no passa res perquè altres ens diguen per on s’ha d’anar, sempre que la gestió siga com la que he conegut en Russafa Escènica.

Article publicat al nº 419 (octubre de 2016). Ací pots fer-te amb un exemplar