Feu fora els mentiders

Si alguna cosa té d’interessant el credo protestant de l’Església anglicana i nord-americana, és que no pot pair la mentida en qualsevol de les seues representacions, bé siga política, social, econòmica o cultural. Així s’ha vist sempre que ens han arribat notícies dels homes o les dones més poderoses provinents d’aquesta cultura. Que li ho pregunten a Churchill, Clinton, Nixon, Reagan, Thatcher, Cameron, Bush, i d’altres, fins a arribar a Trump.

Dins de la cultura anglosaxona es pot permetre tot, llevat de la mentida i segurament per això, han caigut al llarg dels anys, tantes figures d’importància mundial, a excepció dels membres de la monarquia considerada com una de les deu més antigues d’Europa.

Però també, la societat s’ha posat de perfil al llarg de la història, amb els Windsor, els Grimaldi, els Weiburg, els Adam, els Borbons, els Glücksburg, els Gotha, els Orange, els Grècia, els Parma… i sempre ho ha fet, segurament, per haver estat monarques “per la gràcia de Déu”.

Doncs bé; arribats a aquest punt, sembla que la política valenciana i la de les terres peninsulars, s’haja vist influïda per aquesta tendència, acostumada com ha estat sempre, a acudir al confessionari i a demanar una absolució general. Els nostres polítics i els del país del costat esquerre mirant el mapa, han proclamat als quatre vents que mai no mentirien l’electorat, però tothom sap que això no ha estat així.

Tenim al nostre país, la prova fefaent del mentider compulsiu més gran dels que han ocupat el cadiral de Palau. Tot un any pegant-li voltes al nano, per acabar ocupant un escó al legislatiu valencià, intentant escapolir-se del pes de la justícia. Però el que l’ha substituït, no penses que té cap excusa, perquè no sols ha mantingut les mateixes peces de l’escaig, sinó que a més sustenta l’anterior, en la cinquena fila del parlament i sols fa el que li diuen que ha de fer des del carrer Gènova, on hi ha un altre igual mentider.

Sí, sí, un altre mentider, que ha estat capaç de mantenir el fals relat durant més de 400 dies, però que davant la jutgessa va assegurar que s’havia equivocat de data. La cultura anglosaxona no ho permetria de cap de les maneres i és per això que, com més aviat millor, aquests tres personatges i els seus corresponents executius, haurien de plegar i deixar-ho córrer: per mentiders.