La Filmoteca d’Estiu (organitzada per l’IVC als jardins del Palau de la Música) projecta aquest dijous 7 i divendres 8 d’agost, a les 22:30 h, La casa (2024), d’Álex Montoya. Aquesta pel·lícula valenciana ha sabut arribar al cor del públic i la crítica, guardonada amb sis premis al Festival de Cine de Màlaga i deu en els Premis de l’Audiovisual Valencià. La seua projecció forma part del cicle ‘Collita de premis’, que arreplega els llargmetratges guanyadors en els principals esdeveniments cinematogràfics nacionals i internacionals.
La casa és una adaptació del còmic homònim i autobiogràfic del valencià Paco Roca (guanyador d’un Premi Eisner en 2020). Roca va iniciar aquest projecte gràfic arran de la mort del seu pare i pocs mesos després del naixement de la seua primera filla. Va ser el seu amic i director de cinema Álex Montoya, qui va decidir traslladar a la pantalla gran el testimoni íntim d’una història familiar que ens interpel·la a totes.
Memòria i silenci
Quantes vegades heu guardat un “t’estime” per dir-lo després, i el després mai ha arribat? Aquesta és una de les preguntes que ressona mentre els tres germans protagonistes es retroben en la casa on passaren els estius de la seua infantesa, després de la mort del pare. Allà, buidant calaixos, traient trastos i olorant la pols, s’hi amaga molt més que un llegat material: els objectes són claus per entendre els afectes i les absències.
Amb sensibilitat i una mirada pròxima, Montoya retrata el dol, la dificultat de comunicar-se dins de la família i el pes emocional que tenen els espais compartits. Les cases no obliden. Com deia Paco Roca: “Quan l’ocupant desapareix per sempre, el contingut de la casa es paralitza pel pols esperant que algun dia torne”.
Un repartiment que batega
Amb David Verdaguer al capdavant, acompanyat per actors i actrius com Luis Callejo, Lorena López, María Romanillos o Óscar de la Fuente, la pel·lícula mostra interpretacions que transmeten una sensació de família real.
El rodatge (que es va fer a l’hivern, tot i la calidesa que transmet) va tindre lloc en la casa real de la família Roca, en un poble valencià entre la mar i la muntanya. Montoya va assumir el repte de tornar l’espai a l’estat original per poder contar amb fidelitat la història del còmic. El resultat: una escenografia viva i emotiva, una casa familiar que, sense ser la nostra, tots sentim com si ho fora.
Entre la tendresa i el costumisme
La casa respira veracitat. Té alguna cosa d’Alcarràs (2022), però més íntima, més familiar. La pel·lícula ens obliga a parar, a mirar cap enrere i a escoltar el silenci entre germans. En paraules del mateix Montoya, han sigut molts els detalls cuidats per fer creïble l’evolució dels personatges en el temps, com el procés d’envellir digitalment al personatge del pare (interpretat per Luis Callejo), fent ús de maquillatge i IA.
Una pel·lícula que ens parla de nosaltres
La casa és molt més que una adaptació: és una carta d’amor als pares i als iaios, a les cases plenes de records, als silencis que ens habiten. És també un homenatge a una generació que va construir amb les mans i amb esforç allò que ara nosaltres heretem. A través dels Roca, Montoya i Paco Roca ens obrin la porta d’una vivenda que, al cap i a la fi, és la de totes i tots.
Eixir del cinema després d’aquesta pel·lícula fa vindre ganes de telefonar a algú per dir-li “t’estime”. De tornar a aquella casa que encara fa olor d’estiu i a dolç de moniato. De recordar que la memòria viu als calaixos, als retrats i als plats que ens van fer de menuts.
📌 INFORMACIÓ PRÀCTICA
📽️ La casa, d’Álex Montoya
🗓️ Dijous 7 i divendres 8 d’agost de 2025
🕥 22:30 h (taquilla oberta des de les 21:30 h)
📍 Jardins del Palau de la Música, València
🎟️ Entrades i programació: ivc.gva.esLa Filmoteca d’Estiu és una activitat organitzada per l’Institut Valencià de Cultura amb la col·laboració de l’Ajuntament de València i el patrocini de Cerveza Turia. Cada sessió s’obri amb un muntatge de pel·lícules domèstiques recuperades per la Filmoteca Valenciana, que ens recorden que el patrimoni audiovisual també forma part de la nostra memòria col·lectiva.