Final de legislatura

No caldrà esperar que el Molt Deshonorable dissolga les Corts i convoque eleccions, ja que per a molta gent, aquesta legislatura va acabar el 29 d’octubre de l’any passat, data en què el màxim representant polític valencià va triar apurar-se una ampolla de bon vi a un restaurant de nom inoblidable amb una periodista, que no atendre les seues obligacions.

Tot i arribar a l’equador formal de la legislatura 23-27, aquesta fa mesos que s’hi dona per amortitzada i sols falta que, el del Ventorro, anuncie la seua marxa, ara que ja té garantits dos anys de sou, en cas de deixar-ho córrer d’un dia per a un altre. Però a poc que coneixem el personatge, fidel deixeble d’un altre sureny de semblant tarannà, l’ocupant del cadiral gran de la nostra Generalitat, aguantarà com més millor, per poder assegurar-se sou fins a la seua jubilació.

La legislatura es dona per finalitzada, perquè des d’aquella data fatídica en què vora 230 persones van perdre la vida, el poble valencià ens considerem sense president, ja que el seu comportament personal i polític, el va invalidar per continuar amb una representació que no es mereix, malgrat que el conjunt del seu “partit podrit” no pensen el mateix i confien que amb la “reconstrucció” les expectatives de vot augmentarà.

Sembla que ara per ara, els populars valencians no disposen de recanvi per foragitar el “governador colonial” malgrat les aspiracions d’un anterior “dinosaure” que manifesta tenir interés per tornar a ocupar el seu lloc, amb el vestit nou de la consabuda “regeneració” d’una organització en què, porta com a acompanyats, cognoms esguitats per la corrupció dels Blasco, Ortiz, Barberà, Castellano o Cotino (posem per cas).

És d’aquesta manera com l’innombrable actual president de la Generalitat, esdevé el primer president autonòmic de què disposa el partit amb nom de diccionaris, aliat que durant les pròximes dues revoltetes, començarà a apretar-li els caragols i li farà assumir tota l’agenda política ultramuntana dels de Llanos, abans de la celebració laica del primer aniversari de la tragèdia, no fos que socialistes i valencianistes, aprofiten per a respirar i agafar volada.

Fins eixe moment, s’espera una remodelació d’un govern que no governa, d’uns consellers que no han fet més que redactar quatre papers en nom de la reconstrucció i que han invertit en dinarots i soparots més del compte. De tots ells, la història no deixarà rastre, tan nefasta com ha estat la seua existència al capdavant d’un executiu que no ha sabut executar i d’un govern que va perdre legitimitat social aquell 29 d’octubre.

Ací, al nostre país, la data d’inici del curs polític sempre ha estat fixada en el 9 d’Octubre i, serà aleshores quan el Molt Deshonorable haja de fer un balanç de gestió que no disposa més que amb el seu relat i que dista molt del que la societat pensa i sap. No hi ha dubte: la legislatura es va acabar aleshores, ara fa un any.