Tens 0 productes a la teua cistella
Pep Ferrer
Diuen els entesos que, la capacitat de formació o acumulació i aprenentatge de les persones no té límit; sembla que és un fet inqüestionable. Sempre podrem, per mol majors que siguem, eixamplar el dipòsit del nostre coneixement i de saviesa. I és en l’àmbit de “l’ésser”, del creixement personal, enfront de l’anhel de “posseir o tenir” on es belluguen aquelles iniciatives, que conviden i motiven a les persones majors. Des d’iniciatives municipals o d’altres com ara, fundacions, col·lectius diversos, centres de formació i també universitats, s’ofereix un ample ventall de possibilitats de formació des dels nivells més bàsics i elementals fins aquells de caràcter acadèmic.
A la comarca de l’Horta Sud hi ha molta oferta de la qual abans hem reportat. Però, en particular, hi ha una que promou Florida Universitària anomenada “Universitat dels Majors” de la qual podem parlar-ne.
Es tracta d’un pla d’estudis amb una ampla proposta de temes o assignatures on l’alumne podrà aprendre els grans aspectes de la societat actual a més d’història, economia, art, ètica, literatura i un seguit de matèries. No cal passar cap examen per a matricular-s’hi, ni tampoc hi ha examen al final de curs. Això fa que l’alumnat participe relaxadament sense el temor de si aprèn prou o si arribarà fins on el llistó faça la mida. No hi ha cap llistó, cap mida. En tot cas, sí que hi ha la mida que cada alumne s’hi posa ell mateix en funció del seu interés, i bona part dels assistents hi posen moltes ganes. El programa en conjunt consta de cinc cursos acadèmics, amb dues classes setmanals de tres hores cadascuna d’elles.
El primer curs aprofita per a situar-s’hi amb tot allò referent als temes, professorat, funcionament, serveis, companys de classe i el tot plegat. Cap al segon curs s’hi estableixen lligams i complicitats, tant amb el professorat com amb la resta de companys que cada cop esdevenen més amics i fins i tot, de vegades, confidents. El luxe de refrescar, per alguns, el que fa anys estudiaren i ara escolten actualitzat, és molt estimulant.
Però hi ha més, hi són aquells que no actualitzen el que aprengueren a l’ institut o la facultat perquè cap de les dues possibilitats pogueren abastar, tastar o fruir. És per primera vegada que descobreixen —a seixanta anys, o més!— el que haurien d’haver escoltat i après en l’adolescència i joventut. Se senten rescabalats atès que quan era el moment propi d’exercir els estudis, no pogueren assolir aquest privilegi per raons de diners o altres. Privilegi que algunes persones gaudien sense adonar-se’n que estaven gosant d’una situació reservada pels qui podien. Aquests, els qui estrenen experiència, li atorguen un plus de novetat al fet de tindre davant ells un professorat de nivell universitari, que excel·leix tant per la qualificació com pel tracte i maneres amb les quals s’adrecen als alumnes. Són abundants els debats, diàlegs i enraonaments motivats bé per la matèria de la qual es tracte la classe, o bé pel tema que planteja alguna persona present.
L’equip de professors aconsegueix, a banda de transmetre els continguts de l’assignatura que s’està donant, crear les condicions perquè cap aspecte de la lliçó quede sense esbrinar i que la gent prenga la paraula per preguntar el que no ha entés. D’aquesta manera, aquesta activitat esdevé una corretja de transmissió de l’experiència cultural i científica que la societat ha anat acumulant al llarg del temps. Així doncs, s’aconsegueix una bona part dels objectius d’aquesta interessant experiència, que tracta de formar persones crítiques, amb criteris propis, amb personalitat i sensibles a les condicions socials amb les quals ens toca viure.
Sorprenen el nivell de relació i companyonia amb què conviuen els alumnes atès que hi ha –és constatable– diversitat de criteris i posicionaments personals, en aspectes de tipus polític, religiós i altres. Tanmateix els debats, dins i fora l’aula, estan guiats pel respecte, i també per la virtut d’escoltar a qui manifesta el seu parèixer en un moment determinat. Assolint d’aquesta manera un intercanvi d’opinions i sensibilitats que obri horitzons adés tancats i que de mica en mica donen noves llums.
Florida, Universitat dels Majors, aconsegueix amb aquest programa, “fer florir” aquelles persones que malgrat l’edat, i atesa la condició d’estudiants que ara professen, tenen clara consciència del que deia el clàssic: «Quant més sé, més me n’adone de la meua ignorància».
