Fomentar el valencià també és defensar el nostre Nadal

El Nadal és una de les celebracions més arrelades en la cultura valenciana, un temps en què la llengua, les tradicions i la memòria col·lectiva es transmeten de generació en generació. Tanmateix, en les darreres dècades assistim a una progressiva uniformització cultural que amenaça no sols les nostres formes de celebració, sinó també la llengua amb què les vivim. En aquest context, fomentar el valencià esdevé també una manera de defensar el nostre Nadal.

El Nadal valencià té unes tradicions pròpies molt definides. Figures com els Reis d’Orient, els betlems, les nadales tradicionals i les celebracions locals formen part d’un imaginari col·lectiu que ha estat històricament expressat en valencià. No obstant això, la difusió massiva d’un model festiu importat, simbolitzat sobretot pel Pare Noel, ha anat desplaçant progressivament aquestes referències pròpies, sovint associades a altres llengües i a una visió més comercial del Nadal. Malauradament, si observem els nostres balcons, veurem una onada massiva de Pares Noels que pugen o baixen pels edificis, però pocs Reis d’Orient. Sembla una bajanada, però és un canvi que s’està produint a peus de gegants i que va minimitzant la nostra cultura i els nostres elements identitaris.

Aquest procés d’imposició cultural també té una dimensió lingüística. El llenguatge del Nadal —els contes, les cançons, la publicitat, els regals o els aliments que consumim— arriba cada vegada més sovint en castellà o en anglès, fet que redueix la presència del valencià en un àmbit tan quotidià i emocional com és la celebració nadalenca. Així, la llengua pròpia queda arraconada fins i tot dins de l’àmbit familiar. La globalització cultural afecta de manera progressiva no només els aspectes materials del Nadal, sinó també el llenguatge amb què es celebra. Fixeu-vos en els papers de regal: abunden els “Merry Christmas”, mentre que els “Bon Nadal” són escassos. El mateix ocorre amb les nadales: als grans magatzems solem escoltar cançons en anglès, però difícilment les trobarem en valencià. Imagineu com seria trist que les nostres generacions futures no conegueren la cançó “A Betlem me’n vull anar, i un xiulet he de comprar” o “Camina, Maria”. Amb això, no volem dir que ens alcem en peu davant les tradicions internacionals, sinó que hem d’incloure la nostra llengua també durant el Nadal.

Fomentar el valencià en Nadal implica també posar en valor la nostra gastronomia tradicional. Dolços com el torró de Xixona, el torró d’Alacant, els massapans i ametlles confitades de Casinos, les casques de Reis de Gandia, l’arnadí, els pastissets de moniato, els rotllets d’anís o el tortell de Reis formen part indissociable de les festes i són molt més que simples aliments: són patrimoni cultural. Anomenar-los, explicar-los i compartir-los en valencià és una manera de mantenir viva una tradició que ens identifica com a poble.

El mateix ocorre amb els betlems, presents en moltes llars i espais públics de la Comunitat Valenciana. El betlem no és només una representació religiosa, sinó també un espai de transmissió cultural, de vocabulari i de costums. Qui no ha visitat el conegut Betlem del Barri de Roca? Aquest betlem és un dels més grans del panorama nacional, ja que compta amb més de 7.000 figuretes. I si parlem de municipis que són coneguts per les festes que realitzen durant el Nadal, cal destacar especialment el cas d’Alcoi, on el Nadal adquireix una dimensió única i especial. El Betlem de Tirisiti, amb els seus personatges i diàlegs en valencià, i la Cavalcada dels Reis d’Orient, una de les més antigues del món, són exemples clars de com tradició, llengua i identitat poden conviure de manera viva i participativa. Tampoc ens oblidem del Betlem Monumental de Xàtiva, considerat un dels betlems més grans d’Espanya. Podríem anomenar una llarga llista de municipis valencians on celebrar el Nadal; a tall d’exemple, destaquen Peníscola o Morella, admirats per ser uns dels pobles més bonics durant aquesta època de l’any. Sens dubte, el Nadal és una bona ocasió per recórrer la nostra comunitat i gaudir de les seues tradicions i de la seua cultura.

Defensar el valencià no significa rebutjar altres tradicions, sinó evitar que aquestes acaben substituint les pròpies. En un món globalitzat, preservar la diversitat cultural no és un acte de nostàlgia, sinó una aposta conscient per la riquesa col·lectiva. El Nadal és un moment privilegiat per fer-ho, ja que és quan més clarament es transmeten valors, records i identitat.

En definitiva, fomentar el valencià també passa per viure el Nadal en valencià: a la taula, amb els dolços tradicionals; a casa, amb els betlems; al carrer, amb festes com les d’Alcoi, Xàtiva, Peníscola, Ibi, Altura o la resta de municipis; i en el llenguatge amb què expliquem el món als més menuts. Perquè la llengua no sols es parla, sinó que es viu, i és precisament en aquests moments compartits on es manté viva una cultura.