La revista degana en valencià

Formes i maneres

No hi ha dubte que traure a llum els problemes de la pederàstia al si de l’Església catòlica comporta un conjunt de problemes socials i personals que, de totes totes, hem de procurar que resulten el menys dolorós i negatiu possible per a tots. El problema preocupa el papa i ha de preocupar a tothom que s’estime l’Església, que s’estime la infància i siga capaç de veure en la seua innocència la presència del Regne. És per tractar el problema que s’ha convocat una reunió a Roma de tots els presidents de les conferències episcopals.

El problema es viu de manera diferent segons hom es posiciona davant les actuacions del papa Francesc, però fa temps que l’Església –i el papa en el seu nom– està demanant perdó per pecats i errors del passat (recordem el perdó pel cas Galileu, el perdó per les actuacions inquisitorials, etc., que va protagonitzar el papa Joan Pau II en fer revisió de la història de l’Església amb motiu del Jubileu de l’any 2000) i intentant posar remei als mals actuals, entre ells el de la pederàstia, que hem de saber contemplar com una part més del reconeixement dels drets de la infància i saber tractar-lo a tots els nivells, perquè en els ambients educatius, esportius i familiars també és un problema greu.

Amb tot, i referint-nos al sector clerical, tenim un diari madrileny amb fama de liberal i d’esquerres que utilitza mètodes no massa liberals i democràtics per tractar el tema; és veritat que l’episcopat espanyol ha perdut ocasions immillorables per haver demanat perdó i no ho va fer –recordem les vegades que s’ha intentat que demanàrem perdó per «no haver sabut ser signe de reconciliació» amb motiu de la Guerra Civil. Tornant al diari d’esquerres, usa un mètode propi de comissaris polítics i demana als lector que si coneixen casos d’abusos comesos pel clergat ho comuniquen a una pàgina de correu electrònic que faciliten; em recorda la pretensió del PP valencià de fa uns mesos, quan intentava que la gent denunciara telefònicament els mestres i professors que inoculaven el «virus catalanista» als seus alumnes en els col·legis; davant tal demanda es va alçar un reclam protestant contra la iniciativa per ser pròpia de nazis i feixistes.

Com cada any, l’Arquebisbat ha enviat a les parròquies un llibret amb el missatge del papa Francesc escrit amb motiu de la Jornada Mundial de la Pau. És recomanable la seua lectura perquè parla de les condicions de la pau des de la praxi de la política; el text és breu, cosa ja per se bona, però a més de les citacions bíbliques i dels documents del Magisteri n’aporta una del gran creient francés Charles Peguy, encara que jo destacaria la citació que fa del cardenal vietnamita F. X. Nguyén Van Thuan, mort l’any 2002, i que fou un testimoni fidel i martirial de l’evangeli: «Feliç el polític que té una alta consideració i una fonda consciència del seu paper. Feliç el polític la persona del qual mostra credibilitat. Feliç el polític que treballa pel bé comú i no pel seu interés. Feliç el polític que és coherent. Feliç el polític que treballa per la unitat. Feliç el polític compromés a fer un canvi social radical. Feliç el polític que sap escoltar. Feliç el polític que no té por». Ja ens trobarem en les eleccions, i que no donen resultats com a Andalusia. Amén.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top