La revista degana en valencià

Formigó sense fronteres (la nova ONG)

El Holding del taulell i del ciment, subjecte  de col·laboració desinteressada, sobretot econòmicament, vers els diferents partits polítics (milers de milions d’euros per finançar campanyes, justificades, això si, davant hisenda i fetes públiques; el mateix que esdeveniments, conferències, viatges, obres de seus, iots per la relaxació i meditació, etc.), portats per eixe afany de lliurament i sacrifici cap els demés que tant els caracteritza (doncs gràcies a ells a ningú els manca el sant pa de cada dia), i mercè ser persones íntegres, nobles i honestes que mai (i ocasió han tingut) han gosat demanar cap favor personal a compte de… han decidit, ja passats el anys de crisi i de vagues generals paleta enlaire, reiniciar amb més força i determinació la causa del taulell, ja no sols a casa nostra sinó també arreu del món…  Si! Torna el progrés i la qualitat de vida!  Feina per tots! Per la mort de déu!

Un servidor, junt altres periodistes, fórem testimonis del dia de la presentació oficial d’aquesta nova ONG, Opus Nova Generatio, que no sé si vol dir “Obra per a la Nova Generació”, “Obrers de Nova Generació” o pot ser tots siguen obrers de les noves generacions de l’opus, tindré que aclarir aquesta qüestió… però, per què collons ho hauran ficat en llatí? En fi, este va ser el discurs del seu Honorable President, D. Pai Corleone que, amb tot luxe de detalls a continuació us relate:

El lloc era “Chez Caront”, un edifici impressionant en terrenys proporcionats  per eixos governs tan democràtics a l’empresariat capitalista, institucions expertes en transferir allò que és de domini públic en oportunitat per l’emprenedor privat i omplir-se les butxaques ambdós.

A dalt l’escenari una cadira i una taula on, a sobre d’ella, hi havia una ampolla que no veia en prou claredat, però del que si n’estic segur és que tenia estampada la negra silueta d’un bou. També hi havia una copa, un mocadoret blau, un cendrer ben gran, una carpeta i un micro amb una llum verda. Ple gom a gom. Llavors apareix a l’escenari una xemeneia ambulant, panxut i amb cara de lluna vella… tup! tup! (escopí herbetes del puro) Seu a la cadira, descansa el gran reserva de l’Habana al cendrer, s’acosta la carxofa i comença:

Bona nit, estimats companys del gremi, estimats regidors amics del gremi. Bo! Ja sé que no es pot fumar en llocs públics, però, xe, vosaltres sabeu que sense el puro no sóc jo (risses).

Nosaltres sempre ens hem distingit pel nostre afer cap a la societat, hem procurat portar la felicitat als nostres contemporanis a través de la faena, el benestar i la qualitat de vida, d’ahi que la majoria de la gent s’alce el barret quan ens veu pel carrer per saludar-nos, es desfan en elogis amb nosaltres! No és aixina? (tots: si, aixina és!).

Però la nostra comesa no haguera segut possible sense una bona gestió política, sense el suport de polítics conscienciats, dels millors polítics! De entre els quals, hui, aquí amb nosaltres, hi ha alguns i algunes… si, ja sé que esteu a la oposició, però nosaltres tornarem a fer que guanyeu! Perquè sé que també esteu il·lusionats amb esta nova empresa d’exercir el nostre ideal  en altres indrets del planeta que ens esperen braços oberts! Anem a acabar amb la fam del món! (Grans aplaudiments i emoció).

Això si, primer ens han de donar carta blanca per construir lo que queda per aquí, volem que s’aprove  el Pla General d’aquells insignes polítics, vells conceptes de gent sabuda que sabia el que es feia, i d’això s’encarregaran els pròxims regidors, perquè nosaltres i els amics dels mitjans de comunicació farem que guanyen eleccions, com en els vells temps, Si! Som nosaltres, l’empresariat potent, qui posa i qui lleva aquells que ens interessen, tot és qüestió de diners, no és aixina? (tots: aixina és!) Ja ens vàrem llevar de damunt la punxa que ens aturava la construcció, llàstima que va vindre la crisi i per això no aconseguirem “medrar” en eixos anys malgrat que manaven els nostres amics, no és aixina? (tots: aixina és)

Però, ara ha canviat tot! Mireu com obrin immobiliàries, lloguers i  vendes de vivenda estan pujant com la espuma! Les promocions també! Xe, tornen els bon temps! (Gran emoció, aplaudiments).

Ara bé, com he dit abans, tenim que llevar-nos les punxes de damunt… si! Eixos infames i indesitjables que ens acusen d’haver exterminat el territori, d’haver acabat amb el sòl urbà programat, no programat, agrícola, rústic, parcel·lat barrancs, urbanitzar tot el litoral, cims de muntanyes, vials, PAIs  expropiats en nom del interès comunitari… això no és aixina!! Nosaltres actuem sempre respectant les lleis!! I les lleis, encara que parides pels nostres “lobbies”, són les lleis!! (de sobte es posa de peu i, amb un cop d’estómac, espenta la taula cap avant) vegeu? (tenia la cara el mateix que un pebrot picant, ben vermell) açò mateix, este sufoco, no vull que vos passe a vosaltres quan patiu, com ara, la política d’eixos antisistema.

Ens hem de controlar davant eixos impresentables enemics del progrés  i dels treballadors que ens acusen d’esta manera tan vil! (seu altra vegada, s’ompli la copa i beu. El puro, al cendrer, ja ha deixat de treure fum, ara el fum es diria que ix del seu cap, es torca la suor amb el mocadoret blavet).

La gran majoria de la gent sap que nosaltres hem estat treballant colze a colze amb els polítics, lluitant per aconseguir tot allò que done valor a la nostra existència, xe! El valor del patrimoni! Per exemple, i ho hem aconseguit a través d’anar superant nivells de democràcia i amb ells l’equilibri socioeconòmic i mediambiental. Hem d’estar orgullosos… (de sobte, un tio amb bigot li diu: “por diferencia, hable en castellano”. Deferencia! Diu una veu perduda). Xe, perdonen, es la costumbre. Como iba diciendo… Debemos estar orgullosos de haber sido una de las herramientas más importantes en este cometido transcendental para la sociedad! Es esta y no otra, la razón por la cual hemos creado esta ONG de carácter internacional, nuestra experiencia democratico-constructora y social es necesaria para ser implementada al resto del mundo, un mundo que está esperando brazos abiertos nuestra empírica hormigonera… vamos allá! A por ellos! (grans aplaudiment entre crits de ¡Torero! ¡Torero!)

Perquè, diguem la veritat, parlem clar! Els polítics sempre han planificat l’estructura de la societat, però, cóm es materialitza aquesta? Doncs a través d’una bona economia i… nosaltres som l’economia! Som el capital! És clar? (es torna a alçar de sobte, el greix del ventre torna a arrossegar la taula tombant la cadira, sembla sufocat i cabrejat) Cóm collons es finançaran els ajuntaments sense la nostra dinàmica? Si! Fa uns anys alguns polítics impresentables ens feien la punyeta tot dient que no hi quedava més sòl, i amb els pocs terrenys urbanitzables que quedaven, estos estalinistes, antidemocràtics i fonamentalistes, ens ficaven requisits  i més requisits en nom del medi-ambient que mai, en la nostra acreditada tradició, mai no han fet cap falta! A qualsevol país digne, l’economia sempre ha anat per davant de la classe política, diguen el que diguen! Què volen ara? Enfonsar-nos altra vegada impedint-nos treballar? Perdoneu,  xe, m’he posat nerviós! (aplaudiments)

Demane, per favor, als periodistes presents, no publiqueu aquestes paraules, me’n penedís d’haver-les dit (torna a seure i s’ompli la copa, beu, mocador blavet al front altra vegada).

Torne a repetir la raó per la qual aquest gran gremi vol donar aquest pas: el país, amb la nostra sacrificada col·laboració, ha arribat a una democràcia més justa on la ciutadania, amb el nostre consentiment,  per fi és sobirana en totes les decisions que afecten el model de ciutats i territori mitjançant els fòrums  ciutadans,  la ciutadania exerceix la política que oferim! I és aquesta condició que farà comprendre  a la gent la finalitat d’aquesta ONG.

I ara, perquè  tots eixos beneitons que ens vituperen tinguen vergonya de sí mateix, vaig a recrear-vos, amb el rigor i serietat de la realitat, com i de quina manera es viu en aquest sublim model de societat de progrés que hem procurat (es torna a omplir el got, s’encén el puro i pega dues xuplades alhora que obri la carpeta, comença a llegir):

Bo! Globalitzar vol dir que el món és el mercat i, per tant, cada estat ofereix aquells recursos que més explota exportant-los als demés, per així, en nom d’eixe Mercat Comú Mundial, intercanviar, mercadejar el producte millorant, a través d’eixe capital, el nivell i la qualitat de vida dels seus ciutadans, en resum, la globalització subratlla la solidaritat entre tots el pobles! (grans aplaudiments).

I què ofereix Espanya? Doncs sol, platja i oci. Nosaltres, els grans constructors,  hem aconseguit que aquest recurs siga l’eix central de la sociopolítica d’aquest país, i així és. Tanmateix, eixos que ens acusen d’espletar-ho tot, ens fan responsables d’exterminar l’agricultura, la ramaderia, la indústria… i crec que també som culpables de la contaminació i el canvi climàtic, que diguen el que vulguen! (xiulades)

Jo els diria a eixa gent, que quan vagen al supermercat a comprar, pregunten d’on prové la majoria de productes… que ho pregunten! Sí home, sí!  Què encertats han estat els nostres polítics, sempre assessorats per nosaltres, en aconsellar els agricultors que vengueren els seus terrenys en nom del progrés! D’altra manera, què podien fer estos davant productes de la mateixa classe i qualitat molt més econòmics provinents d’altres indrets del món? S’hagueren arruïnat! Què han guanyat d’aquesta manera? Diners i qualitat de vida, per descomptat!

A més a més… (torna el del bigot: “hable en castellano!”. D. Corleone, cabrejat, li diu: “sempre parla qui ha de callar! Tu i el de la barba del teu costat haveu estat empresonats per estafa! Malgrat tot, encara tens un càrrec important al nostre gremi, així que calla la boca, i si el vostre amic que ha vingut de no sé on no entén res, després li ho conteu vosaltres… però no em toqueu més el piu!” Silenci sepulcral…)

Bé, com anava dient, a més a més, les nostres ciutats en són un exemple d’allò que defensem, doncs, no és qualitat de vida poder dormir sense l’emprenyador cant del grill? (tots: sí, té raó!) I la migdiada sense les punyeteres xitxarres? (tots: sí, té raó!) Ni cagats de pardal ni cap bitxo! L’únic soroll que es sent és aquell que no molesta, aquell que ens tranquil·litza perquè és el soroll del motor de vida: cotxes! motos! vaixells! avions! el veí cabrejat! I, com no! el soroll tan relaxant de la marxa enrere de les nostres formigoneres! Són els sorolls naturals del progrés que donen a la gent la seguretat del viure, la hilaritat! (grans aplaudiments).

I els diners que s’estalvien en neteja els Ajuntaments gràcies a una arbreda estricta? I els bacs que s’estalvien els xiquets gràcies a una política també estricta de parcs públics? Que hi ha de més bonic que una ciutat plena d’edificis, de bars i restaurants i immobiliàries? Hi ha dinàmica! Hi ha passió pel viure! (grans aplaudiments).

Per no parlar de les nostres muntanyes urbanitzades, hem portat la vida a les muntanyes! I el flaire d’eixe verd humit i llustrós dels camps de golf? No li pega mil potades a aquell olor tan fort de la flor de taronger? (tots: sí té raó!… torna a fer-se una copeta). El mateix que els ports, mireu el meu amic! A portat la moda, el “glamour”, l’elegància, la jet-set i els diners a ciutat…

Aquelles barques, aquelles xàrcies només deixaven pudor insuportable, una imatge de raval, de brutícia… quatre uelos pescant, mal vestits… No home, no! Hui, gràcies a persones honestes, intel·ligents i emprenedores, els ports generen milers de milions d’euros! Com el nostre gremi! Si senyor! Això és el que anem a continuar fent amb més ímpetu!! (grans aplaudiments, gran emoció, tornen els crits de “Torero”, “Torero”)

Bo! Per acabar, us diré que, prevenint la situació, de fa anys que tenim comprats i planificats milions i milions de metres quadrats en altres indrets més “tropicals” alhora que , portats per aquest afany de progrés, els nostres promotors estan negociant en altres dos continents més.

Anem allà!! Visca el formigó!! Visca la mega-construcció!! (grans aplaudiments i emoció). Acabà el discurs.

Al torn dels periodistes, un d’ells li va preguntar:

“Sr. Pai Corleone: per vostès, segons les meues conclusions, la natura és un espai comercial, quan més bucòlic, més s’explota urbanísticament, actuen vostès, i perdone la comparació, com a “proxenetes de la terra”, així, jo li pregunte:

Són vostès col·laboradors d’eixa llei que permet exterminar arbres, plantes, criatures i hàbitats mil·lenaris que pertanyen a un ecosistema del qual nosaltres mateixos formem un “tot” en equilibri? Cóm pot assegurar vostè la pervivència d’eixe equilibri home-natura? Si vostè té consciència, digna’m doncs, quin sentiment li mereix l’herència de la cultura agrària dels nostres avantpassats.  D’altra banda, eixos milers de milions que vostès, els grans empresaris, diuen que generen, on van a parar? Col·laboren  amb l’economia social? El pescador, el llaurador, qui tenia una botigueta, hui ja no hi són, segons vostès, ara treballen pel “sistema” capitalista, cóm és possible que amb el sou que cobren no arriben a final de mes, això si, qui tinga la sort de treballar, clar, doncs l’atur…

El Sr. Corleone va alçar el braç fent-lo callar,  el mirà fixament i li digué: El seu grup de comunicació conta mentides! No vaig a respondre-li!

El periodista, ja anant-se’n, replicà: un altre Trump! Així va el món! El grans hisendats i comerciants d’abans generaven polítiques d’espais culturals, infraestructures necessàries, dinàmiques empresarials, però vostès sols ens aboquen al monocultiu de l’oci i la restauració, al perill de les bombolles immobiliàries que hui, amb la seua “monserga”,  testimonia el bucle… Milers de milions d’euros que els bancs no han tornat estem pagant-los via impostos els ciutadans,  gràcies a vostès, que ens deixen la merda i se’n van amb les butxaques ben plenes!! I ara torneu de salvadors de la pàtria? Pocavergonyes!!  Au! Acabe la feina, home! Li queda l’últim colpet, que això és lo seu! (palma de la mà oberta en vertical davant la boca oberta, gest inequívoc d’empinar-se l’ampolla… així se’n va anar)

El Sr. Corleone, amb un cabreig de mil dimonis, d’un cop de taula tomba l’ampolla, la copa i el micro a terra, etzibà: “Vaig a denunciar-te a tu i al teu diari! A mi ningú m’insulta! Ningú em diu borratxo!  Si! Més Trumps calen al món! Tot aniria millor! Doncs la gent com vosaltres, marxistes pollosos, sols feu que fotre el progrés! Au! … Amb el dit va provocar la pregunta d’un altre periodista, segurament, com així va ser, de la seua corda… aquest sí que va tindre resposta, a lo vist, era allò convingut!

 

 

Inscriu-te al nostre butlletí

Top