Tens 0 productes a la teua cistella
Amb aquest agosarat eslògan començà, el proppassat dimecres 23 d’octubre, la segona edició de l’esmentat Fòrum. L’esdeveniment tingué lloc al Centre Arrupe dels PP. JJ. de la ciutat de València, on es varen trobar prop de setanta persones. Val a dir que aquesta iniciativa compta amb el suport èxplicit de diversos col·lectius, comunitats, associacions, parròquies i grups.
Per saber quins són els criteris que convoquen i motiven els animadors d’aquest col·lectiu, aportem algunes consideracions efectuades per la comissió organitzadora: El nou Fòrum, segons diu la seua declaració d’intencions, pretén recuperar un espai de trobada, debat, participació i cerca comuna a la llum de diferents aportacions significatives de dins i de fora de l’Església. El Fòrum Cristianisme Ara i Ací accepta la invitació que ha fet el Papa Francesc, en la seua primera Exhortació apostòlica, “a ser persones audaces i creatives a l’hora de repensar els objectius, les estructures, els estils i els mètodes evangelitzadors”
Així doncs, a partir d’unes lectures i invocacions que els assistents feren al principi de l’acte, es donà entrada a la primera conversa a càrrec del prolífic teòleg moralista Marciano Vidal Garcia (OSSR) amb el tema ‘Transformaciones actuales de la moral. Patologias de la moral cristiana’.
El catedràtic en teologia moral de la Universidad Pontificia de Comillas passà a concretar que la seua exposició, se centraria –com així var ser- en la primera part de l’enunciat “perquè la part segona, ja l’atendran els responsables dels següents debats”. Tot seguit, el sacerdot i professor redemptorista, començà a desentelar aquells canvis que l’església – pel que fa a la moral cristiana- ha anat adequant al llarg del temps pels camins on fa la missió evangelitzadora i social, mirant d’incardinar l’evangeli a l’ara i ací.
Tot i això, costums, vicis heretats, i la manca de decisió de l’església, fan que encara s’haja de lluitar amb la llosa, que ha lliurat la història i les teologies temporals adquirides amb el decurs del temps. Això fa que, aquest àmbit esdevinga un gran camp de treball per acoblar i portar als nostres dies la teologia de la moral.
La claredat d’idees i conceptes, del teòleg autor de més de seixanta obres, va fer que l’assistència restaria amerada del missatge i obriria la porta a la segona part de la conversa, és a dir, el debat.
Aquest va estar d’allò més atapeït, perquè l’audiència estava delerosa de plantejar qüestions, dubtes i aclariments. Així doncs, les interrogants i aportacions dels assistents, foren abundoses fins al punt d’anar més enllà del temps estimat pels convocants.
Marciano Vidal Garcia (OSSR) va contestar a tot el que el personal va plantejar, fent bona mostra –com adés hem esmentat- del seu mestratge, facilitat de transmissió i de l’abundós bagatge personal.A més a més, responsables del Fòrum, anuncien que d’ací fins al compliment del calendari programat, hi ha prevists sis debats més amb data, hora, tema i nom de la persona que farà la conferència amb el posterior debat. El lloc continuarà essent el de referència.
Val a dir que el Fòrum Ara i Ací té audiència -a més de la capital i les comarques del voltant- per tot el País Valencià. Els participants en ell, faran presència al -5 d’abril de 2025- final de tot el Fòrum o dia de la Trobada i tancament del cicle 2024-2025. Aplec que demana tot el dia.
És així que, d’ací fins a la cloenda hi ha prevists sis debats més amb data, tema del debat i nom de la persona encarregada de desenvolupar la conferència ja adjudicada. El lloc continuarà essent l’abans esmentat. La Trobada serà al Col·legi Jesús i Maria de la capital del país.
Perquè arribe a la gent que no pot assistir als debats i a totes les comarques i persones interessades, es disposa de transmissió en directe per l’Internet en l’adreça https://www.forumcristianisme.com/ Ara mateix, ja es pot mirar i escoltar l’esmentada conferència al web referit.
Que dure bona cosa la vida d’aquesta iniciativa -pel bé dels seus interessats- i que amb la seua llavor regracien el que cal.
