La revista degana en valencià

Francesc Ferrer Pastor – Nº445

Saó sempre ha sentit una estima especial per Francesc Ferrer Pastor (1918-2000), a qui considerem com un lingüista providencial. Així, a propòsit del centenari del seu naixement, hem decidit dedicar-li un nou Quadern qua caldrà sumar al que ja vàrem publicar en 1998. Pretenem, així, retre un homenatge a un homenot que, amb el seu treball i la seua dedicació, contribuí d’una manera decidida a l’estudi i l’aprenentatge de la llengua dels valencians.

Per a portar-lo a terme, hem demanat a quatre filòlegs i amics que elaboren una radiografia de la vida i l’obra del de La Font d’en Carròs. D’aquesta manera, Josep Daniel Climent, de la Universitat Oberta de Catalunya, ens parla de l’abast cívic de la tasca lexicogràfica de Ferrer Pastor; i certifica que la seua assistència als cursos de llengua que Carles Salvador i Enric Valor impartien a finals dels anys quaranta al si de Lo Rat Penat va transformar la vida de Ferrer, ja que “va canalitzar l’interés i la preocupació que ja tenia per l’estudi del valencià”. I provocà que, en abril de 1949, ell mateix es convertira “en professor dels cursos de llengua, encarregat de l’aspecte ortogràfic”.

A continuació, Vicent Pitarch, de l’Institut d’Estudis Catalans, analitza l’escola de formació lingüística de Ferrer Pastor, amb una especial èmfasi envers les “línies mestres” de les relacions personals que el fonter mantingué amb Carles Salvador, “el mestre de referència del nostre personatge”. Per a concloure que la col·laboració entre tots dos es mantingué, fins a la mort de Salvador, “en uns nivells de generositat, lleialtat i rèdits elevats, tant per als cursos de llengua com per a la formació gramatical del nostre personatge”.

Per la seua banda, Emili Casanova, de la Universitat de València i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, analitza una nova relació personal de Ferrer Pastor: en aquest cas, amb Josep Giner i Marco, que l’animà i l’orientà en la seua tasca lexicogràfica. Una col·laboració que, en paraules de Casanova, “va ser cabdal perquè una gran part de la saviesa filològica i visió social de Giner arribara a nosaltres i ajudara a fer de Ferrer Pastor un homenot de les nostres lletres”.

En quart lloc, Joaquim Martí, de la Universitat de València, fa una eloqüent repassada als diccionaris de Ferrer Pastor, als quals el nostre homenot dedicà la major part del seu esforç; i que el convertiren en el lexicògraf valencià de referència: des del Diccionari de la Rima (1953) fins als diccionaris escolars dels anys vuitanta i noranta, tot passant per les diferents edicions del Vocabulari i pel Diccionari General (1985), que ha sigut qualificat com l’obra definitiva de Ferrer.

Finalment, el Quadern es tanca amb una entrevista a Francesc Ferrer Escrivà, president de la Federació de Gremis i Associacions del Comerç Valencià – Unió Gremial, que, a banda de ser el fill de Ferrer Pastor, és un dels més ferms valedors i coneixedors de l’obra del seu pare.

PREU ARTICLE: -
SUBTOTAL: -
IVA: -
ENVIAMENT: -
TOTAL: -

Categories

Inscriu-te al nostre butlletí

Top