Francesc Tudurí de la Torre: el personatge i la seva obra

Neix a Maó, Menorca, el 10 d’agost de 1826, en el si d’una coneguda família burgesa dedicada a la construcció de vaixells. L’economia familiar li permeté viatjar per Europa i Amèrica. D’aquests viatges tornà amb una nova fe, el protestantisme, amb el domini de l’anglès i el francès, i amb els contactes que li permetran, un cop tornat a Maó, arribar a ser vicecònsol de l’Argentina i cònsol de Veneçuela.

La seva vida personal no fou fàcil. Enviudarà de jove de la seva primera muller, Teresa Calopa, amb qui tingué la seva única filla, Teresa, nascuda a Barcelona. Tornat a Maó, l’any 1860 es casarà amb la maonesa Caterina Guillaume Mercadal, amb qui no tindrà fills. Morirà a Barcelona el 14 de febrer de l’any 1898, a l’edat de 72 anys.

Els primers temples i escoles protestants

Tudurí arriba a Maó convertit al protestantisme. L’any 1860 començarà a escampar la seva nova fe entre els conciutadans, reunint-se per cases particulars fins que les llibertats derivades de la Revolució Gloriosa de l’any 1868 li permeteren fundar la Sociedad Evangélica Libre de Mahón i obrir una capella en un edifici ubicat al carrer de Gràcia, números 71 i 73, el 8 de novembre d’aquell any. Es dóna la circumstància que serà la primera capella protestant de l’Estat espanyol. El primer culte comptà amb la presència de William Green, qui predicà sobre l’evangeli de Joan 3:3. D’aquest fet inaugural, se’n va fer ressò la premsa local progressista. L’esmentat Green era un enginyer civil britànic que havia vingut a Espanya a treballar en la instal·lació del ferrocarril a Andalusia. L’any 1863 s’establí a Mallorca per a treballar en la dessecació de l’Albufera del Nord, i col·laborà en l’entrada del protestantisme a la major de les Balears. Visità amb freqüència Menorca per ajudar Tudurí de la Torre en la seva incipient obra; també, i de manera important, en el seu finançament.

Com a part de la seva obra, Tudurí obrí una escola per a persones sense recursos annexa a la capella. Començà al novembre de 1868 amb 8 alumnes, arribant l’any 1870 a atendre’n 275. Davant el creixement numèric tant de l’escola com dels assistents a la capella, al voltant de tres-cents en aquells moments, projecta un nou local al carrer de Sant Lluís Gonçaga que havia de tenir espai per a 400 persones al temple i una escola que ampliés l’espai de la del carrer de Gràcia. Per això compra un edifici de l’esmentat carrer, número 2. Finalment, l’any 1871 trasllada el temple del carrer de Gràcia al nou edifici. Sense tancar la primera escola, n’obre una de nova a aquest local.

Fins ara havia finançat el seu projecte amb el seu patrimoni, amb l’ajuda inestimable de W. Green i dels metodistes britànics, mitjançant William T. Brown. Coneixedor aquest de l’obra de Tudurí, a principis de l’any 1871 inicien una correspondència que acabarà amb la visita de Brown a Maó a l’agost de 1871. Tudurí signa un acord amb els metodistes anglesos de Brown per fer servir la litúrgia metodista a la seva església i a les seves escoles. A canvi, la Societat Missionera Metodista es compromet a aportar-hi 700 lliures anuals. Tudurí, però, no es mantindrà fidel als metodistes i aquest mateix any sol·licita l’admissió de la Sociedad Evangélica Libre de Mahón al Consistori de la Iglesia Cristiana Española, que reunia la majoria d’esglésies evangèliques que anaven sortint a tot l’Estat. El 1872 s’accepta la seva proposta i és ordenat pastor; celebra el seu primer Sant Sopar el 4 de maig.

El cementiri d’en Gravat

L’any 1872, Francesc Tudurí de la Torre i Francisco Foces sol·liciten a l’Ajuntament de Maó la creació d’un cementiri civil, obligatori amb la legislació promoguda a la nova etapa política. L’Ajuntament contesta que no disposa de finançament per complir aquesta obligació, però que tenen permís per si ells el volen edificar, sempre que compleixi les normatives sanitàries imperants. Uns mesos després mor una nena, filla de membres de la comunitat evangèlica maonesa, i se li denega sepultura al cementiri catòlic, l’únic existent a la ciutat. Amb l’ajuda del governador civil, la nena és finalment enterrada al Cementiri Britànic, a la riba nord del port de Maó. Tudurí, decidit que no torni a passar una cosa així, cedeix un petit terreny de la seva propietat als voltants de Trepucó, a prop de Maó, que serveixi com a cementiri per a tots aquells que són rebutjats al catòlic: protestants, no creients, maçons, suïcides, etc.

El cementiri en qüestió va ser conegut com a Cementiri d’En Gravat, el malnom de la família Tudurí, Cementiri dels Protestants o Cementiri dels Dissidents. No funcionà gaires anys, doncs el 1882 s’obrirà el Cementiri Civil de Maó, que romandrà separat del catòlic fins als primers anys setanta del segle XX. Avui encara es pot veure el terreny que un dia fou el Cementiri d’En Gravat en un estat lamentable d’abandó.

Francesc Tudurí de la Torre, obra periodística i de traducció

Una inquietud més de Tudurí derivà de la importància que veié en la premsa periòdica escrita. Així, al mes de setembre de 1869 publica el primer número del Boletín Balear de la Sociedad Evangélica Libre de Mahón, que anirà sortint mensualment fins al mes de març de 1870, un total de set números, els quals li serviran per presentar la seva fe i la seva obra, defensar-les davant els atacs del catolicisme i connectar la comunitat maonesa amb el que estava passant en altres punts de l’Estat pel que fa al naixent protestantisme. Tudurí farà d’aquest mitjà mensual un portal de transparència sobre la gestió econòmica de l’església. Ell mateix hi col·laborarà com a autor i com a traductor d’articles apologètics de procedència anglesa per als joves protestants. Sabem també que l’any 1882 va començà a publicar El Recopilador Cristiano, del qual no tenim més informació. Finalment, tenim notícies de la seva activitat com a traductor de l’anglès de nombrosos tractats i material evangelístic destinat després als països d’Amèrica Llatina.

El final de l’obra de Tudurí de la Torre

L’any 1874, el Sínode de Sevilla de l’ICE expulsa Tudurí del seu si al·legant manca de subjecció a les autoritats eclesiàstiques, col·laboració amb els anglicans, no conformitat amb els estatuts de la Unió d’Esglésies, etc. Els problemes econòmics acaben ofegant l’obra de Tudurí. La majoria de membres que li quedaven seguiran la pràctica de la seva fe amb els metodistes, els quals continuaran l’obra protestant a Menorca fins als nostres dies.

Sembla que els anys 80 i 90 del segle XIX els passà Tudurí a cavall entre Maó i Barcelona, on treballà de mestre d’una escola laica i participà en els inicis de l’obra protestant a Santa Perpètua de la Moguda.

Conclusió

Si bé la seva vida serà polifacètica (pastor, maçó, mestre, polític republicà), sempre destacarà per haver estat el primer a obrir una capella protestant a l’Estat espanyol en l’anomenada Segona Reforma el dia 8 de novembre de 1868.