Franco no podrà descansar mai en pau

Les bones persones moren
amb un destí que és sagrat:
descansar en pau i silenci
per tota l’eternitat.
Però no qui és dolent
i assassí despietat,
que mai no tindrà perdó
i no és just de perdonar.
D’entre els pitjors en destaca
Franco, que grotesc i vil,
assolà mitja Espanya
amb la cruel Guerra Civil.

Zombi i amb l’ànima en pena
Franco vaga amunt i avall.
Fuig de cunetes i fosses,
cementiris i barrancs,
de les tàpies amb sang seca
dels vilment afusellats.
Fuig dels ossos i despulles,
de tots els assassinats.
Té molta por de trobar
nins i nines, amb les mares,
orfes i desconsolats.
Tem que el reconeguen
les víctimes que moriren
per la seua repressió,
que l’escridassen i criden:
– Fuig assassí, que li diuen
– Fuig, fill de puta, d’ací,
li criden només el veuen.
I Paquita la culona,
fent saltets se’n va d’allí,
no s’embruten les sabates
que venen en Chamberí.

L’àngel Gabriel amb l’espasa
surt de sobte des d’un núvol,
quin espant. I Franco plora
cau de genolls i implora,
amb un fort espasme al cor.
Però l’àngel l’assenyala,
com una mala persona
que mai ningú salvarà.
Franco diu que ell no volia
que feren mal a ningú,
que sols volia acabar
amb tots els separatistes,
els maçons i comunistes,
però afusellàven a ull
perquè no tenien llistes:
a aquest no, a l’altre el vull,
al qui s’amaga al racó,
agafeu-lo que no em fie,
i s’ha cagat el pantaló…
No em refie de ningú!
I recorda el Gurugú,
i la repressió d’Astúries
i les penes i penúries,
les ordres més espúries
que imposava cruel i brut!

Però els ossos ja retornen
amb llurs famílies als pobles
i el fill de puta de Franco
no troba on es pot amagar
si té fam, no té menjar
si té set, no té per beure
si té son, no pot dormir
si vol parlar, no té amb qui
i així restarà tot sol
i pels segles dels segles
mai no podrà descansar.