Fúria lírica contra el progrés

Títol: El cant de les granotes

Autor: Sergi Durbà

Editorial: Onada

Any: 2022

Fins a Walter Benjamin i les seues cèlebres Tesis sobre la filosofia de la història, el progrés no tenia cap adversari digne de portar el nom. De fet, vora un segle després, encara no està clar que en tinga, tanmateix. Ara bé, Benjamin ens va deixar la crítica més punyent del progrés escrita fins ara amb la imatge d’una metàfora d’una bellesa que no ha estat igualada: la revolució és el fre d’emergència de la història per aturar la catàstrofe on el progrés ens porta.

En aquest segle XXI hem deixat de banda –segurament– el progrés materialista entés com a sentit final de la història, però, a canvi, l’hem transformat en una espècie de deïtat laica a la qual oferir tot tipus de sacrifis al seu nom: natura, territori, cultura i, també, la vida humana, entesa des d’un punt de vista antropològic, sí, però ves a saber si només algun tipus de precaució desconeguda ens impedeix de fer l’afirmació també des d’un punt de vista literal.

Estic convençut que Sergi Durbà és un seguidor aferrissat de Walter Benjamin i la seua crítica del progrés. Podríem qualificar-lo fins i tot de reaccionari, segons com, però aquesta descripció en cap cas tindria un sentit que no fora laudatori: estem parlant d’un reaccionarisme heroic, fet i fet, d’una proposta literària d’un vitalisme enfurismat contra aquest progrés i aquesta modernitat mal entesa que no és més que una buidor extrema.

Seguisc la proposta de Sergi Durbà des que va obrir ja fa anys el seu espai a la xarxa en forma de blog, amb un títol que l’encertava a l’hora de definir els paràmetres en què ens movíem: el Costumari Durbà, l’espai del que es veu i no es percep. I dic que és encertat perquè, tot i que hem plantejat l’anàlisi des del punt de vista de l’oposició, en els textos de Durbà el que hi ha en un primer colp és un romanticisme viscut i reivindicat de la vida quotidiana, del costum com a cultura i la tradició com a projecte –revisat i criticat, per descomptat– de futur.

Sergi Durbà va nàixer a Sagunt en 1979 i va formar-se en Filologia Catalana a la Universitat de València. Actualment és professor de llengua i literatura i, de fet, les seues experiències primerenques a Torrevella li varen inspirar el seu debut literari, Camins al sud (2012), en què novel·litzava la seua experiència docent al Baix Segura sense estalviar-se cap crítica, ni tímida, ni punyent ni ferotge, com a societat i com a país.

De fet, l’autoficció és la font literària principal del nostre autor. I amb aquest Cant de les granotes, que ha guanyat el Premi Vila d’Almassora 2021 –després de guanyar el Vila de Catarroja amb Amanda l’any anterior–, tornem a submergir-nos en la narració de les vivències, reflexions, sentiments i observacions del nostre autor a través del format del dietari.

Durbà fa el camí del nord-oest, des del seu Morvedre natal, i s’encara a la vida en el que es coneix com la Lapònia del sud, la zona zero del despoblament en la península Ibèrica, una vida en què el primer de tot que es trobarà serà la mirada entre curiosa, escèptica i suspicaç dels habitants –i, a partir d’eixe moment, veïns– que –encara– no han abandonat la seua terra.