Tens 0 productes a la teua cistella
El 21 de desembre de 1974, l’artista Pilar Dolz i el seu marit Rafael Menezo, amb la col·laboració d’un xicotet cercle de còmplices culturals, inauguraven a Castelló de la Plana la Galeria Cànem, que va representar l’obertura d’una etapa de modernitat en l’art contemporani de la ciutat.
Sobre com va nàixer la galeria ho explicava Pilar Dolz a Esperança Camps en una entrevista a Vilaweb: era l’any 1973 i «s’albirava que Franco ja no duraria gaire més. Ens vam ajuntar tot de gent per fer alguna cosa. Vam intentar un cineclub que ens van prohibir, algun concert, però no hi havia manera. Després vam dir de fer alguna cosa comercial i vam decidir fer una galeria. Però jo mirava les galeries que hi havia a Castelló i no eren com la que jo volia posar. Eren comercials, exposaven bodegons, paisatges, bona pintura, però no era el que jo volia, i vaig dir que eixes coses, no. Que havia de ser una galeria dinàmica. Havíem estat a Itàlia, embogíem comprant llibres i tot el que vèiem. I finalment la férem».
Boix, Heras i Armengol van ser els primers pintors que van exposar en la galeria. Llavors eren uns joves pintors que encarnaven una mirada valenta i lliure en un període d’efervescència política i cultural llargament esperat. En el catàleg d’aquella exposició Joan Fuster va redactar una nota en què deia que aquelles obres reflectien «la ràbia i el sarcasme, però també les profundes esperances». Amb motiu del cinquanté aniversari, la galeria ha programat una altra exposició dels tres pintors valencians.
Al llarg de tots aquest anys, la galeria ha descobert i promocionat diverses generacions d’artistes de l’Antiga Corona d’Aragó. En una conversa de Pilar Dolz amb la periodista Conxa Rodríguez, morellana com ella, per al diari Público diu: «Jo sempre he intentat treballar amb artistes de proximitat: Castelló, València, Catalunya i Aragó, artistes del territori», però al mateix temps ha obert les seues portes a noms de l’avantguarda internacional. Combinar allò local amb l’internacional ha estat la seua divisa.
La galeria, però, no s’ha limitat només a la programació de les seues exposicions, sinó que al llarg d’aquests anys ha representat els seus artistes en fires d’art de prestigi internacional com ARCOMadrid, Arte Lisboa, ArteSantander, Arts-Libris, Art Miami, Loop-Barcelona o The Solo Project de Basilea. És així com ha donat visibilitat i projecció als seus creadors. Una de les característiques de Cànem és que sempre han estat en la primera fila de les noves tendències, obrint camins en el món de l’art contemporani, explorant nous formats, tècniques i llenguatges.
Així mateix, la galeria és un espai d’intercanvi i de pensament crític ja que acull sovint trobades, debats i reivindicacions cíviques. En l’esmentada entrevista en Público explica que «cada un tenim un color polític determinat, a nosaltres ens coneixen; no cal esmentar episodis, l’any 1976, per al Sexenni 47, Cànem va organitzar una exposició, Art actual al País Valencià, on al costat de tots els artistes importants del País, es va invitar Josep Renau, qui va voler, no sols participar-hi, sinó també vindre, per primera vegada des del seu exili a Berlín».
Malgrat els anys transcorreguts, Pilar Dolz deia a Conxa Rodríguez: «De moment encara m’apassiona el que faig, és el meu deliri i la meua vida». D’aquesta manera, lluitant contra la fugacitat del temps, continua pensant en exposicions per a aquest espai del carrer d’Antonio Maura 6, al centre de Castelló, tot un símbol d’excel·lència artística.
Revista Saó Núm.510, pàg.50. Febrer 2025.
