Tens 0 productes a la teua cistella
19/05/2020
Francesc Gavaldà (València, 1618-1686) va ser un frare dominicà. Doctor en teologia, arribà a ser catedràtic a la Universitat de València. Va ser, més tard, conseller del bisbe de Vic, Francesc Crespí de Valldaura. En retornar a València, l’escolliren prior del convent de Sant Doménec (1666) i després vicari general de la província d’Aragó. Va ser també examinador sinodal de l’arquebisbat de València i jutge ordinari del Sant Ofici. Com a historiador, destaquen dos textos, publicats en un mateix volum intitulat Memoria de los sucessos particulares de Valencia y su reyno en los años de mil seiscientos quarenta y siete y quarenta y ocho, tiempo de peste (València, Silvestre Esparsa, 1651). El primer, és un relat pormenoritzat dels efectes de la pandèmia sobre la població de la ciutat de València i de la resta del país, on destaquen les descripcions dels símptomes de la malaltia, les actuacions dels metges i dels regidors de la ciutat i, també, el cas del robatori del Santíssim a Paiporta, per uns bandolers, fet que es relacionà amb un possible increment de l’ira divina. El segon text, de menor extensió, es publica com una mena d’apèndix a l’anterior, i s’intitula Memoria para la gloria de nuestra ciudad y nación, del considerable socorro con que ésta sirvió a su rey en el sitio de Tortosa contra las armas del rey christianíssimo de Francia, en la qual s’encarrega de destacar la fidelitat dels valencians als Àustries, fins i tot en moments de penúria. Narra les operacions dels francesos al nord del País Valencià i la posterior campanya de reconquesta de Tortosa (1650). És autor, també, d’una Vida del ángel, profeta y apóstol valenciano san Vicente Ferrer (València, Jeroni Vilagrasa, 1668) on consultà el procés de canonització.
El text sobre la pesta és, amb tot, el més important de la seua producció, perquè no sols fa una acurada descripció de la malaltia -el seu avanç, els efectes sobre la societat, el comportament de les autoritats i dels particulars davant l’epidèmia, etc.-, sinó que, a més, ofereix dades estadístiques sobre els morts de la ciutat i dels regne: 16.789 en el cas del cap i casal, i uns 30.000 per a la resta del país. Unes xifres que es consideren bastant plausibles en el primer cas, mentre que en el segon es creu que són excessives.
En qualsevol cas, el llibre de Gavaldà, escrit en castellà i amb la intenció de servir de model per al futur, continua sent ben interessant i de lectura molt recomanable.
