La revista degana en valencià

Gèneres Cinematogràfics VII

21/03/2022

Western I

Que seria la manera del poble americà d’explicar la seva història èpica amb elements mítics també, d’abast universalista. Realisme i idealització, pragmàtica i mitificació van junts en aquest gènere. Des dels inicis planteja una sèrie d’oposicions que funcionen al llarg de tota la seva evolució: Est davant Oest, la ciutat davant la terra oberta, comunitat davant individu, economia urbana o rural, valors sedentaris (granger, terra i aigua) o erràtics (aventurers, foc i mort), coneixement davant experiència, industrialització o agrarisme, etcètera.

Com a qualsevol fenomen de masses, i el western ho fou, hi ha una barreja d’elements verídics, que volen fer-se passar com a tals, propis dels mitjans de comunicació social; i elements espectaculars, que sempre han funcionat al bell mig d’una dialèctica mercantilista. Pel·lícules com El retorn de Frank James (1940), de Fritz Lang, assenyalen la desproporció que podia haver-hi entre la notícia del periòdic i el fet real. Aquí, accentuat, no innocentment, per la coincidència del paper femení i la tasca informativa. Els trets humorístics i racistes mesclats fan imperceptible que els negres, realment, funcionen en la mirada de l’espectador de la mateixa manera que els tracta el film, semblants a cavalls, sense veu pròpia. Paper semblant li ha estat reservat a la dona: “ninot” que mira el que fa l’home, com vol l’home, quan vol l’home. I si d’aquest discurs, ridículament, se salva la protagonista no és per altra cosa que per ser rica. Ser blanc, home i valent, són les condicions sine qua no per poder tenir veu en el western, per poder mentir tranquil·lament. L’honor, aquell invent del poder, que assoleix nivells exemplars en aquest gènere, també fa acte de presència, i sempre per a evitar que el poder canvie de mans. Aquesta producció de la FOX, amb Zanuck pel mig, home que es féu ric fent mediocritats, excepcions a part, com ara, The Grapes of Wrath (1940), de John Ford, All About Eve (1950), de Joseph Mankiewicz, o ¡Viva Zapata! (1952), d’Elia Kazan, l’hem de llegir com un encàrrec fet a un Lang rebaixat als Estat Units, després dels seus primers films en aquest país, fracassos comercials, i on apostava pels perdedors. Em refereixo a Fury (1936), You only Uve once (1937) i You and Me (1938). El color, la reflexió sobre el bé i el mal o un Henry Fonda j a assentat des d’un inici, així pareix indicar-ho.

La novel·la romàntica i postromàntica ja intenta apropar al públic de l’Est allò que passava a l’Oest. Els moviments migratoris cap a l’Oest tenen molt de recerca de la terra promesa, paradís perdut, mirada cap al mite dels pobles més desarrelats. Moltes pintures de l’època en són un testimoni valuós i històric del que estava passant als Estats Units des de finals del segle XVIII fins a les darreries del segle XIX . L’arribada de la fotografia també serví a fer-ho més real. Els gravats i les publicacions que proliferaren cap a la mitjania del XIX arrodoniren els que podem considerar antecedents del gènere.

Per a Turner, historiador de finals del segle passat, la frontera no és una línia geogràfica sinó el límit expansiu a què ha arribat un poble en un moment, caracteritzat per les formes socials ara i aquí. D’aquesta manera la frontera esdevé dinàmica i condicionadora del mode de vida de la gent que l’ocupa en un temps i un lloc determinat. Segons ell, els trets comuns a totes serien: el profund individualisme, l’organització familiar i les bases dels principis democràtics. En qualsevol cas hi ha un moviment d’assentaments, espontanis o organitzats, i de desplaçaments, a tenir en compte, cap a la mitjania del segle passat (XIX), que promouen que l’eix al voltant del qual s’articula tota aquesta dinàmica siga el fora de la llei, el perseguit, el desesperat, davant el benestant: violència entre aquell i la societat normalitzada, violència entre vaquers i ovellers, entre grangers i ramaders, entre colonitzadors i indis, etcètera.

Tota la iconografia del gènere girarà, doncs, al voltant d’aquell personatge central, anomenem-lo desesperat, vaquer, o com es vulga. És un personatge estereotipat on cicatritzen les característiques contradictòries que vèiem més amunt: violència i sensibilitat, individualisme i sociabilitat, delicadesa amb les dones i misogínia, desig d’aventura i estabilitat, etcètera; característiques que han anat evolucionant amb el gènere: un personatge senzill les primeres dècades del segle, èpic, entre els anys vint i cinquanta, i complex les darreres dècades. Juntament a aquest eix central analitzarem altres elements que subdividirem en dos grans blocs: animats i inanimats. En primer lloc, el cavall, importantíssim en una societat en continu moviment; tant és així que els lladres de cavalls ho paguen amb la forca. Hi ha una perfecta simbiosi entre genet i cavall. En segon lloc, aniria la dona per dues raons: les fronteres, enteses com vèiem més amunt, solen ser llocs on la dona no hi és, i també, per la seva funció integradora, capaç de reconduir l’aventurer cap a l’estabilitat. En darrer lloc, els indis i la justificació del seu extermini en què ens és mostrat a la pantalla, sobretot fins la dècada dels cinquanta. A partir dels anys seixanta canvia una mica la visió, però, de bell nou, la construcció de la mirada ja havia fet el seu camí.

Dels elements inanimats, implicats en el moviment de masses, cal destacar el tren, la caravana de cavalls i la diligència. El ranxo, element que simbolitza, de vegades, la màxima aspiració del vaquer. La ciutat, cementiri, església, banc, escola i saloom, lloc de trobada de tota la fauna. El revòlver i la seva utilització, fonamental, que defineix cada personatge. El menjar, carn, fesols, cafè, whisky. El paisatge i la seva duresa, semblant a les novel·les de la naturalesa hispanoamericanes del segle passat. I no ens oblidem de la Bíblia i la seva funció social.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top