Genocidi

Imatge de la manifestació a València per la vaga general per Palestina, ahir. Foto: CGTPV.

A cada minut passen coses ací i allà. A persones de prop o de lluny. Cada dia prenem decisions, nosaltres i els altres. Cada dia moren persones i en naixen. Llei de vida? Ara bé, sembla que s’ha aconseguit una certa unanimitat per poder afirmar que hi ha massa realitats que s’han convertit en molt perilloses i amb repercussions sobre milions de persones del planeta Terra, per molt allunyades que estiguen. No és el mateix que el Molt Honorable President de la Generalitat aprove un decret amb retallades de subvencions, posem-hi per cas, que algunes –millor dit, quasi totes– de les decisions que està adoptant el nou inquilí de la Casa Blanca.

Que en massa parts del planeta, ací i d’allà, vivim un auge de les postures polítiques més reaccionàries, més ultraconservadores i autoritàries, molt pròximes al feixisme, és una realitat que, per dolenta, no deixa de ser certa. I és per això que assistim, com si estiguérem anestesiats, a la retransmissió en directe de l’assassinat sistemàtic del poble palestí. Estem veient en directe el genocidi que el govern israelià està fent. I no tenen vergonya de dir-ho obertament: acabarem de destruir Gaza. I després apareix, entre les tenebres de la dictadura política i econòmica, el senyor Trump afirmant que convertiran els enderrocs dels habitatges i la vida dels palestins en un Benidorm, amb hotels de luxe i complexos per a fer de tot. I no els cau la cara de vergonya! És, simplement, indignant.

A casa nostra, algunes opcions polítiques que es diuen democràtiques encara estan desfullant la margarida per veure si poden dir que el que s’està fent és un genocidi, paraula que sembla tabú per a ells i elles. Com és possible que la miopia política no deixe veure la realitat més sagnant i cruel de les que han passat en moltes dècades… Se sap que Hamàs va cometre un atemptat criminal injustificable, i això s’ha denunciat. Però que això permeta i done carta de legitimitat al que està fent el govern israelià, és simplement inacceptable: assassinar diàriament els palestins, deixar morir de fam, també xiquets i xiquetes, és inhumà. I a Madrid, la dreta i la dreta extrema s’arranquen la roba perquè hi ha una protesta en contra de la participació de l’equip ciclista israelià. No, no anem bé.

És per això que la societat civil ha de dir la seua, ha de continuar lluitant per la llibertat individual i col·lectiva, pels drets humans, per la vida, per fer fora democràticament els nous dictadors que s’amaguen darrere d’un resultat de les urnes. S’ha de continuar exigint, reivindicant la llibertat, la vida i el respecte. I anomenar genocidi al que és el genocidi més gran de les darreres dècades.

Revista núm. 516, pàg. 7. Setembre 2025.