Gent Ràndom

Quim Ruiz i Lourdes Frasquet, presentadors de ‘Gent Ràndom’.

S’autodefineixen com un pòdcast literari i vital gravat a Ràdio Godella (i als directes que realitzen arreu del país i més enllà) presentat per Lourdes Frasquet i Quim Ruiz, en el qual l’actualitat literària és l’excusa per parlar dels issues que travessen les seues vides. Van començar, com tants altres pòdcasts, en aquella llunyana i oblidada pandèmia, de la qual havíem d’eixir millors, i ja porten cinc temporades. Durant aquests anys han conversat, entre altres, amb Bibiana Collado, Laia Viñas, Aina Fullana, Christo Casas, Lidia Caro, Núria Bendicho o Pol Guasch, referents de la literatura més actual i de la Generació Millennial, com la dels seus presentadors. De periodicitat mensual i accés lliure i gratuït a totes les plataformes d’àudio, Gent Ràndom és el que diem un pòdcast conversacional, però més enllà d’eixa etiqueta, tan trillada, sobretot per molts que xarren i xarren sense acabar de dir res d’interessant, aquest és un d’eixos pòdcasts que després de cada hora i escaig que dura cada episodi desitjaries tindre’n disponible un altre nou a l’endemà.

Perquè, els llibres, com en la vida, són el pretext per a parlar de molts temes, com els que generacionalment (i no tan sols) els preocupen i ens preocupen, des de l’habitatge, a la precarietat laboral, l’amor, la mort o el sexe. I així ho fan, quan tenen convidades i quan no, quan estan tancats als estudis d’una ràdio municipal de l’Horta Nord que ajuda tant la podcastera valenciana, o quan ocupen places, llibreries, biblioteques o centres socials, sempre amb un bon recull de recomanacions literàries per a compartir amb una audiència cada cop més gran i fidel, que els acompanya als seus, cada vegada més habituals i massius directes. Un pòdcast que saps que és casa, per molts motius, i no tan sols literaris, sinó perquè també comparteixen les pors i les incerteses a les quals ens aboca diàriament el capitalisme, la manca de desig lector o si hem convertit un plaer com la lectura en una activitat productivista més, les coses que hem perdut o ja no podrem aconseguir els que vàrem nàixer entre els setanta i els vuitanta, per exemple.

Però, alhora, també és un espai de lluites quotidianes i esperances compartides, com ara contra la turistificació de barris com la Saïdia a la ciutat de València, que ens ajuda a reflexionar sobre la nostra petjada als territoris quan viatgem pel món i l’explotació de les classes populars en treballs indecents pels fons voltor que destrossen el nostre paisatge urbà. Això sí, sempre amb un llibre al qual agafar-nos. I també la festa, com la que fan cada estiu per a acomiadar la temporada, en un entorn privilegiat com sol ser un mas a Vilafamés, o un altre espai semblant, amb un directe en el qual aprofiten per a parlar d’un dels seus temes preferits, la ruralitat: de si ens cal ruralitzar-nos, de la distància entre la ciutat i el poble, o com aprendre del passat sense caure en la nostàlgia. Tot ben rodejades de la seua comunitat d’oients. Si vos els trobeu en qualsevol dels llocs on els conviden a parlar de llibres i de la vida, no dubteu a agafar cadira i sumar-vos a la seua colla d’amigues, i, com no, de posar-vos els auriculars i escoltar-los cada mes o posar-vos al dia amb els que encara teniu pendents.

Revista número 511, pàg. 49. Març 2025.