La revista degana en valencià

Gerard Juanes i Peris, mestre de música i ball

Sembla difícil que un poble menut en habitants done per a tan gran llibre sobre la seua música i els seus balls tradicionals, recollits per Gerard Juanes. I és que l’autor porta la música, el ball i el seu poble tot unit al cor i al cap. Gerard ha fet un treball de recollida entre el veïnat que ha comportat moltes hores de gravació i de xarrades, moltes hores de comprovar com es canta una mateixa música i lletra a pobles del voltant, als pobles de la Ribera i a tot el País; molta documentació en reculls folklòrics i en publicacions de la Diputació en el seus Quaderns de Música, des de l’època de la extinta Sección Femenina de Falange fins als treballs de grups més representatius del moment musical present, com ara la música de Paco Muñoz. A més a més, el llibre es converteix en un testimoni gràfic per la quantitat d’informació que conté sobre les persones que han facilitat informació a l’autor –totes hi apareixen fotografiades–, utensilis que es converteixen en instruments i que es troben en la lletra de les cançons, les partitures que el fan un arxiu musical propi, els rituals profans i sagrats que emmarquen la vida personal i social dels seus paisans alfarbins i dels altres pobles del Marquesat, una subcomarca de la Ribera Alta ben definida i que té la sort de comptar amb persones de tan bon gust i tanta capacitat d’observació i tanta paciència per rematar sistematitzant amb aquest llibre, de tan agradosa lectura, tot el cicle vital de les persones.

Gerard divideix el llibre en uns capítols ben definits: una primera part amb la música i les cançons associades al cicle de la vida, on apareixen les cançons infantils –quants records propis en llegir aquest apartat!–, seguint amb cançons d’adolescència i joventut, cançons d’edat adulta i cançons de vellesa i al voltant del ritual de la mort. Hi continua una altra secció amb la música associada al cicle festiu, on trobem el calendari santoral i els cicles de Pasqua-Quaresma i Nadal, amb una presentació de les campanes i els seus tocs i la música unida al joc de pilota, a la qual segueix tot el calendari esmentat suara. Es continua per la música religiosa tradicional del poble, amb peces ben antigues com els cants del Dijous Sant en la Vetla al Monument i molts altres cants que acompanyen devocions i que, caldrà revisar-ho, totes són en castellà segurament, diu Gerard, perquè els fidels les aprengueren dels frares dominicans de Llombai que exercien com a vicaris d’Alfarb i ja des de la fundació conventual borgiana de Llombai en 1542 eren dominicans reformats de procedència castellana. En aquest capítol, Gerard ens reporta la presència d’un cor format per veus exclusivament masculines allà per la segona meitat del segle XIX, que després van heretar les seus filles; tal com diu l’autor, «l’Església catòlica exercí una sistemàtica repressió sobre l’ús del valencià. Ja en l’època foral, en concret durant el Sínode de 1631, es vedaren els càntics en valencià durant la litúrgia, ordenant que es feren en llatí», llengua que, per cert, perviu en uns pocs dels cants recollits en el llibre. L’estudi acaba amb una arreplega dels balls i danses tradicionals d’Alfarb, amb danses de tot el Marquesat, balls processionals, la jota, valencianes, seguidilles, balls d’influència de centre d’Europa, vals, masurca, polca… per continuar amb la biografia i una gran exposició gràfica d’un músic dolçainer molt conegut i important en tot el País Valencià originari d’Alfarb: Honorat Gil i Barberà. Es clou amb una relació dels informants, una relació de cançons, danses, balls i tocates i la bibliografia emprada.

La nostra història es va escrivint a còpia de monografies locals i a empentes de venerables instituts d’estudis locals o comarcals, però arribarà un dia que podrem fer la gran síntesi de qualsevol matèria ben estudiada com ocorre en aquest cas amb la música, la dansa, l’antropologia i el folklore d’una comunitat local com la d’Alfarb, que tan bé ha aconseguit mantenir viu aquest element de la seua fesomia social i que tan bé ha sabut transmetre Gerard Juanes.

Fitxa bibliogràfica

Títol: Cançoner tradicional d’Alfarb

Autor: Gerard Juanes i Peris

Editor: Escola Municipal de Danses d’Alfarb i Ajuntament d’Alfarb

Any: 2018