La revista degana en valencià

Germà Colón: l’adéu d’un dels últims grans romanistes

22/03/2020

 

Germà Colón ha mort aquest diumenge 22 de març de 2020 víctima del CoVid19, una de les més impredictibles catàstrofes –potser la més impredictible– d’aquest començament de segle. Tenia 91 anys. Se’n va un dels darrers grans romanistes i una d’aquelles figures cabdals d’una època que s’acaba. No en queden tantes, ja. Amb Colón se’n va part d’un segle XX que va consolidar l’estudi de la llengua i de la literatura catalanes com mai abans no s’havia fet.

Nascut a Castelló de la Plana el 30 de novembre de 1928, va formar-se a Barcelona, envoltat de tòtems com Antoni Badia i Margarit i Martí de Riquer. Llicenciat en filologia romànica el 1951, es doctorà l’any següent a Madrid. La seua tesi, centrada en la variant de la parla castellonenca, fou fruit del notable interés de l’època per la dialectologia. Així ho recordava fa poc Colón, a Castelló, precisament en la presentació del Vocabulari castellonenc que arreplega els resultats d’aquell treball, amb moltes veus ja oblidades: “jo rememore el meu lèxic i el sent encara viu”, deia a propòsit.

Després de Madrid, però, començà el seu periple europeu: Lovaina, Zuric, i sobretot Basilea, a la universitat de la qual desenvolupà la major part de la seua tasca investigadora i docent, materialitzada en tot un seguit d’estudis i d’obres de referència en el camp de la romànica, especialment de la lexicografia del català. Alhora, fou professor de les universitats d’Estrasburg i de Barcelona. Mai, però, va perdre el contacte amb el seu país ni amb la seua Castelló.

El llistat de càrrecs i d’empreses en les quals prengué part és llarg, per tant. Sol passar amb els enamorats de les seues disciplines: els fronts s’obrin, s’eixamplen, es ramifiquen. Entre aquests, destaca la seua tasca com a assessor de la col·lecció Els Nostres Clàssics, imprescindible per a posar a l’abast del lector els textos més importants de la nostra literatura medieval i moderna, o el càrrec conseller d’honor de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, que va presidir entre 1976 i 1982. N’hi ha més, clar, com també hi ha merescuts reconeixements: des de la Creu de Sant Jordi, atorgada el 1985 a Premi d’Honor de les Lletres Valencianes, el 1988. El darrer d’aquests reconeixements fou la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats, ara fa sis anys. Llavors ja era Doctor Honoris Causa de cinc universitats: tres valencianes, l’Autònoma de Barcelona i la Complutense de Madrid.

Malgrat tot açò, si hi ha alguna cosa que resumeix la seua trajectòria és la creació Fundació amb el seu nom, amb l’objectiu d’avançar i profunditzar en els estudis romànics. Amb seu a la Universitat Jaume I de Castelló, és la protectora de la seua biblioteca personal, que va donar per a tal projecte: més de 20.000 llibres que són, també, una proclama d’estima per la seua llengua. La de tots nosaltres.

Germà Colón va tindre sa casa en SAÓ, i nosaltres sabíem que podíem comptar amb ell. Els seus primers articles començaren a aparéixer en 1982, amb motiu de la celebració del cinquantenari de les Normes de Castelló. Els següents treballs que escrigué per a la nostra revista posen ordre des de Basilea en alguns dels desficacis difosos sobre la filiació del valencià i disbarats diversos de sectors pocs amics de la ciència. També fou lloat i entrevistat en diverses ocasions per a aquesta casa, quan la seua figura era ja gran i real per se. Justament per això, l’any 2003 publicàrem el llibre Germà Colón. La passió per la llengua, en què participaren grans mestres i investigadors com Antoni M. Badia i Margarit, Joan Veny, Curt Wittlin, Lluís Gimeno, Antoni Ferrando, Josep Massot i  Amadeu Soberanas. Aquest llibre de prop de 200 pàgines dona una visió força evocadora de la personalitat i de la labor de Germà Colón, per raó de la competència dels autors i de l’estreta relació que tots mantenien amb ell. Com explicava l’Emili Marín, editor llavors, era un llibre «no sols per als especialistes, sinó per a tothom que s’interesse per la nostra cultura». El teniu a la vostra disposició, doncs.

Al professor Colón, magister philologiae, li devem també el seu paper d’assessor lingüístic dels criteris per a l’adaptació de la Bíblia Interconfessional que SAÓ va publicar el 1996, una de les nostres aventures editorials que més patades va obligar a fer i que més satisfaccions ha procurat a aquest equip i a la feligresia que vol pregar en valencià. En la nostra joia de la corona, doncs, hi trobareu també la seua empremta.

Des de la immediatesa de la seua mort, només tenim paraules d’agraïment; la seua labor, sens dubte, allarga la cadena de transmissió de l’estima per la nostra llengua i cultura. Descanse en pau.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top