Germania Socialista com referent

31/05/2022

Xavier Ferré, en un treball de recerca recentment publicat (Temps de Germania Socialista 1970-1977), recupera la història de l’esmentada organització, la qual es definia com “grup de treball polític”. La seua existència es donà als darrers anys de la dictadura, al cicle d’auge i desenvolupament dels moviments d’alliberament nacional i l’aparició de la nova esquerra. Es tracta d’una situació caracteritzada per la recerca de nous camins més enllà del comunisme tradicional. Doncs, les universitats van ser un lloc d’encontre de postures i opcions anticapitalistes, o si voleu radicals, per això, gran part de les organitzacions de la nova esquerra, van sortir de les aules, i al cas de territoris amb qüestions nacionals pendents eixe procés implicà l’assumpció de la lluita contra l’opressió nacional.

Germania Socialista succeí al Partit Socialista Valencià, es va anar formant després d’una sèrie d’encontres a la Universitat de València, tal com ens mostra Ferré, amb la presència molt significada de Josep Vicent Marqués, qui havia estat dirigent del PSV, i el 1966 va viure la seua crisi que es produí entre el sector conegut com a “obrerista” i el més centrat en la qüestió nacional. L’anàlisi de fons que aniria quallant en Germania, com ens mostra l’autor, seria un marxisme valencianista que mantenia l’existència al País Valencià d’una doble explotació: la de classe, com poble treballador i la nacional com poble oprimit, amb una perspectiva socialista. Possiblement, les generacions que no han viscut aquella situació, i que no tenen referències rigoroses com la que en facilita Xavier Ferré, el plantejament els resultarà estrany, en part perquè la historiografia que circula s’ha oblidat de l’esquerra revolucionària. Als anys 60/70, però, amb els escassos mitjans que teníem, les idees es radicalitzaven, tendint a una visió que avui troben poc realista.

Com l’autor situa el mèrit de Germania Socialista (GS) en haver assumit del valencianisme una part del seu discurs i del nou marxisme l’altra, tractant les dues vessants al mateix nivell. En un País Valencià industrialitzat, i una classe empresarial, allò de la burgesia valenciana, totalment subsidiària de l’oligarquia de l’estat espanyol, l’objectiu a assolir no podia ser una democràcia lliberal, afirmació que, també des d’altres organitzacions revolucionàries era compartida, això no obstant, en aquest darrer cas sense situar al mateix nivell l’opció de classe i la nacional. Igualment, al seu llibre Xavier Ferré destaca les diferències de GS amb el comunisme oficial (el del PCE), tant en relació amb l’eixida a la dictadura, com al model d’estat, pwe el dilema era: autodeterminació o submissió.

Pel que fa a la identitat valenciana, Germania es va diferenciar d’altres opcions nacionalistes, puix, si bé considerava que el País Valencià compartia trets nacionals incomplets amb la resta dels Països Catalans, malgrat això, existien diferències polítiques i institucionals que no havien portat a una nació; tot considerant que el poble valencià tenia dret a restablir amb el Principat i les Illes els lligams que considerés escaients. Per tant, el marc de referència per a GS era el País Valencià i no els PPCC.
El treball de Ferré ens aporta més que suficients dades sobre l’evolució del grup, la seua implantació o existència en algunes comarques; tanmateix, les contradiccions que es van anar produint, amb el debat sobre la proletarització com a instrument d’arrelament a la classe treballadora, polèmica interna que causaria el pas d’una part dels membres de GS a les Plataformes Anticapitalistes, les quals eren hegemonitzades per altre partit de l’esquerra revolucionària. Als darrers anys, GS es va dedicar bàsicament al combat ideològic, al mateix temps que amb altres organitzacions intentaria, buscant una eixida després la mort de Franco, una mena de moviment unitari revolucionari peninsular. La transició, però, significà el final de GS i de resta de l’esquerra revolucionària, puix les noves circumstàncies van diluir les expectatives. Aquest és, però, altre tema que obri un debat a fer, i que a parer meu té a veure amb l’idealisme, que conduïa a una valoració errònia de la consciència social, i per altra, l’eclosió d’una socialdemocràcia que havia estat, salvant alguna excepció, absent durant el franquisme.