Gir a l’esquerra, valencianista

Canvi de cicle, sí. Fi de l’hegemonia de la dreta, sí. Però el nou relat tindrà un clar protagonista: l’esquerra valencianista, la que representa en primer lloc Compromís i, també, una part important de les bases, i dels líders, del PSPV-PSOE, que ha sigut, a pesar del seu retrocés respecte del 2011, el partit més votat de l’esquerra. Així han d’entendre’s els resultats de les passades eleccions del 24-M. Un enfonsament històric de la dreta, que ha tingut la seua versió més dolorosa a la ciutat de València. La mateixa que el PP va conquerir, amb el suport dels anticatalanistes d’Unió Valenciana, al maig de 1991, i que Rita Barberá ha gestionat amb més autoritarisme que autoritat. Vint-i-quatre anys més tard, l’esquerra pot recuperar la capital; l’esquerra, hi insistisc, valencianista: Joan Ribó en serà l’alcalde, i Ximo Puig hauria de ser el president de la Generalitat. Els votants han volgut expulsar el PP de quasi totes les institucions: la Generalitat Valenciana, els principals ajuntaments –amb València, també Alacant i Castelló– , la Diputació de València i, possiblement, la d’Alacant. El partit d’Alberto Fabra, que ho dominava tot, que amarrava des de l’any 1995 l’administració autonòmica, inicia la seua particular travessia del desert, de conseqüències imprevisibles.

Gir a l’esquerra, valencianista. El missatge de l’electorat ha definit un profund malestar no sols respecte de la pesta de la corrupció, sinó de la incapacitat del PP per a defendre els interessos de la Comunitat Valenciana. La història dóna sempre lliçons, que alguns no volen veure. Li va ocórrer al PSPV-PSOE a finals dels 80 i principi dels 90; els valencians van percebre que aquest partit ignorava els seus interessos, quan en altres geografies s’organitzaven grans esdeveniments i el món mirava a Espanya amb Barcelona, Madrid i Sevilla com a referències, amb el suport del PSOE. Recordem-ho: Joan Lerma mai va ser capaç de tancar l’autovia Madrid-València, mentre que l’AVE Madrid-Sevilla es construïa a marxes forçades. Vint anys més tard, un cert esquema s’ha repetit, amb un PP incapaç de superar l’infrafinançament, de tancar el Corredor Mediterrani i de millorar les inversions per a la Comunitat Valenciana. Corrupció, balafiament, crisi econòmica, retalls i, a més, la sensació que el partit d’Alberto Fabra ha pensat més en si mateix que en la sociologia a què ha de servir.

Gir a l’esquerra, valencianista. Els valencians volen reforçar la seua autonomia enfront del discurs centralista del PP. Que en prenguen nota. Afonar les caixes d’estalvis (Bancaixa i Caja Mediterráneo), donar per un euro el Banc de València o tancar RTVV ha indignat més del que els populars creien. Tal vegada l’audiència de Canal 9 no fóra la de TV3, cert; però era la nostra televisió, el nostre mitjà, i mentre que altres en tenen nosaltres no la tenim. El PP ha desamortitzat la Comunitat Valenciana creient que era això el que volien els valencians, i en el seu error d’anàlisi ha estat la seua perdició.

Gir a l’esquerra, valencianista. I als valors que se li pressuposen; especialment a la solidaritat i l’honradesa. Valors que el PP ha dinamitat en tolerar durant anys que en les seues venes avançara el virus de la corrupció i el balafiament. De res ha servit la «línea roja» d’Alberto Fabra, ja que s’activava sobre fets consumats. Es va intentar modificar el criteri durant la campanya electoral, amb el cas Alfonso Rus, però ja era tard. No és cert, doncs, que els valencians toleren la corrupció.

Gir a l’esquerra. valencianista. I canvi de discurs i de programa. Un model s’ha esgotat i ara en comença un altre que hauria d’apostar per la gestió pública dels recursos en educació, sanitat i benestar social, per aconseguir un millor finançament autonòmic (creant el «problema valencià» com va dir una vegada Ximo Puig), per regenerar i netejar de sospites les institucions valencianes, per dignificar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per exemple; per reobrir la comissió d’investigació sobre les víctimes del metro de València, per atendre els més necessitats (especialment els discapacitats). Aquests són alguns eixos del canvi, del gir a l’esquerra, valencianista.

Salvador Enguix. Periodista

Article publicat al nº 405, corresponent a juny de 2015. Ací pots fer-te amb un exemplar