Globalització i TIC

01/10/2021

La globalització, segons l’FMI, és la interdependència econòmica creixent del conjunt dels països del món, provocada per l’augment del volum i la varietat de les transaccions transfrontereres de béns i serveis, així com dels fluxos internacionals de capitals, al mateix temps que la difusió accelerada i garantida de la tecnologia.

Com totes les definicions, diu unes coses però n’oculta d’altres; per exemple, que es tracta d’una globalització només del sistema econòmic i que no és una tendència actual, ja que el capitalisme, des dels seus orígens, tendeix a la mundialització dels mercats i al desenvolupament de la tecnologia per incrementar el benefici privat.

Això ha produït una economia, com diu Manuel Castells, capaç, per primera vegada en la història, de funcionar com una unitat en temps real a escala planetària, en virtut de la nova infraestructura proporcionada per les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC). També el creixement exponencial del nombre de telèfons i d’ordinadors connectats a Internet. I atur estructural produït per les noves tecnologies (TIC, automàtica, robòtica) i, sobretot, pel trasllat d’empreses a països amb costos laborals més baixos.

Aqueixa globalització està controlada per grans empreses que van marcant les tendències sobre formes i continguts, fet que converteix Internet en un sistema d’entreteniment, de publicitat i de consum. Si mirem les 10 majors empreses per capitalització en borsa d’aquest any veiem que són: 1. Apple Inc., 2,036 bilions de dòlars (un 1 seguit de 12 zeros), d’EUA i dedicada a les TIC; 2. Aramco, amb 1,837 bilions, d’Aràbia i petroli; 3. Microsoft Corp., 1,753, dels EUA i TIC; 4. Amazon.com, 1,557, dels EUA i TIC; 5. Alphabet (Google), 1,368, EUA i TIC. 6. Tencent Holdings, 0,819, Xina i TIC; 7. Facebook Inc. 0,734, EUA i TIC; 8. Tesla Inc. 0,648, EUA i automòbils; 9. Alibaba, 0,643, Xina i TIC; 10. Berkshire Hathaway, 0,566, EUA i Finances. Veiem que 7 de les 10 són multinacionals vinculades a les TIC, de les quals 5 són dels EUA i 2 de la Xina. Per entendre què representa aquest valor de l’empresa, simplement cal veure que el Producte Interior Brut (PIB) d’Espanya és d’1,431 bilions de dòlars, un valor menor que el de les 4 primeres empreses. Per altra banda, aquestes empreses han multiplicat el seu valor en els últims tres anys. Així, aquest valor en 2018 era d’Apple Inc. 0,686 bilions de dòlars; Microsoft Corp., 0,467; Amazon.com 0,399; Alphabet (Google), 0,544; Facebook Inc. 0,383; Tencent Holdings, 0,260, i Alibaba no existia.

I això es tradueix en una concentració de riquesa i en un increment de la desigualtat constants. Segons l’Informe Oxfam: «Gairebé la meitat de la riquesa mundial està en mans de només l’1 % de la població (77 milions de persones) més rica del món i és 65 vegades major que el total de la riquesa que posseeix la meitat més pobra de la població mundial (3.850 milions de persones), que posseeixen la mateixa riquesa que les 85 persones més riques del món; 7 de cada 10 persones viuen en països on la desigualtat econòmica ha augmentat en els últims 30 anys». I no sols desigualtat econòmica: més del 96 % dels ordinadors connectats a Internet estan en els països més rics, on viu el 15 % de la població. A Finlàndia hi ha més ordinadors connectats que a l’Àfrica, aïllada de la xarxa de fibra, que connecta els EUA amb Europa i amb l’est d’Àsia. Per això, els satèl·lits geostacionaris són essencials per a països sense connexió per fibra. El problema no és que les TIC reprodueixen les desigualtats existents, sinó que les augmenten. També es tradueix la globalització en la destrucció de l’entorn i l’esgotament dels recursos a escala també global, dels quals ja hem parlat en treballs anteriors sobre el canvi climàtic.

D’altra banda, aqueixes empreses tenen accés a les nostres dades i, malgrat que la Llei de protecció de dades prohibeix que dades privades puguen ser divulgades sense el coneixement dels interessats, rebem anuncis personalitzats d’empreses privades en els nostres mòbils i ordinadors. Hi ha empreses que les venen o que accedeixen il·legalment a les dades i altres que les fan servir. Cambridge Analytica accedí el 2014 a dades de 87 milions d’usuaris de Facebook i va usar aquesta informació per a construir un programa que prediu decisions d’usuaris i influeix en elles. Va col·laborar amb Trump en les eleccions de 2016 i amb el Brèxit

Aquesta globalització crea en els ciutadans una situació de desigualtat, exclusió, incertesa i por. L’individu se sent fràgil i amb pèrdua d’identitat davant d’aquestes grans forces que el dominen i es produeixen els fenòmens dels nacionalismes (America First), els partits d’ultradreta (en el govern d’alguns països com Brasil, Polònia, Hongria, i amb forta representació parlamentària en molts altres com Espanya) i els fonamentalismes religiosos, aliats entre ells. I amb ells, el creixement de les fake news, les mentides i les fal·làcies. I com assenyala l’UNESCO en el seu Informe científic de 2021 sobre la carrera contra el temps per a un desenvolupament més intel·ligent: «L’alfabetització científica pot ser un amortidor eficaç contra els moviments anticientífics que busquen sembrar el dubte en la ment del públic mitjançant la difusió d’informació que saben que és falsa».