La revista degana en valencià

Glòria Tello: «La lluita per un fet comú sempre et fa créixer com a persona»

08/01/2020

Entrevista a Glòria Tello

«Els meus dies s’ajunten amb les nits, i els laborals i festius no es diferencien»

«La lluita per un fet comú sempre et fa créixer com a persona»

«Al meu parer, el perill està en els governs de majories absolutes»

«Pense que hem d’anar pensant en un altre Escalante. Això sí, el projecte ha de continuar»

«La política és (o hauria de ser) “l’art de l’entesa”, i últimament, d’això, n’hem vist poc»

 

Havíem quedat al seu despatx a l’Ajuntament de València. No havia estat fàcil aconseguir la data i l’hora perquè és difícil trobar una persona amb més activitats i més responsabilitats polítiques. Això sí, en asseure’ns, tot va estar tranquil, sense interrupcions. Sorprenentment, l’entrevistada contestava amb calma, mirant directa i deixant clar, molt clar, quines són les seues idees, els seus compromisos i fins i tot els seus anhels. En acabar l’entrevista i les fotografies, continuava la seua bateria de responsabilitats, reunions i no sé quantes coses més.

 

–Quantes hores té el seu dia? Més de 24?

–Els meus dies s’ajunten amb les nits, i els laborals i festius no es diferencien. Cada dia i nit de dilluns a diumenge són dies de feina. Però no me’n queixe; em sent afortunada, malgrat que he de confessar que de vegades anhele poder no llevar-me el pijama en 24 hores. (hehehe…)

–Nàixer al Cabanyal marca?

–Sí. A mi, em marca molt. L’estil de vida, la peculiaritat de la nostra cultura… A més, jo soc neta d’uns dels carnissers més estimats del barri; els meus iaios ajudaren molta gent en l’època de la fam i sempre m’he sentit molt estimada i abrigada per persones que, de vegades, ni jo coneixia, però elles sí que sabien de mi i de la meua família, i eixa estima et fa reforçar el sentiment de pertànyer a un territori.

–Vosté es va implicar molt en Salvem el Cabanyal. Com ho va viure?

–Varen ser anys molt durs, però també molt encoratjadors: la lluita per un fet comú sempre et fa créixer com a persona i eixa implicació gratifica. Si estic en política és per això.

–Una persona que es dedica a la política, naix o es fa?

–En el meu cas, es fa.

–Sociòloga per la Universitat d’Alacant. Per què Sociologia i per què Alacant?

–L’interés per la Sociologia em ve pel meu pare; ell sempre mostrava interés per aquesta ciència. És una carrera que t’obri la ment i t’ajuda a comprendre el que t’envolta. El fet de fer-la a la Universitat d’Alacant és perquè en eixa època jo vivia a Torrevella. Soc filla de mestres i pocs anys abans de començar els estudis universitaris els meus pares varen tenir allí la seua destinació definitiva. Per tant, la Universitat d’Alacant era la més propera al nostre lloc de residència familiar en aquella època.

–Per cert, la ciutat d’Alacant és diferent?

–Pense que sí. Alacant és una ciutat que des de fa moltes dècades ha rebut molta població procedent d’altres territoris espanyols, i això l’ha marcada.

–Regidora per l’Ajuntament de València i diputada provincial. No és massa?

–És molt, sí. Portar competències de govern en un ajuntament com el de València requereix molt de temps, i compaginar-ho amb competències a la Diputació necessita que t’entregues amb una dedicació màxima. Per això, de vegades, pense allò de no llevar-me el pijama en 24 hores. (hehehe)

–Vosté està vivint en dos institucions, Ajuntament i Diputació, amb un acord de govern amb altres forces. Quina funciona millor?

–Les dos funcionen bé, però a l’Ajuntament tenim una majoria que ens dona certa llibertat. Tal vegada, l’Ajuntament siga també una institució menys presidencialista que la Diputació i a l’hora de gestionar et sents més pràctic.

–A l’Ajuntament de València hi hagué moments de tensió abans del pacte. S’han arreglat?

–Sempre hi ha divergències entre partits, no tenim exactament el mateix ideari, però crec que som tots dos conscients de la nostra responsabilitat i aconseguim fer de la diferència virtut per representar millor la ciutadania. Al meu parer, el perill està en els governs de majories absolutes.

–A veure si ho dic tot: regidora delegada de Benestar Animal i regidora delegada de Patrimoni i Recursos Culturals, presidenta del Palau de la Música. Arriba a tot?

–Se t’ha oblidat la Presidència de la Mostra de València (hehehe). Ací és quan cal posar en valor els equips humans. Tenim una gran manca de personal, però afortunadament en aquests últims quatre anys he pogut rodejar-me de persones funcionàries molt compromeses i elles i ells són els qui fan possible que el treball isca bé.

–De totes aquestes àrees, en quina es troba més a gust?

–El treball en la Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals segurament és el més còmode, però a mi també em gratifica molt el que anem aconseguint en Benestar Animal, malgrat que partíem de zero i cal batallar cada dia.

–La programació musical dels grans contenidors és exclusiva per als habitants de dos districtes de la capital?

–Els nostres esforços són perquè això no siga així. Una de les principals línies de treball va justament encaminada a descentralitzar la cultura, a entendre-la com un dret i a obrir espais a totes i tots, fet que fins ara no anava així.

–He de preguntar-li pel Palau. Hem tingut sort perquè no ha passat cap desgràcia humana?

–Hem tingut sort de poder adonar-nos a temps d’un problema de disseny original de l’edifici que hagués pogut tenir conseqüències molt pitjors. És més, hem pogut també servir d’exemple per a la revisió d’altres auditoris que es varen construir arreu d’Espanya al mateix temps.

–Quan creu que estarà realment en marxa novament?

–Els processos administratius, en aquestes coses, solen durar a vegades més que les obres mateixes. En aquest cas, els tràmits es porten des de l’Ajuntament, ja que al Palau no tenim tècnics amb eixe perfil, però en el govern tant l’alcalde com jo coneixem la importància de donar prioritat a aquesta intervenció i així ha sigut traslladat per tal que s’acurten els terminis el màxim possible.

–Parlem de la Diputació: diputada de Teatres, Muvim, Premi Iturbi. Són responsabilitats que es complementen amb les de l’Ajuntament?

–Afortunadament, sí. Les meues competències culturals a la Diputació, a més, són aquelles que tenen un major caràcter de ciutat i, en eixe sentit, crear sinergies entre l’Ajuntament de València i la Diputació és més senzill. Ja ho estem fent, per exemple, entre el Muvim i els museus municipals, i entre el Teatre Principal i el Palau de la Música, i seguiré treballant en la mateixa línia per poder oferir més i millor.

–El Teatre Escalante, com a edifici, ja és història?

–El problema estructural que presenta l’edifici, sumat al fet que la titularitat no és de la Diputació i que la intervenció que requereix és monumental, em fan pensar que hem d’anar pensant en un altre Escalante. Això sí, el projecte ha de continuar.

–La cultura és revolucionària?

–Sempre. La cultura és el millor que tenim. La que ens caracteritza com a poble, la que ens permet avançar i ens fa créixer com a persones. Sense ella, estaríem perduts.

–Pregunta obligada: de les diputacions provincials sempre es diu que han de desaparéixer fins que s’arriba al poder?

–Bé, jo estic a favor d’anar buidant de pes les diputacions, però ara com ara també pense que hem de fer una reflexió més enllà i que el que més ens ha de preocupar en el present ha de ser assegurar que la gestió que s’hi fa siga bona i, per damunt de tot, que es garantisca la continuïtat dels projectes que en depenen, per no privar la ciutadania.

–Realment, tenen sentit en un estat autonòmic?

–Pense que s’han de reforçar els ajuntaments i dotar-los de recursos per tal que tinguen més pes. Si ho aconseguim, les diputacions deixaran de tenir molt de sentit.

–En fer aquesta entrevista estem a uns dies de les eleccions generals. Què pensa que passarà?

–Sincerament, espere que puguem gaudir d’un govern d’esquerres en coalició. Cal revertir el maltractament a què es veu sotmés el País Valencià.

–Les persones que es dediquen a la política, després de totes aquestes eleccions, no creu que s’estan guanyant que els castiguen al racó de pensar?

–La política és (o hauria de ser) «l’art de l’entesa». Efectivament, d’això n’hem vist poc últimament.

–Per què al País Valencià s’arriba a acords i no a la Meseta, a Madrid?

–Al País Valencià hem tingut molt present d’on veníem i hem sigut molt conscients i suficientment responsables per a actuar d’acord amb el que la ciutadania ens demanava: entesa. Potser a la Meseta aquesta reflexió ha quedat últimament en un segon pla.

–Li veu llarga vida a la Coalició Compromís, o hi ha massa tensions entre els diferents partits que la conformen?

–La pluralitat de Compromís és enriquidora i ha de veure’s com una oportunitat. Si som conscients que açò no són regnes de taifa, que la suma de totes i tots és més que cadascuna de les parts i que les velles formes ja no hi caben, tindrem llarga vida. El projecte s’ha demostrat útil i necessari, i jo, sincerament, espere que ho continue sent.

 

Entrevista publicada al número de novembre 453

Inscriu-te al nostre butlletí

Top