
Encara no ha acabat oficialment l’estació més calorosa de l’any, que l’atmosfera ha reaccionat amb certa virulència per poder-se espolsar aquests tres o quatre graus amb que ens ha regalat l’estiu. Un temps de xafogor que ens ha equiparat als Emirats, allà on tenim un representant de la reialesa fugit per no voler contribuir amb impostos a la millora de la vida.
Ha tornat a ploure per l’interior i l’única cosa que ha fet bé, ha estat sufocar l’incendi paorós que s’havia declarat al terme de Toixa, on l’alcalde denunciava la manca de voluntat política per atendre les necessitats d’aquesta comarca sempiternament oblidada. S’ha de saber que el parc de bombers més pròxim a aquest poble, es troba a Llíria, a una hora de camí i les brigades forestals, han estat esmicolades per aquest executiu de Juanfran que ens (mal)governa.
A aquest país nostre, li convé prestar atenció a resoldre allò que li preocupa i no tant a fer manifestacions o concentracions perquè retornen migrants a l’estat alauita des de la colònia espanyola al nord d’Àfrica, on van acudir tanta gentada com persones viuen a la ciutat.
Ens convé restaurar l’ensenyament i atendre les necessitats que aquest sector té plantejades per millorar la seua qualitat. Necessitem una escola valenciana, inclusiva, coeducativa, respectuosa i científicament dotada, on treballen els millors docents i les millors mestres dels que disposem a les nostres facultats. Uns mestre que haurien d’accedir a la professió amb un sistema més actual, allunyat de les oposicions carrinclones incapaces de destriar els més competents.
Ens convé dotar i atendre la salut pública, la sanitat i el benestar social, per poder aconseguir una societat més amable, més solidària i més feliç, en veure com es redueixen dràsticament les llistes d’espera per a qualsevol intervenció i on els hospitals i l’atenció primària disposen del personal qualificat necessari. Igualment hem de fer possible una plantilla d’investigadores i investigadors capaces de fer-nos avançar en el món de la biologia, la medicina, la ciència, la música, la dansa, les arts plàstiques…de fer-nos avançar.
També ens interessa pegar passos gegants en el camp de la mobilitat i el transport, el patrimoni històric, artístic, monumental, arqueològic, d’arxius i biblioteques, museus, hemeroteques, xarxa de ferrocarrils, aprofitament forestal, agricultura i ramaderia.
Ara, quan tornem a viure intenses gotes fredes destrellatades, convé fer dels pressuposts (quan els hi haja) una eina per atendre els objectius de desenvolupament sostenible 2030, malgrat la posició retrògrada dels qui porten com a sigles polítiques el nom d’una editorial de diccionaris.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)