Gràcies!

En primer lloc, a tots els que han fet possible arribar al número 500 de la revista que arribarà, Deo volente, al proper mes de març. També donem gràcies a Vox de Montserrat (tornarem al Mónserrat? No és el mateix serrar el món que tindre una muntanya en forma de serra) per tanta publicitat com ens ha fet donant-se de baixa per ser una revista que defensa els Països Catalans. Cosa que hem fet de fa molts anys; em meravella que tarden tant a comprovar-ho: des de l’any 1977 encara no ho havien descobert (amb tanta tardança a descobrir l’enemic, poc podem confiar en la defensa que poden fer de «lo nostre»).

Passada la broma, anem a les coses serioses. Gràcies al Sr. Bisbe d’Oriola-Alacant per advertir-nos del perill amagat en el document Fidutia supplicans que va publicar el Vaticà el passat 18 de desembre sobre les benediccions; precisament aquests últims dies hem beneït a muntó d’animals de quatre i de dues potes plens de pecats però plenets de festa per la benedicció de Sant Antoni del Porquet, un sant de procedència oriental que porta als peus el porc –senyal del mal i el dimoni–, que en arribar a Occident el convertim en protector d’aquells animals que ens ajudem a passar la fam de l’hivern i el convertim en protector i en un dels pioners monàstics entre els creients. Desconec quants cristians plens de pecats impetraren la benedicció del sant per als seus animalets domèstics, però la desfilada era simpàtica i també li demanem en cantar els goigs que ens defense també del foc. No es tracta que siga bomber, és que –tal com explicaven no fa massa en aquesta publicació tan catalanista dos professors de la Universitat d’Alacant– li demanem que no ens aparega el «foc de sant Antoni» per ingerir forment en males condicions que feia aparéixer el foc de sant Antoni a la pell dels infectats. I no és cap cosa roïna demanar al sant la protecció contra el dimoni, el foc i de tot dolor; i ell ho escolta tot barbut i ens diu que sí, que ens ajuda.

En nomenar el Sr. Bisbe d’Oriola-Alacant, no podem deixar de lloar la gran exposició diocesana que ha organitzat el bisbat germà per mostrar els grups i les activitats que l’Església porta a terme en tot el bisbat. De segur que tindrà visites i interés de molts ciutadans que per primera vegada descobriran que al seu costat mateix l’Església porta a cap tasques interessants per viure fidel a l’Evangeli.

Però, sobretot, entre nosaltres cal donar les gràcies al Sr. Arquebisbe, D. Enrique Benavent pel darrer gran esforç que ha suposat la publicació del llibre amb les lectures de la missa de cada dia en un perfecte valencià i al preu de 2 euros. No entenc com els de Vox no compren tota lʼedició i impedeixen així la seua difusió, perquè es fa la traducció seguint les normes de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Es veu que per la pressa hi apareixen algunes errades, però en general el text és molt correcte i es pot llegir per fer oració i meditar la Paraula de Déu. Encara que ha arribat una mica tard a les parròquies, quan aquestes ja tenen comprat el text en castellà i el solen regalar a catequistes i altra gent dels grups parroquials, esperem que el proper any aparega el llibre de les lectures del Cicle C de les celebracions amb més cura, i ara cal encoratjar els rectors de parròquia a animar els nostres cristians a resar i llegir i viure la fe en la llengua amb què fan la vida.

Revista 498. Gener 2024.