La revista degana en valencià

Gradients

Altra manera instructiva de veure com varia l’elevació d’una muntanya, quan varia la posició, és col·locant un baló en diversos llocs de la falda de la muntanya i examinar l’acceleració del baló en aqueixos diferents espais. El baló, inicialment en repòs, roda cap avall, sota l’acció de la gravetat, amb una acceleració que es pot representar per un vector sobre la superfície de la muntanya en aqueixos punts que assenyalen en la direcció de la trajectòria seguida pel baló. El sentit, la direcció i la magnitud de l’acceleració del baló en cada punt de la muntanya defineix un camp vectorial.

Campos Escalares y Vectoriales. Richmond B. MacQuistan. Limusa-Wiley, Màxic 1969.

 

Hom (un interí, per exemple) entra a un centre escolar. L’atenen en castellà, tant en l’àmbit administratiu, quan presenta les credencials, com en l’àmbit docent i professional quan li lliuren l’horari, i el personal, quan es fa el primer cafè del curs al bar voltat de companys. En aquest espai escalar hom s’hi troba al damunt d’un penya-segat rodejat d’una minúscula esfera (Q) de continuïtats[1], tan minúscula que si es desplaça infinitesimalment en qualsevol direcció, cercant aixopluc onsevulla, es precipita al buit. Es projecte en la direcció que esculla, cau. El sentit de la caiguda, per la força de la substitució lingüística[2], sempre és descendent. I la magnitud de la tragèdia, el mòdul de la intensitat del traspàs, immensa.

Un camp vectorial es pot obtenir de la derivada d’un camp escalar (g). El sentit, la direcció i la magnitud de la variació (derivada) més intensa és el gradient (I). I la variació de g (dg) és el producte d’I, el gradient, pel desplaçament infinitesimal entre dos punts de g, dl. El nostre interí hi entra a un centre tal que dg=Idl és màxim. Mire cap on mire, tot és un erm, pel que fa a l’ús de la llengua pròpia, ja siga en la direcció x (consergeria), en la y (secretaria), en la z (equip directiu), en la n (imaginem un espai de n dimensions, sala de professors, neteja, bar, pares, alumnat, inspecció, saludats, passavolants, coneguts, policia local, guàrdia civil, polítics del poble, i un veí que hi ronsejava queferós, etcètera). Pobre, ho té malament.

Per tenir una imatge dinàmica dels valors estadístics d’usos de la nostra administració, siga general o docent, proposaríem derivar (projectar) aquests escalars estàtics (magnituds) en cadascuna de les direccions on s’exerceix (àmbits d’actuació, eixos de coordenades) i el sentit del canvi. No és el mateix una muntanya de vessants arrodonides, que una d’arestes impossibles d’escalar. Ni tampoc si el precipici mira cap a la cara (l’eix) de l’equip directiu, que si ho fa envers el grup de jardiners. Ni si inspecció és un dels eixos cap on la projecció (la variació o derivada) és mínima, que el nostre interí, quina casualitat, coincidisca en la mateixa esfera (Q) que aquell inspector de visita al centre mentre prenia el seu primer cafè al bar. El nostre espai de n dimensions no és gens cartesià. La imatge dinàmica, el camp vectorial que obtindríem, ens indicaria l’efectivitat dels usos lingüístics. Si convenia, o no, per exemple compensar una situació determinada, variant algunes de les coordenades perquè la resultant vectorial total R, suma dels actes de parla unitaris u, afegira coherència i cohesió al sistema. Que I fos mínima. De fet, que el baló no ens caigués de les mans al buit.

Un interí entra a un centre i es posa a treballar. Algunes vegades, és jove, hi juga al baló amb l’alumnat i/o els companys. No passen pena, ni ànsia, que el baló es perda, el camp de joc està ben clar. Qualque vegada cal córrer, òbviament, perquè la zona és multilingüe. Però tothom té al cap quins són els marcs, els eixos de coordenades, i hi treballa per refermar-los. Això és el plurilingüisme. En un context de bones pràctiques qualsevol àrea del camp vectorial tindria un valor semblant de superfície, si sumàvem (integràvem) en dues direccions al mateix temps (equip directiu i docència, per exemple). O un valor semblant de volum, si ho fèiem en tres direccions. I així successivament.

[1] http://http://www.revistasao.cat/continuitats/

[2] http://www.diarilaveu.com/veu/50359/la-substitucio-linguistica-vectorials-de-condicio-humana

 

Inscriu-te al nostre butlletí

Top