Guerres cruels i inhumanes

05/04/2022

El Repunt 77

Supose que ja estarem d’acord que no hi ha guerres justes o injustes, incloent-hi les guerres santes. Perquè totes són igualment cruels i, per tant, injustes i que, si hi ha res sant en aquest món, no poden ser les guerres, precisament, perquè seria una enorme contradicció. Malgrat el que estic dient, els cristians han estat convocats pels mateixos Papes a les croades o guerres santes contra els musulmans, i al revés, als musulmans els han convocat a fer guerres també santes contra els cristians. La cosa no pot ser més absurda: que un mateix Déu, Jahvé o Al•là, s’anomene com s’anomene, convoque els creients de les tres religions monoteistes (cristians. Jueus i musulmans) a fer la guerra entre ells, és el súmmum de les contradiccions i acceptar-ho, per part dels caps d’aquestes religions o pels seus fidels seguidors, supose que és una blasfèmia contra aquest Déu únic. Ja sabem que darrere d’aquestes sanguinàries convocatòries hi ha interessos polítics i econòmics per part dels reis i califes, que per fer anar els respectius súbdits a les guerres necessitaven coartades, com prometre els sabotatges de les ciutats vençudes. Com els dirigents de les nacions implicades són així de retorçuts, també tenen altres arguments per a interessar els seus ignorants súbdits: la defensa de la pàtria, en perill, fins i tot de la civilització; i un altre argument, el gran premi del Cel. Ara hem tingut, per desgràcia, l’ocasió de veure com han funcionat aquests enganys, amb els russos i txetxens que ha enviat Putin a Ucraïna a matar ucraïnesos, sembla que sota la benedicció del patriarca Ciril de Moscou.
Les cruels i inhumanes escenes bèl·liques que hem pogut veure, amb els atacs contra la població civil i la destrucció de les ciutats i pobles, la fugida de les dones i les criatures fora del país, a la ventura, els atacs indiscriminats contra aquesta població indefensa, mentre els homes havien de quedar-se a defensar Ucraïna dels russos, han consternat tot el món. I hem de continuar parlant-ne, perquè encara no han cessat els atacs russos. I encara, quan cessen els atacs, caldrà començar la reconstrucció de tot el mal que s’ha fet, caldrà distribuir les responsabilitats i, per tant, saber qui ha de pagar la reconstrucció. És evident que Putin ha de ser acusat de criminal de guerra i que Rússia ha de ser condemnada a pagar. El món no pot passar pàgina sense més, perquè s’ha de fer patent que una agressió com la que ha patit Ucraïna no es pot repetir enlloc. I seria molt positiu que la humanitat fera una profunda reflexió, sobre la crueltat del que ha passat, perquè d’alguna manera es puga arbitrar algun mecanisme d’intervenció eficaç i amb autoritat per a evitar qualsevol altre conat.
Al llarg de la història, les guerres s’han fet amb pedres i pals, amb fletxes i espases, a cavall o a peu, amb armes cada vegada més potents i destructives, amb batalles aèries i marítimes, cos a cos o a llarga distància amb llançaments d’obusos d’enorme potència, fins a arribar a les bombes atòmiques. La humanitat hem patit un seguit de calamitats, entre les quals també els saquejos a què han estat autoritzats els soldats guanyadors i els càstigs terribles aplicats als vençuts, des d’esclavitzacions a degolles massives i deportacions. Totes les guerres han estat abominables i mogudes per interessos polítics i econòmics. I no s’ha salvat ningú, i fins i tot Roma, amb el Papa Climent VII inclòs, fou sotmesa a un saqueig terrible en el segle XVI, a mans de les tropes que hi envià l’emperador supercatòlic Carles V. El paper que han hagut de pagar al llarg de la història les poblacions civils han estat els saquejos, que autoritzaven els soldats a assaltar totes les propietats i a fer-se amb els botins, mentre la vida de la població no tenia cap valor mentre durava el saqueig, amb morts i violacions. Ara a Ucraïna ha passat gran part del mateix.
Açò ja no pot tornar a passar i crec que els organismes internacionals, començant per les Nacions Unides, per la Unió Europea, pels tribunals internacionals, per l’OTAN, i per les grans religions, tots els organismes s’han de posar a la feina, començant per denunciar plenament i absoluta l’agressió russa contra Ucraïna. També s’han de denunciar els responsables per dues raons: la primera, perquè l’estat agredit té dret a ser reconstruït i indemnitzat i, en segon lloc, perquè la decisió que s’adopte contra Rússia ha de servir perquè cap altre estat tinga mai la temptació de fer el mateix. Les grans nacions ja sabem que al llarg de la història n’han fet barbaritats com ara els russos, per exemple els nord-americans a Vietnam, a l’Afganistan, a l’Iraq; com ho feren els alemanys, provocant la gran agressió de Hitler contra tota Europa. El que caldrà ara és posar un punt final a aquest tipus de comportaments.
Evidentment que serà difícil fer pagar als russos pel mal que han fet, perquè no es disposa de cap tribunal que puga imposar càstigs internacionals d’obligat compliment, sinó al contrari, el que hi ha és la possibilitat d’aquestes grans potències d’exercir el vet a qualsevol decisió que les afecte, però el món sencer ha de prendre posicions contra aquestes. Els fets ocorreguts a Ucraïna a mans dels russos, nefands i miserables, no poden quedar impunes i també és important que s’identifiquen les responsabilitats de cadascú, perquè no tots els russos han comès el gran delicte, sinó Putin i la seua partida d’oligarques, aquests, en primer lloc, i tot seguit, els responsables de donar les ordres d’atacar els ucraïnesos, o siga els grans generals, així com els orgues de comunicació, que no han dit la veritat al poble rus, l’església ortodoxa russa que ha callat i s’ha convertit en còmplice, així com les poques nacions que s’han mogut entre l’ambigüitat (Xina) i la no condemna (Bielorússia, Síria, Corea del Nord i Eritrea). Les nacions més poderoses no han de continuar assetjant ni agredint les més febles.