La revista degana en valencià

Guillem Agulló: la victòria de la memòria contra l’oblit i la censura

Trenta-tres anys després de l’assassinat del jove antifeixista de Burjassot a mans d’un grup neonazi, el reconeixement oficial de Guillem Agulló com a víctima del terrorisme marca una de les setmanes més intenses i significatives per a la memòria democràtica del País Valencià. Una fita històrica conquerida per la perseverança de la seua família que contrasta amb les ombres de la desprogramació de La mort de Guillem a À Punt i la persistent impunitat de l’extrema dreta.

El 17 de novembre de 2026 quedarà gravat com el dia en què l’Estat espanyol va assumir oficialment allò que la societat civil valenciana proclamava des d’aquell tràgic 11 d’abril del 1993 a Montanejos: que l’assassinat de Guillem Agulló i Salvador no fou una simple baralla de carrer, sinó un crim d’odi amb una clara motivació política i ideològica. L’aprovació pel Consell de Ministres del seu reconeixement com a víctima del terrorisme culmina tres dècades de dignitat, resistència i exigència de reparació institucional.

Tanmateix, els esdeveniments d’aquesta setmana han demostrat que el nom de Guillem Agulló continua sent un camp de batalla central en la disputa per la memòria. Entre resolucions de govern, la detenció recent de l’assassí confés, la polèmica per la retirada de la seua pel·lícula en la radiotelevisió pública valenciana i una florida de creacions culturals, el llegat del jove de Burjassot es manté més viu i necessari que mai.

Un reconeixement conquerit des del carrer

El reconeixement oficial com a víctima del terrorisme no ha sigut un gest d’ofici ni una concessió espontània de les institucions, sinó el fruit d’una mobilització persistent encapçalada pels seus pares, Carme Salvador i Guillem Agulló, i la seua germana Betlem. Després de formalitzar la sol·licitud a l’abril davant el Ministeri de l’Interior i d’aconseguir el suport de més de dues-centes personalitats del món de la cultura, la política, la judicatura i col·lectius de víctimes com COVITE, la família va arrencar el compromís directe del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, en una trobada a València.

El Govern reconeix al jove antifeixista Guillem Agulló com a víctima del terrorisme. 17/11/2026

Aquest pas trenca definitivament el relat d’impunitat que va envoltar el procés judicial de 1996, quan l’Audiència de Castelló va condemnar l’autor confés de la punyalada mortal, Pedro Cuevas Silvestre, a catorze anys de presó —dels quals només en va complir quatre— i va absoldre la resta del grup neonazi, desestimant la motivació política del crim.

La paradoxa del cas ha tornat a quedar al descobert aquesta mateixa setmana amb la notícia de la detenció de Pedro Cuevas el passat 21 d’octubre al barri de Benicalap de València. Cuevas va ser arrestat per una presumpta agressió a un equip de periodistes del programa Equipo de Investigación de La Sexta, que preparaven un reportatge sobre l’assassinat d’Agulló. L’historial de Cuevas, que ja va seure al banc dels acusats en el cas Panzer contra el grup neonazi Frente Antisistema abans de ser absolt el 2014 per la nul·litat de les escoltes telefòniques, evidencia la continuïtat d’una violència feixista que la societat valenciana no pot ignorar.

El pes de les institucions

Mentre el Govern de l’Estat feia el pas cap al reconeixement institucional, el panorama mediàtic valencià patia un greu retrocés. A penes quaranta-huit hores abans que la família Agulló compareguera a la Sala Pérez Galdós de l’Ateneo de Madrid per fer pública la seua carta a l’Executiu estatal, la radiotelevisió pública À Punt va retirar de la seua programació la pel·lícula La mort de Guillem, dirigida per Carlos Marques-Marcet.

La decisió de desprogramar el llargmetratge de la graella nocturna del 2 de novembre, sense que la direcció del mitjà oferira cap explicació oficial a les preguntes dels mitjans periodístics, va desfermar una forta indignació social i política. Des de Compromís es va exigir la dimissió immediata de la direcció d’À Punt, acusant l’ens de sotmetre’s a la censura política en un moment d’especial transcendència.

Aquest episodi posa de manifest la bretxa existent entre la sensibilitat de la ciutadania i l’actitud de determinats poders institucionals. Quan la Generalitat Valenciana va decidir retirar el Premi Guillem Agulló de les seues distincions oficials, la resposta de la societat civil no es va fer esperar: el Col·lectiu Ovidi Montllor (COM) va assumir el guardó per a mantindre’l en l’àmbit de la cultura popular.

Com remarca Jesús Barranco, president del COM, la responsabilitat d’honorar la memòria antifeixista no hauria de recaure exclusivament en l’activisme privat:

“La lluita antifeixista és un deure de qualsevol govern democràtic, i és una anomalia que una entitat com la nostra haja de preservar un reconeixement així.”

Coincidint amb el reconeixement estatal, la família Agulló lliurarà aquest dissabte 21 de novembre a Dénia el Premi Guillem Agulló dels XXI Premis Ovidi al músic i creador basc Fermín Muguruza, en una gala que converteix el compromís social en un pilar inaccessible per a les miques institucionals.

La cultura de les noves generacions

La figura de Guillem Agulló ha transcendit el seu temps per a convertir-se en un símbol col·lectiu que ressona en cada manifestació contra l’odi, des de les concentracions anuals a Burjassot fins a les marxes pels drets socials arreu del País Valencià. Tanmateix, una de les tasques més complexes i necessàries ha sigut recuperar la seua dimensió humana, evitant que el símbol esborre el jove de divuit anys que va ser privat del seu futur.

En aquest context se situa la publicació de la novel·la gràfica El diari de Guillem, editada per Sembra Llibres i creada per Cèsar Martí i Daniel Olmo. L’obra neix a partir del descobriment d’un diari personal per part de la seua germana Betlem, peça clau en la preservació de la memòria familiar. Mitjançant el llenguatge visual del còmic, el llibre recorreguer la seua infantesa i adolescència en la València dels anys vuitanta i noranta: la natació, el futbol, les primeres assemblees, els concerts, les eixides pel Carme i les contradiccions pròpies d’un jove compromés.

Com destaca la mateixa Betlem Agulló, la cultura esdevé l’eina fonamental per a combatre la desmemòria i l’avanç de les idees reaccionàries entre la joventut:

“Hi ha un desconeixement de la nostra història i una desmemòria entre la joventut. És necessari contar les nostres històries, contar què ens ha passat per a posar-se en el lloc que toca, en contra de l’extrema dreta i el seu odi, que ho destrueix tot.”

El reconeixement institucional de Guillem Agulló com a víctima del terrorisme tanca una etapa de deute històric per part de l’Estat, però la seua memòria continua viva en les llibreries, en els escenaris, en el periodisme crític i en els carrers. Perquè recordar Guillem no és el nostre compromís actiu amb el futur i la dignitat democràtica d’un poble.

Subscriu-te