Tens 0 productes a la teua cistella
09/03/2022
«Jo no m’he fet mai targetes de visita. Hui tampoc no me’n faria, de targetes de visita, però sí que sé el títol que posaria sota el meu nom. Seria aquest: Rovirosa. Entusiasta». Així es definia Guillem Rovirosa, l’home que posà en marxa la Germandat Obrera d’Acció Catòlica (GOAC) el 1946, ara fa 75 anys.
Rovirosa va ser un entusiasta de Jesús, perquè es va deixar seduir per l’Evangeli, després de la seua conversió. La seua experiència profunda de Déu el va portar a comprometre’s amb el món obrer, tan abandonat per la jerarquia de l’Església. I per això Rovirosa va viure amb entusiasme la seua fe. La seua mateixa vida lliurada a portar l’Evangeli al món obrer portava el segell del deixeble fidel, configurat amb el Crist.
El seu servei en la GOAC mostra l’entusiasme d’un obrer enmig dels obrers, convençut que valia la pena donar-ho tot pel Regne. Les seues paraules, i encara més les seues obres, mostren l’entusiasme d’un home que va descobrir en l’Evangeli la raó i el sentit de la seua vida.
El papa Francesc ben bé podria haver-se inspirat en Guillem Rovirosa per escriure l’encíclica Fratelli tutti, sobretot quan tracta de la tendresa, que el papa defineix com «un moviment que procedeix del cor i arriba als ulls, a les oïdes, a les mans» (núm. 194). I és que Rovirosa va ser testimoni de tendresa, que a la Fratelli tutti el papa afirma que és «el camí que han recorregut els hòmens i les dones més valents i forts» (núm. 194), com Rovirosa, que va viure sempre l’entusiasme de la fe, una fe que ell contagià als altres militants de la GOAC.
Rovirosa, com diu el papa en la seua encíclica, va saber «reconèixer en cada ésser humà, un germà o germana» (núm. 180). Per això treballà per «avançar cap a un ordre social i polític, l’ànima del qual és la caritat social» (núm. 180).
Amb la seua vida i el seu testimoniatge, Rovirosa sabia contagiar, qüestionar i implicar els qui treballaven amb ell. Les seues paraules i obres mostraven la convicció i el profund amor a l’ideal de l’Evangeli i de ser de Crist les vint-i-quatre hores del dia.
Rovirosa estava convençut que «el més contagiós d’un ideal és el grau d’entusiasme que per ell senten els qui el propaguen». I la seua convicció pel Regne estava en la línia del que el papa diu a l’encíclica esmentada: «La caritat social ens fa estimar el bé comú i ens porta a buscar el bé de les persones, considerades, no només individualment, sinó també en la dimensió social que les uneix» (núm. 182), com va fer Rovirosa tota la seua vida.
Setanta-cinc anys després de la fundació de la GOAC, convé recordar amb agraïment aquest profeta del món obrer, que va viure l’Evangeli en tota la seua puresa.
