Heimat, barret i màquina d’escriure

07/12/2020

Francesc Gisbert: El jove Enric Valor. Una vida de novel·la, Bromera, Alzira, 2020, 243pp.

La simultaneïtat de contextos i d’ambients entre el present i el passat situen el lector en la projecció entre els orígens familiars d’Enric Valor Vives (1911-2000)  i la configuració –a través del coneixement de la llengua– de la seva idea fixa al voltant de la conscienciació lingüística i política.

De primer, la terra. El paratge davant el qual ens situa l’alcoià Gisbert no és altre que l’espai de joventut: l’espai de tots els espais. Castalla –l’Alcoià– i els masos familiars que envolten el vilatge. La focalització de la biografia de l’escriptor i gramàtic, autor de Millorem el llenguatge, en el lloc de memòria en què bastí la seva primera personalitat i els seus primers elements de sociabilitat  té com a objectiu l’organització i descripció detallada dels factors culturals de base que romanen sempre presents en el quefer lingüístic de Valor. Aquests referents constituiran el fonament, el nord, de tot el seu cicle vital i intel·lectual concretat en la rondallística i el cabal de dites i usos populars de la llengua. Un món inexhaurible exposat al cicle narratiu –el Cicle de Cassana– encetat amb Sense la terra promesa. Saber exposar aquest marc de vida –un autèntic espai vital– és un assoliment fonamental d’aquesta minuciosa narració de no ficció.

La tríada Castalla-Elda-Alacant és, doncs, l’espai vivencial, cultural, bàsic desenvolupat en el decurs de la primera vintena d’anys. L’ascendent del pare vers el jove Enric constitueix l’autèntic carreu moral i d’educació pragmàtica. Una formació que rau en la centralitat del desenvolupament d’una manera de fer fonamentada en la interacció amb la realitat comunitària afectiva: la família i el primer cercle d’amistats. Aquest tàndem cohesionat per l’estima de la natura donava sentit al primer enteniment de l’adolescència valoriana. És a dir, duia a una interiorització de l’adolescència que explicava, alhora, la diferència de capteniment entre els germans Valor: Josep i Enric. Mentre Josep era prosaic, materialista; Enric era, tot ell, idealitat, inquietud per allò que no sabia i esforç per comprendre el que l’envoltava.

El desenvolupament de la primera part de l’obra de Gisbert, que abasta la vida rural i comercial al voltant del conreu de la vinya, aporta elements suficients per a comprendre que dessota el neguit paternal de prosperitat existia la possibilitat d’una posterior davallada econòmica familiar. Amb tot, al magí del jove Enric Valor glatia un interès –tan sols intuïtiu?– pel món que circumdava els mots, el significat dels quals anava aprenent de la mà del seu pare, advocat educat en el conreu de la liberalitat i del reformisme social. Aquest tarannà –condicionat alhora per la primera constatació de les diferències d’estatus en les famílies de la comarca– marcà, d’altra banda, l’esdevenidor de l’infant de Castalla. L’ecosistema social castellut fou l’escola real de vida de Valor, la qual cosa el dugué a interessar-se de més gran per autors que li aportaven claus per a pensar el món (Kant) i per a esdevenir crític amb aquell ordre social (Marx).

La segona part de l’obra situa la ruptura, no volguda,  de Valor amb el primer ambient constructiu i el fet d’haver d’adaptar-se a una realitat més extensa, urbana: Alacant. Malgrat tot, Valor supera el repte d’una previsible despersonalització, combatuda amb la interiorització de la llengua efectuada en el primer espai comunitari: Castalla. És així que Gisbert situa adequadament la vinculació del jove castellut des de 1931 a l’empresa valencianista de Josep Coloma Pellicer, director del setmanari satíric El Tio Cuc (1914-1936). La tasca normativa i sensibilitzadora que hi féu Valor –“on estàs valencià d’Alacant?”– ocasionà que el portaveu esdevingués catalitzador –a través de la tasca de Valor– de la relació dels valencianistes d’Alacant, o, el que era el mateix, l’Agrupació Regionalista Alacantina, amb el nucli director nacionalista del Centre d’Actuació Valencianista i el portaveu El Camí (1932-1934) de ciutat de València liderat per Adolf Pizcueta. Tot aquest ambient és molt ben perfilat al relat que comento. Per aquest motiu, el període tractat entre els capítols cinquè i desè requeririen, per llur interès biogràfic, estructurar-los com a volum propi. Es tracta, no en va, del període definit pels políticament elèctrics anys trenta i que acaba en el trienni 1936-1939.

La projecció final de Francesc Gisbert ens situa en el present biogràfic de Valor, centrat en l’època de la injusta estada a la presó Model de València entre 1966 i 1968 i en l’etapa  de les col·laboracions gramaticals periodístiques a Jornada amb la secció “Parlem bé”.  Es tracta d’una conjuntura important: la relació de l’escriptor amb el valencianista democristià Francesc Soriano Bueso i la vivència de la maltempsada de l’empresa FETUSA. És una etapa adient, doncs, per a comprendre la fi del recorregut vital valorià, el qual duu a capir els orígens de la seva novel·lística i la continuïtat del treball lexicogràfic, amb tota la tasca afegida de direcció, de coordinació, de la gran revista de modernitat valencianista Gorg (1969-1972) i la tasca de mecenatge de Joan Senent Anaya.

Amb la projecció del Valor que en acabada la guerra dita civil acaba residint al carrer Martínez Aloy de la ciutat del Túria, Gisbert posa la mèl a la boca al lector perquè pugui llegir un proper lliurament que desenvolupi, amb el mateix encert, tota l’etapa que defineix els anys de postguerra i de consolidació de l’autor de l’Ambició d’Aleix –amb el Grup Torre, Carles Salvador, Josep Giner, Joan Coromines i l’editor Josep Maria Casacuberta com a rerefons– pel que fa a tota la seva aportació normativa i nacional.   

El jove Enric Valor hauria de ser no tan sols una novel·la que acabi engruixint el capital literari valencià, sinó que hauria de ser una eina introductòria de treball en el cicle educatiu mitjà i superior (universitari) per a difondre i estudiar formes de vida i de treball, formes de relació i d’intervenció socials i tipus de manifestacions de sensibilitat i de ferma identificació amb la saba etnicolingüística dels valencians. Literatura realment pedagògica.