«Hem d’omplir la vida de sentit»

Em va agradar molt aquesta expressió de l’homilia de mossèn Lluís Suñer en la festa de Sant Narcís de l’any passat. L’aleshores administrador diocesà de Girona, que presidí l’Eucaristia en la festa del patró de la ciutat de l’Onyar, remarcà la importància de celebrar la festa, amb sentit.

I és que la festa, com digué mossèn Suñer, «és alguna cosa més que un bon repic de campanes o un bon dinar o sopar». La festa, i també la vida, necessita un sentit. Com digué mossèn Suñer, «la festa és celebració joiosa comunitària, que fa possible que ens trobem amb familiars i amics». I és que «tot el que és festiu, tendeix a celebrar-se», tot i que sovint «estem buidant de sentit la nostra vida social, cultural i fins i tot cristiana». Per això, buidant de contingut la vida, «ens trobem que sovint no sabem què celebrem. O simplement no celebrem res». És el que deia el poeta: «Per a què volem cantar cançons si no tenim cap raó per cantar-les?».

Aquestes paraules de mossèn Suñer em van fer pensar en aquelles festes que estan buides de contingut i que sovint substitueixen altres festes que, des de sempre, hem celebrat, tot sabent què celebràvem. Pense, per exemple, en la tradicional festa de Tots Sants, amb la pregària pels difunts (aquells éssers estimats que sabem que han passat al món de Déu) i la visita als cementeris, els panellets, el moniatos i les castanyes, i que molta gent ha substituït per l’insípid Halloween.

Els cristians hauríem de recordar que, les festes, les celebrem perquè tenen sentit, no perquè sí, sense més ni més. Per això, com deia mossèn Suñer en la festa de Sant Narcís de l’any passat, «hem d’omplir de sentit la vida en tots els seus aspectes: el treball, l’amor, la sexualitat, la política, la festa». I és que, «per viure humanament, ens cal el pa de l’esperit: criteris, cultura, valors com la justícia, la pau, el respecte, el bé».

Com deia mossèn Suñer, «el contingut profund de la festa no són els focs artificials», tot i que «ens fan mirar enlaire i contemplar la bellesa i l’harmonia dels colors i de les figures». El contingut profund de la festa, com deia ell, «és el que creiem en el fons de la nostra vida». Per això els cristians cada any, l’1 i el 2 de novembre, no celebrem la mort sinó la vida d’aquells que ja han arribat a la plenitud de l’amor de Déu, tot sabent que si Jesús va ressuscitar, també nosaltres ressuscitarem.

Els cristians, com deia mossèn Suñer, hem de ser «testimonis de Jesús i del seu Evangeli amb paraules i fets». Testimonis de resurrecció, no de mort. Per això, l’1 i el 2 de novembre no hauríem de celebrar l’insípid Halloween, sinó que hauríem de recordar aquells que hem estimat i que ja viuen amb Déu.