Hem parlat de França

25/04/2022

Amb ocasió de les eleccions presidencials França, ha estat a la primera pàgina de les notícies, la fita electoral ha estat certament important i més quan al final s’han enfrontat dues opcions que no corresponen a la dicotomia dreta i esquerra. Poc s’ha reparat als antecedents i la història recent d’un estat amb les seues pròpies contradiccions, perquè això que coneguem com França és un estat igual que nosaltres multinacional i amb unes circumstàncies que són el resultat de processos i canvis.

Una part de la meua generació, aquella que trencà amb el franquisme, va tindre com referència cultural i política allò que venia de més enllà dels Pirineus, veiem l’herència de la Revolució que va obrir el camí cap a la democràcia, llegíem als lliures pensadors, admiràvem l’impressionisme i les avant guàrdies artístiques, seguíem les modes del moment. No tot, però, era tan positiu, durant els anys cinquanta i seixanta l’Estat Francés lliurà dues guerres colonials de gran importància, primer a Indoxina (després es convertiria en Vietnam) durant nou anys, fins que el seu flamant exèrcit fou derrotat en una famosa batalla, més tard a Algèria durant vuit anys. Durant eixes lluites colonials, la guerra fou dura i molt bruta, amb episodis de gran crueltat. El fet és que la postura davant de les insurreccions independentistes de les colònies la dreta i gran part de l’esquerra van mantenir el conflicte, això creà una gran fractura en la societat, resultat de la qual va estar el canvi del sistema o règim polític, passant d’un règim parlamentari clàssic a un sistema presidencialista, que és l’actual i en base al qual s’han fet les eleccions.

El presidencialisme, producte doncs d’una situació excepcional, que semblava provisional, s’ha prolongat, aquest sistema dona grans poders executius al president, en detriment del parlament, i fa necessari que a la segona volta tot es resolga entre dos, esborrant altres opcions, especialment les més d’esquerra. Tanmateix, els problemes resultants de la vida colonial continuen igualment presents, puix una part de la població està formada per famílies originals de fora el continent europeu i majoritàriament viuen en certa marginalitat.

Com ja he manifestat, estem parlant d’un estat multinacional, fortament afectat per un republicanisme uniformador, el qual ha anat donant vida al nacionalisme d’estat, a un patriotisme entés com a element central. Noves circumstàncies caldria afegir, com és el tema de la Unió Europea amb tot el que ha comportat, dins la qual la república Francesa i la República Federal Alemanya tenen conflictes de lideratge i interessos de vegades contradictoris.

Doncs, com podeu observar no tot és tan simple com sembla, quedar-se amb la qüestió de noms entre els dos antagonistes finals, o a l’enfrontament entre democràcia i ultradreta, resulta bastant simplista.