La revista degana en valencià

Una altra història de les falles

La història de les falles només que s’entén en relació amb la vena satírica de les classes subalternes valencianes

Moltes coses s’han dit sobre l’origen de les falles. Poques, en canvi, demostren tenir el sentit ponderat de la història. Segons alguns, foren inventades al segle XIV per un fuster del barri del Carme quan un capvespre de març netejava el taller de trastos i borumballes. Per a d’altres el metre Joseph Viruta únicament es va limitar a col·locar símbols i figures amb morfologia humana damunt d’un ritual ígnic de caràcter agrari, destinat a purificar el cosmos i propiciar la seua fecunditat. Festa pagana, neolítica i mil·lenària que mitjançant la destrucció selectiva de l’ordre vigent introdueix en la història una renovació cíclica. Supervivència i continuïtat del culte al foc, a la flama que consumeix i devora totes les coses velles, la misèria i la fam, i de les cendres del qual emergeix i brota, com en una incipient primavera, allò que és nou i vertader. Resum de tota autèntica religió no malejada per les institucions culturals i les esglésies.

Aquesta interpretació, per la qual s’han esgolat la majoria dels “entesos” en el tema com per una afilada pista de gel, només que té un defecte: no es coneix fins ara ni tan sols un document que puga legitimar-la. I açò malgrat que Vicent Boix, Tramoyeres, Morales San Martín, el marqués de Cruïlles, Sanchis Civera, Carreres Calatayud, Gayando Lluch, Almela i Vives i molts altres valencianistes “de pro” rastrejaren amb vertadera passió arxius i fonts documentals, però sense lograr aportar ni una prova substancial per a corroborar llurs transcendentals i atrevides afirmacions.

Hui per hui l’única cosq que sabem amb certesa és que no s’han exhumat notícies sobre autèntiques falles que siguen anteriors al segle XVIII, a no ser que prenguem la paraula genèrica (falla= lluminària o torxa) pel seu contingut específic modern (foguera festiva de caire satíric i crític que s’expressa mitjançant ninots al·lusius a persones conegudes).

Sabem, açò sí que amb tota certesa, que en la segona meitat del segle XVIII els veïns d’alguns carrers de la ciutat plantaven i cremaven ninots satírics, els quals no deixaven de suscitar recels entre els prohoms de la ciutat. Però en cap moment no apareix una vinculació entre aquestes falles i el gremi de fusters, i molt menys encara amb algun ritual de caràcter agrari.

Les falles són creació d’un veïnat, confabulació d’un grup de veïns contra una persona o institució, a les quals s’exposa a la vergonya pública per la seua conducta immoral o comportament polític intolerable, i a la qual es crema en una agressiva paròdia d’un auto de fe. Sense aquest joc i el plaer més o menys sublim i inconscient que comporta la sàtira i la crítica públiques i la violència simbòlica del foc no haguessen existit les falles. I és per ací per on llur origen connecta amb altres elements de la cultura popular valenciana: amb una tradició satírico-festiva impressionant per la seua tradició i amb la pràctica ritual de la crema del ninot o parot de mitjan Quaresma, o del Judes del Dissabte de Glòria, de la mateixa manera que es feia a Alcoi, Llíria, Picassent o Altea.

En resum; les falles no foren una festa gremial, i menys encara un ritual de caràcter agrari. Les seues arrels entronquen amb pràctiques rituals carnavalesques difoses per tota Europa, però la seua història només que s’entén en relació amb la vena satírica de les classes subalternes valencianes, que així expressaren una concepció pràctica de la moral i de l’ètica política, tot i denunciant públicament els transgressors del codi popular.

 

#HemerotecaSaó Aquest article es va publicar al nº 96 (març de 1987)

Inscriu-te al nostre butlletí

Top