Història d’un cine-club (I)

14/09/2020

Dos llibres recents han rescatat dels vells racons oblidats de la memòria el Cine-Club Ausiàs March de l’Escola de Magisteri de la València dels anys 1969-1971, que, a més a més, acaba de fer els 50 anys de la seua existència. Un record amerat de sentiments i d’afecte personal de qui signa aquesta secció de cinema, ja que amb altres amics i amigues va ajudar a posar-lo en marxa. Encara custodie amb cura fotografies, programacions i documents de la seua trajectòria, farcida d’històries, relacions, il·lusions i anècdotes d’un passat ja llunyà ple d’estima cap al cinema i de lluita per la transformació i desmuntatge de la vella tramoia de l’aparell que havia remenat les cireres durant anys el nacionalcatolicisme.

El primer llibre, Per a tots els públics. L’exhibició cinematogràfica a València (1957-1975), d’Àlex Gutiérrez, editat per la Institució Alfons el Magnànim, repassa la constel·lació de cinemes comercials de la València posterior a la riuada, una ciutat històricament de cinemes, en paraules de l’autor, a hores d’ara redactant la seua tesi doctoral sobre el cinema a les darreries del franquisme. Vora 70 sales comercials de cinemes d’estrena i reestrena ocupen la geografia de la ciutat al llarg d’aquestes dècades, per tant estem parlant del principal entreteniment del veïnat. La part més interessant és la de la secció dedicada a l’exhibició no comercial, una època d’explosió cineclubista com mai no s’havia donat en el nostre territori, pel clima que tenien de llibertat, de refugi i de trobada d’opositors al franquisme, amb un total de 59 cine-clubs registrats al País València entre 1963-1975. I no compta l’estudi aquells que tenien una vida al marge del control franquista, com era el cas del Cine-Club Ausiàs March de l’Escola de Magisteri o el de l’Escola de Comerç. Una investigació, la dels actius cine-clubs, poc explorada en un estudi cinematogràfic, confeccionat amb fonts d’arxius no utilitzats fins ara.

Mestres de Mestres de M. Carmen Agulló i Blanca Juan, ressenyat en el passat número d’abril de Saó, està dedicat al llarg recorregut dels 150 anys de formació de mestres valencianes en la l’Escola Normal de Magisteri de València i és el segon llibre del que parlàvem. A més de narrar-nos de forma exhaustiva i rigorosa, amb abundant documentació extreta de diversos arxius, la història de la Normal valenciana, plena de clarobscurs i dificultats, pel que fa a la vida acadèmica, els espais ocupats al llarg dels anys, els currículums, els seus claustres, també aborda les activitats de l’alumnat en el procés de formació durant segle i mig. Entre aquestes activitats esportives, musicals, teatrals, recreatives o literàries, hi ha la petita i modesta història del Cine-Club Ausiàs March de la Normal, gestionat de forma cooperativa entre l’alumnat durant els anys de 1969 a 1971, el primer que es creà en la llarga vida del centre i que almenys va servir als més de 120 socis i sòcies, futurs educadors i educadores, per acostar-se al mitjà cinematogràfic des d’una perspectiva no comercial. Així com de descobriment i anàlisi del seu llenguatge i, com no, d’estudi de l’art cinematogràfic, un bagatge cultural de primera mà per als estudiants en formació. Però açò és un altre capítol que intentarem narrar amb dedicació específica, si el coronavirus ens ho permet, en el proper número de Saó.