La revista degana en valencià

Ho volen desmuntar

Quan sortirà publicat aquest article, encara ens trobarem en temps de campanya i és per això que vull contribuir a construir futur, d’igual manera que ho solen fer les organitzacions i partits polítics progressistes; perquè si és de part de la dreta i de la ultradreta espanyola i espanyolista, res tenim a fer aquells que vivim en aquesta part de mapa peninsular.

Embarcats com estan des de la bancada ultra en desmuntar l’estat del benestar, trobe que el que cal pensar és en la restauració d’allò que se’ns ha desmarxolat i procurar encarrilar eixe futur de progrés a què aspirem des de fa més de mig segle, perquè l’economia, la política, l’ensenyament, la sanitat, els mitjans de transport i el benestar, no es poden deslligar de la democràcia, de la cohesió social i de la dignitat de la majoria.

Per això, per a qui corresponga, pose a consideració huit temes que considere que s’han de restaurar durant la legislatura vinent, aquella en què hauríem de disposar d’una majoria parlamentària més estable, per poder avançar.

1.- La vivenda, considerat el primer problema per aconseguir l’estabilitat democràtica. L’Estat ha de fer tots els possibles perquè les nacionalitats del conjunt peninsular i els ajuntaments, mostren un compromís ferm en favor d’un parc públic de lloguer social, permanent i que no es puga desnonar mai per tal de resoldre l’emergència de l’habitatge existent.

2.- L’energia renovable com a base de la competitivitat, la sobirania energètica i l’adaptació al canvi climàtic. Resulta necessari impulsar l’emmagatzemament elèctric a fi de gestionar la variabilitat de l’energia solar i eòlica, al mateix temps que s’han de prendre mesures per prevenir i reduir els efectes del canvi climàtic sobre la salut i la seguretat, sense deixar de banda la necessitat de frenar la construcció d’edificis i infraestructures en zones inundables.

3.- Les pensions, considerades com a un dret que garanteix la solidaritat intergeneracional. Convé defendre l’actual sistema i la seua capacitat adquisitiva com a element essencial davant les desigualtats.

4.- La migració necessària per al creixement i la cohesió social, tot i reforçar les polítiques actives d’integració per tal d’evitar que les segones generacions patisquen desigualtats basades en l’abús i la precarietat.

5.-La sanitat i l’ensenyament per deturar el negoci privat. La primera, reforçant les actuacions preventives, l’atenció primària, la regulació de les llistes d’espera i assegurar la continuïtat assistencial, incloent la salut mental. L’Ensenyament públic precís reforçar l’equitat i la qualitat per poder afrontar la crisi de resultats i la segregació escolar. Convé arribar al 5% del PIB en despesa per a l’educació bàsica i primària i a l’1% per a l’educació universitària.

6.- El treball, amb prioritat per als més joves i amb salaris dignes, reduint els treballs de baixa intensitat i evitant els contractes a temps parcial, tot i ajustar les retribucions als treballs estacionals. La negociació col·lectiva ha de reforçar-se per tal de reduir les desigualtats de la renda entre capital i treball.

7.- Les polítiques socials han d’ampliar el seu focus per aconseguir la igualtat d’oportunitats. L’eliminació de la pobresa infantil ha de ser un objectiu prioritari. L’escletxa salarial de gènere no es pot admetre més durant aquesta pròxima legislatura. La igualtat de gènere ha de considerar-se com a un compromís transversal.

8.- La fiscalitat ha de ser revisada en favor de les persones més desprotegides. S’han d’augmentar impostos als considerats com a “ultrarics”, mantenir una progressivitat global i procurar igualar els serveis públics al nivell del nostre entorn.

Aquestes huit propostes es resumeixen en dos: afavorir la participació ciutadana i complir, fil per randa, els objectius de desenvolupament sostenible. Amén!

Subscriu-te