Homenatge a Toni Ferrer

Peu de foto: Un moment de la intervenció d’Andreu Ferrer Montagud.

La vesprada del 25 de maig un centenar de persones ens vàrem donar cita a l’Institut d’Ensenyament Secundari El Cid de la ciutat de València per a, d’una banda, celebrar els 50 anys del centre (1969-2019); i, d’una altra, retre homenatge a qui durant un quart de segle va ser un dels seus professors més carismàtics i il·lustres: el poeta Antoni Ferrer i Perales (1943-2022), que fou també membre del consell de redacció de Saó pràcticament des dels orígens de la revista.

L’acte s’inicià amb la intervenció de José Ricardo March, actual director de l’institut, que feu la presentació del magne volum commemoratiu del cinquantenari, integrat per una quarantena de textos i vora 500 fotografies que reten compte de les llargues cinc dècades d’un dels centres educatius més emblemàtics de la Ciutat del Túria. I, posteriorment, Josep Daniel Climent, professor jubilat i col·laborador de Saó, donà pas a l’homenatge al nostre amic i company, que s’inicià amb un muntatge audiovisual elaborat per Miquel Escrivà.

Acte seguit, prengué la paraula el professor i poeta Lluís Roda, que a més de glossar l’estreta amistat i complicitat que l’unia a Toni, realitzà –com a bon rapsode que és– la lectura de dos poemes: «Paràfrasi i el·lipsi», de Cant temporal, i «Himne a la forma», de Variacions Goldberg; dues composicions que introduïren el públic en el cosmos literari de l’homenatjat, i que evidenciaren, tal com afirmà Roda, que Ferrer és un poeta sense concessions: contundent, tant en la forma com en el fons.

A continuació, Carme Garcia, companya del departament de valencià, i Salvador Castell, antic director del centre, rememoraren diversos episodis i records –també dificultats– dels anys inicials de Toni, primer com a professor de religió i, posteriorment, de valencià; i que tan bé retraten el seu tarannà. En aquest sentit, Castell explicà que, un dia, potser a inicis de la dècada dels 80, Toni convidà diversos companys a sopar a casa. En arribar-hi, algú es va adonar que hi havia dos aparells de televisió, i no pogué reprimir un: «Carai, i quin poderío, dues televisions…». I l’amfitrió respongué: «És que una es veu, però no s’escolta; i l’altra s’escolta, però no es veu…».

En el torn de parlaments, també hi hagué espai per a Saó, que parlà a través del seu actual director. Així, notablement emocionat, Vicent Boscà va explicar que Toni era un puntal de la revista, tant intel·lectual com humà. Representava, en les reunions del consell de redacció, la veu ferma i categòrica que ningú no era capaç de rebatre, entre d’altres coses perquè sabia concentrar i expressar amb gran mestria –i amb notable sentit de l’humor– la pulsió col·lectiu que movia i continua movent la nostra publicació.

L’homenatge entrà en la seua recta final amb una nova lectura de versos, aquesta vegada protagonitzada per dos exalumnes: Carmela Alfaro i Tai Ferran Pastor, que posaren veu a les composicions «Cànon del deler», de Cant espiritual –que comença amb el vers «Sembrarem de paraules»: «Ferrer vingué al nostre institut a sembrar llavoretes», recordà Carmela–, i «Ària», de Variacions Goldberg. Els parlaments es tancaren amb les intervencions de Josep Daniel Climent, vertader mestre de cerimònies que qualificà l’homenatjat com un dels millors poetes de la nostra contemporaneïtat; i Andreu Ferrer, el fill de Toni, que, en nom propi i de sa mare, Empar Montagud, agraí als presents les mostres d’estima que havien manifestat envers son pare. Els fets i dies del qual, tant els membres de l’IES El Cid com els del consell de redacció de Saó, mai no ens cansarem d’evocar i d’enyorar.