Homenatge d’Escola Valenciana a Carme Miquel.

5/11/2019

Dona, Mestra, Lluitadora i Amiga

A la Plaça del Llibre de València, Escola Valenciana va retre homenatge a Carme Miquel, mestra, escriptora, membre de l’AVL, lluitadora ferma i constant.

Vicent Font, en nom d’Escola Valenciana donà les gràcies a Roser Muñoz i Miquel, filla de Carme i a totes les persones que hi acudiren a l’acte i explicà que per a retre homenatge a Carme Miquel no es necessiten motius addicionals. Ara bé, com que estaven a la Plaça del Llibre, aprofitarien els dos llibres que ha editat el Voluntariat pel Valencià en els quals hi participà Carme Miquel. És per això que l’acte començà amb la lectura del text Ponts i més ponts que Carme Miquel escrigué per al llibre 10 de 2 , editat el 2015 amb motiu dels primers 10 anys de Voluntariat. El recital va ser a càrrec de Vicent Camps que ho feu en nom del Gabinet de Normalització de l’Ajuntament de València.

A continuació Cristina Lucendo, regidora i mestra d’Alcàsser, parlà com a companya d’escola, veïnat i lluites, fent referència als espais i les empremtes de Carme Miquel que encara hui romanen al CEIP 9 d’Octubre.

Mercé Viana, pedagoga, escriptora i amiga de Carme ens feu, des de l’emoció, un complet recorregut per l’obra literària de l’homenatjada: des dels llibres que hagueren de fer per iniciar l’ensenyament en valencià, passant pels llibres per infants i joves, fins a les novel·les per persones adultes.

Ferran Zurriaga, mestre i historiador, ens relatà el recorregut professional de Carme i les seues inquietuds pedagògiques, les quals trobaren acollida en el Moviment de Renovació Pedagògica Freinet, veritable espai de formació, on compartir les experiències que aplicaven a l’escola.

A més hi va haver dues últimes intervencions. Carmen Roig, alumna de Carme Miquel a l’escola Lope de Vega de Torrent, allà pel curs 1969-70, va compartir amb els assistents els seus records d’aquella mestra jove, bonica i dolça que li va fer veure que la llengua que ella parlava a casa també es podia escriure. En darrer lloc, Anna Ferrís, mestra, explicà com es conegueren gràcies a les atencions que Carme li oferí quan estava fent un estudi dels riuraus, sent l’inici d’una estima mútua. I, amb un nuc a la gola, va llegir el poema que Dolors Ibáñez li ha dedicat a Carme i que acaba així: Un privilegi haver compartit amb tu trajecte / i vida, estima i coneixença. / Gràcies per ser, per existir, per donar-te. / Sense tu, nosaltres i el País seríem altres.